La ciutat de Barcelona va ser una de les finalistes en l'última edició del premi Capital Verda Europea. El jurat va destacar sobretot l'ambició de l'Agenda 21 local, les accions per fer un Ajuntament més sostenible, la reducció del consum d'aigua, la xarxa de transport públic i el fet que la meitat dels desplaçaments dins la ciutat es fan a peu o en bicicleta.
L'altra cara de la moneda, però, és la complexitat de la mobilitat en el conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona, una de les zones amb més densitat de població del continent europeu: el trànsit de vehicles privats és la causa principal dels elevats nivells de contaminació atmosfèrica, que superen tot sovint els límits marcats per la Unió Europea.
És possible un consum que no es basi en la propietat? Es pot consumir i col·laborar alhora? Aquests termes semblen oposats i fins ara potser ho han estat. Però la conjuntura actual de crisi econòmica, social i ambiental ens condueix vers nous models de negoci que basen el seu èxit en compartir i intercanviar productes i serveis. El consum col·laboratiu esdevé així una alternativa cada cop més beneficiosa per a tots.
D'això ha tractat el Congrés de Bioarquitectura que s'ha celebrat aquests dies, del 18 al 20 de maig, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les jornades han reunit a un bon grapat d'experts per exposar la relació entre arquitectura, clima i salut, i per explicar que hi ha maneres de construir que permeten viure-hi més bé.
