Calen canvis radicals en la planificació urbana i del transport per a una Barcelona més saludable: el nou Pla Cerdà per al segle XXI

23/09/2020 - 19:12
Foto: Edu Bayer / Ajuntament de Barcelona - Nens i famílies juguen a la zona pacificada de la superilla del barri de Sant Antoni, Barcelona.

La pandèmia de la COVID-19 ha colpejat amb força Barcelona. Els impactes visibles més notoris són la falta de turistes, el tancament de botigues, transports públics més buits i l’ús de mascaretes.

Durant el confinament estricte, el trànsit de cotxes i motocicletes es va reduir dràsticament, el que va derivar en una disminució de la contaminació de l’aire i els nivells de soroll. Abans de la pandèmia, Barcelona tenia una de les majors densitats de trànsit d’Europa, així com un dels nivells de contaminació atmosfèrica i de soroll més alts, i la seva mala planificació urbana i de transport provocava unes 3.000 morts prematures l’any.

Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.

"Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura"

L’ajuntament està tractant d’abordar aquests problemes mirant de reduir l’espai per a automòbils i augmentar l’espai per a vianants i ciclistes, per exemple creant les anomenades superilles i incrementant considerablement els carrils bici, però el progrés és lent. Gran part del problema és el trànsit procedent de l’àrea metropolitana, amb al voltant de 500.000 cotxes que entren i surten de la ciutat de Barcelona cada dia.

 

Foto: Edu Bayer / Ajuntament de Barcelona. Un home camina amb una bicicleta pel carrer Rocafort amb la vorera ampliada per a vianants.

A més, existeixen altres tendències subjacents com ara la compra online de productes, que requereix el lliurament de milions de paquets l’any i que porta a la desaparició dels comerços locals. Durant la pandèmia, les compres per Internet s’han duplicat, fins arribar a constituir al voltant del 20% del total de productes que es venen avui dia. A més, Barcelona ha perdut la iniciativa que un dia va tenir i s’ha quedat visiblement per darrere de ciutats com ara Madrid o Sevilla en termes de manteniment i millora de la planificació de l’habitatge, l’urbanisme i el transport.

Cal una acció dràstica i urgent per detenir aquesta davallada, millorar la planificació urbana i del transport, i fer que la ciutat resulti més sostenible, habitable i saludable perquè s'ha reduït la contaminació de l’aire, els nivells de soroll i els efectes d’illa de calor, i perquè s'han augmentat els espais verds i l’activitat física. És hora d’un replantejament radical per revitalitzar Barcelona i convertir-la en una ciutat per a les persones, en lloc de per als cotxes, com sembla en aquest moment.

"És hora d’un replantejament radical per revitalitzar Barcelona i convertir-la en una ciutat per a les persones, en lloc de per als cotxes, com sembla en aquest moment"

Janet Sanz, responsable d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, vol un Pla Cerdà per al segle XXI i ha demanat a l’arquitecte en cap, Xavier Matilla, que faci una proposta de concurs per constituir un equip encarregat del pla. Aquests són alguns dels canvis que crec que s'haurien de considerar i dur a terme. La llista no és exhaustiva ni detallada, però proporciona algunes idees generals.
 

Principis i accions de planificació urbana i del transport per al canvi a Barcelona:

  1. Millorar un transport públic sostenible i saludable que connecti millor Barcelona amb la resta de l’àrea metropolitana, o bé distribuir més els espais i llocs de treball dintre l’àrea metropolitana de manera que disminueixi la necessitat d’una gran mobilitat. La mobilitat està molt relacionada amb l’ús del sòl i la gran afluència de cotxes de l’àrea metropolitana a la ciutat de Barcelona.
     
  2. Accelerar el programa de superilles i crear-ne més de 500  o alguna cosa equivalent. Reduiran la contaminació atmosfèrica i els nivells de soroll, disminuiran els efectes de l'illa de calor, augmentaran els espais verds i l’activitat física, i evitaran prop de 700 morts prematures cada any a Barcelona.
     
  3. Avançar cap a una ciutat de 15 minuts, com es va proposar per a París, en la qual la feina, l’escola, l’entreteniment i d’altres activitats es trobin a 15 minuts de casa a peu. Això farà que es barregin diferents grups de població enlloc de la zonificació actual per nivell socioeconòmic i, per tant, reduirà les desigualtats.
     
  4. Fer que qualsevol nou desenvolupament urbà (com la zona nova del Fòrum) estigui lliure de cotxes i ofereixi accés fàcil al transport públic i actiu. Un exemple exitós és el de Vauban a Friburg (Alemanya), un barri sense cotxes i amb habitatges sostenibles.
     
  5. Revitalitzar el centre històric de la ciutat i convertir en zona de vianants la Via Laietana, el Passeig de Colom i el carrer de Fontanella per connectar-los amb les Rambles i crear una àrea de passeig. Usar part de l’espai per a nous mercats que promoguin productes locals (catalans), per exemple. A més, cobrir la Ronda Litoral al llarg del Passeig de Colom i crear una gran plaça que s’obri al port i on es duguin a terme activitats específiques.
     
