Joana Diaz

Càrrec: 
Periodista

Darreres aportacions

Primer el parlament britànic, després l’irlandès, ara el govern català. Declaren l’estat d’emergència climàtica. Però quines són les implicacions d’un estat declarat d’emergència climàtica? Quines accions comporta? Ens hem de protegir? De què exactament?

El discurs ambiental és ple de trampes. Amb algunes frases ben emmarcades podem acabar pensant que la culpa del canvi climàtic la tenen les vaques. I el fet que neixen massa nens. I que la culpa de l’augment dels plàstics al mar la tenen les compreses. I ja se sap. Les dones són més capaces de fer-se veganes, elles poden deixar de tenir fills i, per descomptat, han d’abandonar les compreses i passar-se a la copa menstrual si volem acabar amb els problemes ambientals del món d’una vegada per totes.

Li aniria millor als rius, els mars, els ecosistemes, les espècies naturals si tinguessin drets? La situació de crisi climàtica exigeix solucions però els missatges alarmistes no funcionen i, encara pitjor, creen anticossos. Davant la crisi podem fer revolucions o reformes. Les revolucions lluiten per aconseguir drets i les reformes els reconeixen i posen en valor. Però, ara per ara, els drets ambientals els conquereixen les persones, no el medi, i tota revolució o reforma és antropocèntrica.