 |
Fes clic aquí si tens problemes per visualitzar la plana   
|
|
 |
|
|
|
|
Butlletí 415 - ESPECIAL MOBILITAT SOSTENIBLE
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
La crisi sanitària COVID-19 ha reobert el debat de la mobilitat a les ciutats. Al davant, no només els reptes derivats de les mesures de seguretat, sinó sobretot l'urgència d'establir una mobilitat realment sostenible, que permeti ciutats i pobles més saludables, i on la ciutadania pugui recuperar l'espai públic i exercir el dret a respirar aire net. Analitzem la mobilitat després del confinament general de la primavera del 2020 a causa de la pandèmia.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
Entrevista
|
|
|
|
24/09/2020
|
|
|
|
|
Manel Ferri és expert en mobilitat i president en funcions de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. És, sens dubte, una de les veus amb més criteri de l'Estat per analitzar els reptes i actuacions a favor de la transició cap a una mobilitat sostenible. Amb ell, analitzem avui quina aprenentatges ha portat la COVID-19 en referència a la mobilitat urbana, però també les mesures concretes que s'estan duent a terme al territori, i el full de ruta que s'hauria de posar en marxa per arribar a una mobilitat deslligada dels combustibles fòssils i enfocada a la salut i el benestar de les persones.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24/09/2020
ConBici és l'entitat de referència a Espanya per a la promoció de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, segur i sostenible. Reuneix 65 associacions i col·lectius de ciclistes de tot Espanya. Hem volgut parlar amb la seva coordinadora Laura Vergara per tenir la visió en el context post-COVID dels que representen i defensen davant entitats públiques i privades els drets i els interessos de les persones que utilitzen la bicicleta com a mitjà de transport o de lleure.
|
|
24/09/2020
Francisco Rodero és responsable de projectes ITS al Centre d’Innovació del Transport (CENIT), integrat al CIMNE de la UPC. Rodero ens aporta la mirada de la importància del big data en una transició real cap a la mobilitat sostenible. Analitza les tendències i sobretot la necessitat de tenir una bona xarxa d'anàlisi sobre el moviment de les persones, lligada en gran part al nostre telefon mòbil, per observar comportaments i el seu impacte en les emissions de gasos amb efecte hivernacle o millorar la flexibilitat de l'oferta de transport públic.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24/09/2020
|
|
|
|
|
Pere Torres és Director General de l'ATM a l'Àrea de Barcelona. Analitzem amb ell el recentment aprovat Pla Director de Mobilitat 2020-2025 del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona. El pla és una referència per al sector de la mobilitat i marca la seva evolució cap a un món més digitalitzat i sostenible. Està basat en 10 eixos que persegueixen un gran objectiu amb cinc vessants: una mobilitat més saludable i sostenible, més eficient i productiva, més segura i fiable, més inclusiva i equitativa, i més intel·ligent i digital. El pla proposa un total de 86 mesures que tindran un cost estimat d'uns 100 milions d'euros.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Reportatges
|
|
|
|
Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.
|
Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats. Però aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat. La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La pandèmia i el confinament ha possibilitat el ressorgiment de la bicicleta arreu del món com un mitjà segur de desplaçament i les ciutats i pobles s’han apressat a crear més espais, mes carrils bici en detriment de l’espai dedicat al cotxe. Això ha estat possible gràcies a les actuacions d’urbanisme tàctic que l’estat d’alarma ha possibilitat. El gran repte que s’analitza a continuació és el fet de consolidar les actuacions provisionals en definitives com estan fent grans ciutats com Paris.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Opinions
|
|
|
|
|
24/09/2020
Antoni París
 |
|
Estendre la filosofia de l’economia del bé comú a la mobilitat pot ser la manera de crear aquest nou escenari en el que administracions, empreses, organitzacions, persones... acceptin que anar de bòlid no ens fa més eficients, ni eficaços, ni productius, ni competitius.
|
|
|
24/09/2020
Joana Diaz
 |
|
Després de mesos sense cotxes, hores punta, soroll i contaminació només han calgut uns dies per recuperar la inèrcia aparcada de la mobilitat frenètica. En un món sense abraçades, un rètol de “petó i adéu” per zones d’estacionament curt per deixar i recollir nens a l’escola pot semblar l’arc de Sant Martí sortint dels núvols que hem vist als balcons. Però que la coloraina no ens tapi l’horitzó de la mobilitat sense emissions.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
22/09/2020
Albert Punsola
 |
|
Sempre s’havia dit que, per vèncer l’impuls de fer servir el vehicle privat, l’oferta de transport col·lectiu havia de ser més ràpida o més barata que el cotxe, o les dues coses alhora. Caldrà sumar-hi el factor de la salut. És cert que aquest aspecte, des del punt de vista de mantenir a ratlla la pol·lució atmosfèrica, fa anys que és un poderós argument per estimular l’abandonament del vehicle privat. Ara hi ha una nova perspectiva: la seguretat d’autobusos, trens i tramvies en relació als contagis.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
24/09/2020
|
|
|
|
|
La pandèmia i la por al contagi del coronavirus han fet canviar els hàbits de mobilitat a les grans ciutats. Així ho constata un estudi de la Plataforma Veïnal Nextdoor, fet a Barcelona.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
23/09/2020
|
|
|
|
|
L'emergència sanitària actual suposa un repte per les estratègies de mobilitat de les ciutats. I també esperona impulsar una veritable transició cap a la mobilitat sostenible. Relatem algunes d'elles en aquesta notícia.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24/09/2020
L’Ajuntament ha posat en funcionament una xarxa de carrers amb prioritat per a les bicicletes sota el nom de “Zona 20”. Aquests carrers enllacen amb els carrils per a bicicletes ja existents creant una veritable anella circulatòria amb garanties de seguretat, batejada com “anella holandesa”.
