Jaume Terradas és biòleg, ecòleg i escriptor català. Professor emèrit d’Ecologia de la UAB. Investigador del CREAF en temes d’ecologia de la vegetació. I un dels pioners en l’àmbit de l’educació ambiental. L’entrevistem arrel del seu anàlisi en profunditat sobre la COVID-19 "Indispensables, de vegades letals. Els microbis, els virus i nosaltres" per tenir una anàlisi aprofundit del seu origen i els reptes que ens porta aquesta pandèmia.
El 29 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll, que té per objectiu preservar l'ambient acústic i evidenciar les molèsties que el soroll genera a la nostra salut. Les dades dels ajuntaments de Barcelona i Terrassa mostren reduccions significatives del soroll durant les primeres setmanes de confimanent.
La Covid-19 ens ha fet sentir la incertesa a la qual estem exposats i ens ha recordat que som éssers biològics que depenem completament de la biosfera. Amb la crisi del coronavirus tenim una bona oportunitat per començar a practicar. Per exemple: preparant-nos de debò per mitigar la crisi climàtica que ens caurà a sobre en les pròximes dècades. Que, de fet, ja tenim al damunt.
Un nou estudi europeu confirma la gran baixada en la concentració de diòxid de nitrogen a Europa, coincidint amb les mesures de confinament per aturar la propagació del coronavirus.
La iniciativa pretén ajudar a reduir els consums energètics de la ciutadania, autònoms i pimes en època de confinament. Es vehicularà a través de l’Agència de l’Energia de Lleida, que estrena pàgina web.
La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament que estem vivint, la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març, segons dades de la Generalitat de Catalunya. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).
En plena crisi pel coronavirus, centres de recerca d’arreu del món – inclosa Catalunya – pugnen per ser els primers a trobar la vacuna contra el virus i frenar la pandèmia, que ja ha traspassat les fronteres de pràcticament tots els països del planeta. Segurament no serà la darrera; en els últims anys, les pandèmies mundials han anat en augment (l’OMS va registrar 1.483 brots epidèmics en 172 països entre el 2011 i el 2018); i juntament amb el Banc Mundial va elaborar el setembre passat un informe alertant del perill d’una possible pandèmia.
La generació de residus municipals al conjunt de Catalunya ha caigut a una xifra estimada de 242.000 t, que és un 16,65% més baixa que en un mes normal (282.340 tones). A la regió metropolitana de Barcelona la caiguda de la generació se situa en un 25%.
Els rics tenen bona part de la culpa en la crisi climàtica mundial, segons un estudi de la Universitat de Leeds en base a la informació de 86 països.
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
