Atendre la pobresa energètica des dels Ajuntaments

23/11/2015

Si al 2012 es va constatar la cruesa de la pobresa energètica, conseqüència de la bombolla creditícia i d'endeutament de les famílies, al 2013 el Síndic de Greuges ja alertava d'aquest fet i proposava una sèrie de mesures als diferents agents implicats. Al 2014, l'actualització de dades arran de l'Informe sobre Pobreza Energética, publicat per l'equip de l'Asociación de Ciencias Ambientales ens demostrava que el problema no havia fet més que empitjorar i que cada cop són més les famílies amb dificultats econòmiques per fer front a les factures d'electricitat, gas i aigua.

Ens apropem a una nova temporada de fred amb una nova eina per lluitar eficaçment contra la pobresa energètica a Catalunya; la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional i la pobresa energètica, impulsada per l'Iniciativa Legislativa Popular que van presentar conjuntament l'Observatori DESC, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Catalunya (PAH) i les entitats veïnals, socials i ecologistes que conformen l'Aliança Contra la Pobresa Energètica. Aquesta nova Llei incrementa la protecció de les persones davant els talls de subministraments.

Els Ajuntaments hem hagut de reforçar els nostres programes i adoptar nous protocols d'actuació per donar resposta a les persones que se'ns han adreçat demanant ajuda, però cal continuar millorant la nostra capacitat d'atendre la problemàtica. Amb aquest objectiu, volem compartir les nostres reflexions entorn als cinc pilars bàsics que entenem necessaris per millorar la resiliència dels nostres municipis davant la pobresa energètica: lideratge, organització, finançament, metodologia i sistema de gestió de la informació.

Lideratge
Durant els propers anys ens trobarem amb nous responsables polítics a tots els nivells (locals, supramunicipals, regionals i estatals) que hauran de desplegar accions importants per fer front a la situació d'emergència, cadascú segons les competències que li pertoquin. Per la magnitud i complexitat del problema, serà imprescindible el lideratge dels nostres representants, impulsant iniciatives i equips de treball, sistematitzant el procés de transformació de la situació i coordinant l'acció entre els diversos actors implicats.

Molts municipis han aprovat ja mocions per l'adopció de mesures davant la pobresa energètica, però resta per veure la seva incidència en l'agenda política municipal al llarg d'aquesta nova legislatura.

Organització
Si volem eradicar la pobresa energètica hem d'atacar les seves causes, tres d'elles ben identificades a la literatura; mala qualitat dels habitatges, baixos ingressos de les unitats familiars i elevat preu de l'energia, i una altra que nosaltres considerem molt important perquè pot convertir-se en una de les claus de canvi; el desconeixement generalitzat entre la població a l'hora de gestionar els seus subministraments.

A partir d'aquest diagnòstic, creiem que als Ajuntaments cal la implicació de les Àrees de Promoció Econòmica, d'Habitatge i de Medi Ambient, a més a més de les Àrees de Serveis Socials i Consum, les quals haurien d'incorporar entre els seus objectius la lluita contra la pobresa energètica.

Des de l'atenció primària dels Ajuntaments estem fent un gran esforç per evitar els talls de subministrament a les llars del nostre municipi, ja què cada cop són més les persones que, a més de no gaudir d'unes condicions de confort adequades a casa, no poden fer front al pagament dels subministraments i viuen angoixades davant l'arribada de la propera factura. Aquesta situació posa en evidència la necessitat d'encetar actuacions preventives que permetin a les famílies assolir unes condicions de confort mínimes i alhora puguin fer-se càrrec de la seva despesa d'energia i aigua.

Metodologia
Considerem que cal fer un gran esforç en mobilitzar la capacitat d'aprenentatge i d'autogestió que tenen les persones per aconseguir què:

1.- Entenguin les seves factures; poden estar pagant serveis complementaris sense adonar-se'n, tenir una potència contractada inadequada per la que  estan pagant, de vegades, fins i tot més que pel consum.

2.- Coneguin l'existència del bo social o la possibilitat de contractar una tarifa de discriminació horària.

