Les Nacions Unides, a través del Programa de Medi Ambient (PNUMA) conviden a inspirar-vos en persones i en projectes que ja funcionen per fer del món un lloc millor.
La COVID-19 ens ha commocionat perquè s'ha plantat al primer món i per això ens sembla tan extraordinària, però no n'és gens. És imperdonable que ens hagi agafat tan a contrapeu. Ha estat la primera gran pandèmia controlada.
Si el món ha vist un futur ombrívol amb l'aparició de la COVID-19, els efectes d'un escalfament global de 3-4 ° C a finals de segle ens presenten un nivell d'incertesa completament diferent, fins i tot en termes de salut. L'acció primerenca, dins d'una agenda de treball a llarg termini, per abordar el canvi climàtic, evitar la destrucció i fragmentació d'hàbitats, revertir la pèrdua de biodiversitat, reduir la contaminació i millorar la gestió de deixalles, serà fonamental per a una recuperació transformadora i ecològica.
Ajuntaments i Diputació ens hem posat en primera línia de la crisi de la COVID-19, gens aliena a l'emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió.
Aquestes setmanes s'han evidenciat moltes coses: que la salut és el més important, i l'alimentació, i la comunicació; que els serveis públics són clau; que molts poden ser herois; que podem canviar ràpidament els costums... Però també s'ha evidenciat que cal aplanar les corbes exponencials; i aquest aprenentatge ens prepara per a les corbes dels anys que viurem: la pèrdua de biodiversitat i la crisi climàtica.
Jaume Terradas és biòleg, ecòleg i escriptor català. Professor emèrit d’Ecologia de la UAB. Investigador del CREAF en temes d’ecologia de la vegetació. I un dels pioners en l’àmbit de l’educació ambiental. L’entrevistem arrel del seu anàlisi en profunditat sobre la COVID-19 "Indispensables, de vegades letals. Els microbis, els virus i nosaltres" per tenir una anàlisi aprofundit del seu origen i els reptes que ens porta aquesta pandèmia.
La Covid-19 ens ha fet sentir la incertesa a la qual estem exposats i ens ha recordat que som éssers biològics que depenem completament de la biosfera. Amb la crisi del coronavirus tenim una bona oportunitat per començar a practicar. Per exemple: preparant-nos de debò per mitigar la crisi climàtica que ens caurà a sobre en les pròximes dècades. Que, de fet, ja tenim al damunt.
La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament que estem vivint, la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març, segons dades de la Generalitat de Catalunya. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).
En plena crisi pel coronavirus, centres de recerca d’arreu del món – inclosa Catalunya – pugnen per ser els primers a trobar la vacuna contra el virus i frenar la pandèmia, que ja ha traspassat les fronteres de pràcticament tots els països del planeta. Segurament no serà la darrera; en els últims anys, les pandèmies mundials han anat en augment (l’OMS va registrar 1.483 brots epidèmics en 172 països entre el 2011 i el 2018); i juntament amb el Banc Mundial va elaborar el setembre passat un informe alertant del perill d’una possible pandèmia.