|
|
24/09/2020
L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha començat a implantar la reducció de la velocitat màxima permesa en vies urbanes per a tot tipus de vehicles dels 40 als 30 quilòmetres per hora, una mesura que té per objectiu pacificar el trànsit de vehicles als diferents nuclis urbans del municipi.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
23/09/2020
L’actuació forma part de les mesures adoptades per l’Ajuntament a l’espai públic per la COVID-19 i per fomentar la mobilitat sostenible. Els treballs, que tenen una durada aproximada d’un mes, permetran els desplaçaments segurs en bici a la ciutat, de nord a sud i d’est a oest.
|
|
22/09/2020
L’estudi té com objectiu la definició diferents propostes d’actuació per tal d’impulsar la mobilitat elèctrica a la comarca. Cada mesura que es definirà tindrà el seu àmbit d’actuació, la implementació del conjunt de les mesures suma facilitats a la utilització del vehicle elèctric.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
22/09/2020
Barcelona es prepara per encarar una tardor amb noves restriccions per al cotxe. L’Ajuntament ha tret a concurs les obres per ampliar algunes voreres del centre i construir un carril bici de cap a cap de la ciutat. Els treballs implicaran reduir el nombre de carrils per al trànsit privat en vies com Aragó, Pelai o la ronda de la Universitat.
|
|
17/09/2020
Aquest dilluns, 14 de setembre, ha estat el dia amb més contaminació per NO2 a Barcelona des d’abans de la crisi de la COVID-19, fa ja més de sis mesos. Així ens ho diuen les dades obertes de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
14/09/2020
La modificació de l’ordenança ja existent s’ha basat en la reducció del límit de velocitat a 30 km/h, l'actualització de les disposicions sobre la circulació de bicicletes, la introducció d’una regulació per als vehicles de mobilitat personal (VMP) i la revisió de les obligacions de la resta de conductors respecte de les bicicletes i VMP, entre altres coses.
|
|
07/08/2020
L'actuació es complementarà a curt i mitjà termini amb la connexió amb els districtes i mesures de promoció de l'ús de la bicicleta
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
03/08/2020
El nou full de ruta posa l’accent en el medi ambient i fixa l’objectiu que el transport públic guanyi 200 milions de viatges anuals. Està basat en 10 eixos que tracten de forma integral diferents aspectes rellevants de la mobilitat i que persegueixen un gran objectiu amb cinc vessants: una mobilitat més saludable i sostenible, més eficient i productiva, més segura i fiable, més inclusiva i equitativa, i més intel·ligent i digital. Prproposa un total de 86 mesures que tindran un cost estimat d'uns 100 milions d'euros.
|
|
28/07/2020
Més de 150 professionals de la salut i científics dels principals centres catalans publiquen una carta oberta adreçada als alcaldes i alcaldesses alertant de l'augment d'emissions contaminants en les ciutats catalanes. Amb aquesta iniciativa es volen sumar a les demandes urgents de la Campanya ¨Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat!" —de la qual forma part Ecologistes en Acció de Catalunya—, per transformar la mobilitat insostenible, reduint de forma dràstica el vehicle privat.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats a mesura que aquesta evolucioni.
|
El departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’ICAEN, ha obert la convocatòria d’ajuts per a l’impuls de la mobilitat sostenible, dotada amb 16,1 milions d’euros i que inclou subvencions a l’adquisició de vehicles elèctrics i a la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, entre d’altres.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
Vic camina cap a una ciutat pacificada, amb velocitat màxima a 30 km/h, on es prioritzen les persones i els desplaçaments saludables.
|
És una prova pilot que forma part del projecte europeu NanoSen AQM Interreg Sudoe, que s'impulsa amb la col·laboració de l'AMB i Aiguasol.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
La crisi sanitària COVID-19 ha reobert el debat de la mobilitat a les ciutats. Al davant, no només els reptes derivats de les mesures de seguretat, sinó sobretot l'urgència d'establir una mobilitat realment sostenible, que permeti ciutats i pobles més saludables, i on la ciutadania pugui recuperar l'espai públic i el dret a respirar aire net.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Subscripció: Alta / Baixa
Butlletins publicats
|
|
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