  6. Crear una rambla a cada barri de Barcelona com la del Poblenou, on la gent pugui caminar, anar en bicicleta i gaudir dels espais verds, i on l’ús del cotxe estigui restringit. Intentar connectar totes aquestes rambles de la ciutat para crear una xarxa de "rambles".
     
  7. Introduir i fer complir l’obligació de circular en cotxe a un màxim de 30 km/h a tots els carrers de Barcelona. Actualment, tenim vies ràpides que travessen la ciutat, com el carrer Aragó. Velocitats més baixes conduiran a una menor contaminació atmosfèrica i de soroll, així com a que els accidents siguin menys greus. En una col·lisió entre un vianant i un automòbil que circula a 30 km/h, el vianant té un 90% de possibilitats de sobreviure, mentre que si el cotxe circula a 60 km/h la probabilitat és del 10%. El límit de velocitat dels automòbils ja s’està reduint a 20 km/h al voltant de les escoles de Barcelona, però s’ha de fer a d’altres llocs també.
     
  8. Introduir un requisit perquè tot el trànsit motoritzat restant sigui elèctric els propers 10 anys, el que reduirà en gran mesura la contaminació de l’aire, els nivells de soroll i les emissions de CO2. Per a les motos hauria de ser bastant fàcil. De fet, ja es lloguen molts vehicles elèctrics a la ciutat. Shanghai és un exemple de ciutat on totes les motos són elèctriques.
     
  9. Fomentar i incentivar el teletreball, almenys uns dies a la setmana. La pandèmia ha demostrat que, en molts casos, el teletreball és possible, el que redueix la necessitat de desplaçaments, la contaminació atmosfèrica i les emissions de CO2.
     
  10. Donar suport a l’economia local. El comerç electrònic (compres per Internet) ha crescut de manera espectacular, però a llarg termini porta al tancament de botigues locals i a carrers comercials morts, a més de portar també, a curt termini, a un augment del trànsit i la contaminació a causa de totes les entregues (a domicili). La conversió en àrees per a vianants dels carrers o la reducció del trànsit de cotxes són bones formes d’augmentar les vendes minoristes.
     
  11. Incrementar els espais verds a tota la ciutat, ja que és important per a la salut mental de les persones i per reduir la mortalitat prematura. No només calen noves iniciatives com el parc de la plaça de les Glòries, sinó també més verd als carrers. Cal retirar asfalt i plantar més verd, el que reduirà els efectes de l'illa de calor i contribuirà a l'anomenat "segrest" de CO2.
     
  12. Incrementar encara més la xarxa de carrils bici com a forma de reduir el trànsit motoritzat i augmentar la mobilitat i, per tant, d’incrementar l’activitat física i la salut de les persones. S’ha avançat molt en la creació de carrils bici, però encara en falten. L'objectiu hauria de ser un a cada carrer. Brindarà a les persones l’oportunitat d’incorporar l’activitat física a la seva vida diària, com ara els desplaçaments diaris, perquè sovint no tenen temps per anar al gimnàs.
     
  13. Finalment, qualsevol proposta per a un nou Pla Cerdà ha de passar per avaluacions quantitatives ambientals, climàtiques, de salut i equitat, i qualsevol canvi ha de ser monitorat durant i després de la implementació en termes d’efectes ambientals, climàtics, de salut i equitat.
     
Foto: Ajuntament de Barcelona / Mobiliari efímer a la plaça de les Glòries Catalanes.


En conclusió

Barcelona necessita repensar la seva planificació urbana i de transport de forma ràpida i dràstica per recuperar el lideratge en planificació urbana que havia tingut. Ildefons Cerdà va planificar l’Eixample pensant en la salut i Barcelona és un dels millors exemples d’urbanisme per a la salut. Els carrers amplis pels quals corria l’aire fresc que ell va dissenyar s’han convertit en grans autopistes que travessen la ciutat plenes d’aire contaminat que amenaça la salut. Necessitem tornar a la seva visió original.

"Barcelona necessita repensar la seva planificació urbana i de transport de forma ràpida i dràstica per recuperar el lideratge en planificació urbana que havia tingut"

Hi ha molt suport ciutadà per millorar la ciutat, per exemple a través d’organitzacions de base com ara Recuperem la Ciutat, però també parts de la societat que s’hi resisteixen, i és important unir-se per fer que Barcelona sigui més sostenible, habitable i saludable.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

La comanda que s'acaba d'adjudicar, per valor de 6,4 milions d'euros, és una aposta estratègica de TMB per la que pot ser la principal energia neta del futur

Entrevista

Manel Ferri és expert en mobilitat i president en funcions de l'Associació per la Promoció del Transport Públic. És, sens dubte, una de les veus amb més criteri de l'Estat per analitzar els reptes i actuacions a favor de la transició cap a una mobilitat sostenible. Amb ell, analitzem avui quina aprenentatges ha portat la COVID-19 en referència a la mobilitat urbana, però també les mesures concretes que s'estan duent a terme al territori, i el full de ruta que s'hauria de posar en marxa per arribar a una mobilitat deslligada dels combustibles fòssils i enfocada a la salut i el benestar de les persones.

Entrevista

Pere Torras és Director General de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) a l'Àrea de Barcelona. Analitzem amb ell el recentment aprovat Pla Director de Mobilitat 2020-2025 del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona.

Butlletí