3.- Sàpiguen quan consumeixen els electrodomèstics i les instal·lacions que tenen a casa i quines opcions tenen per consumir menys.

4.- Se sentin acompanyades també a l'hora de tirar endavant petites millores que els hi suposarien un gran estalvi en la factura o una millora del confort; obtenció del butlletí d'instal·lacions elèctriques, substitució d'equips ineficients, introducció de sistemes de control, reducció de les infiltracions d'aire, etc...

Entenem que aquest treball és fonamental i urgent però que no pot combatre la pobresa energètica tot sol, ha d'anar acompanyat d'altres millores com ara la rehabilitació d'edificis, la dinamització dels sectors professionals locals, la promoció econòmica de la població i l'articulació d'un model de preus de l'energia més just.

Finançament i recursos humans
S'estan mobilitzant importants sumes de diners públics per fer front a pagaments pendents de les famílies amb les companyies, una tasca d'emergència, però que és insostenible doncs no ataca cap de les tres causes de la pobresa energètica. Pensem que cal complementar el finançament adreçat al pagament de factures amb un nou finançament per fer campanyes d'assessorament a les famílies, per dur a terme petites intervencions que permetin estalviar energia i per rehabilitar energèticament les llars en pitjor estat.

En aquesta línia convé explorar noves formes de finançament amb caràcter innovador, que precisen en molts casos de la col·laboració público-privada o el desenvolupament de projectes de crowdfunding o estalvi solidari, com ara la proposta d'estalvi solidari del banc de l'energia que a partir de l'estalvi energètic de tercers donarà serveis i/o ajuda a les famílies afectades per pobresa energètica en col·laboració amb els Serveis Socials dels ajuntaments adherits. També Som Energia disposa de l'opció d'afegir un "cèntim solidari" per cada kWh consumit destinat a fins socials.

A més de finançament, i tenint en compte que la tasca que proposem principalment és la generació de coneixements, creiem que cal mobilitzar a les persones que estarien interessades en dedicar temps a assessorar als seus veïns i veïnes en la gestió dels subministraments. Existeixen ja iniciatives en aquest sentit com la xarxa de persones voluntàries del Fuel Poverty Group.

Per últim, urgeix que des de les Administracions aprenguem a invertir bé en la rehabilitació d'edificis, una línia d'actuació que no acaba d'arrancar i que és imprescindible per moltes llars que no poden assolir unes condicions de confort mínimes si no és a costa d'un elevat consum d'energia. Ja fa temps que sabem que la major part del parc d'habitatges de Catalunya i Espanya han estat construïts amb una qualitat insuficient i, per tant, cal anar rehabilitant-los.

Sistema de gestió de la informació
Necessitem un sistema de gestió de la informació a nivell local per identificar les llars que puguin estar en situació de pobresa energètica i dirigir les actuacions allà on siguin més necessàries i eficaces. Per això, cal desenvolupar un model de dades indicatiu de les llars que estan tenint dificultats o que estan en risc de tenir-les a mesura que vagi passant el temps.

Alguns dels factors que s'hauran de tenir en compte són: les condicions de vulnerabilitat (gent gran, infants, persones dependents,...), el nivell de renda (situacions d'atur, pensions mínimes, impagament de rebuts, percepció d'ajuts socials,...) i l'eficiència energètica de l'habitatge (qualitat dels aïllaments i de les orientacions, eficiència de les instal·lacions,...).

Un cop identificades les llars i les persones afectades, cal acompanyar-les perquè puguin accedir a les actuacions més adequades en cada cas: sol·licitar el bo social, modificar condicions contractuals amb les companyies, millorar l'ús de l'energia i l'aigua a casa, etc...

La mateixa eina de gestió també ha de permetre fer el seguiment de les actuacions i dels seus impactes directes i indirectes (sistema de salut, generació de riquesa en el territori, renovació urbana, etc...)

A banda d'aquestes dades de detall, que ens permetran intervenir a nivell local, també creiem necessari desenvolupar estudis de dades agregades; de tot l'àmbit metropolità, de tot el país i de tot l'estat, per dimensionar adequadament el problema en el nostre territori i poder articular les polítiques necessàries en cada nivell de governança.

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí