La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
Senglars al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa o dofins saltant a la costa d’Arenys. Estan els animals recuperant l'espai? Segur? Per saber-ho Joan Rueda ha consultat un seguit d'experts, alguns neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i defensen que el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi. No obstant, alguns animals, com els ocells rapinyaires en podrien sortir molt beneficiats del nostre silenci. També hi ha un impacte al mar, si aquesta aturada es prolongués almenys dos mesos, seria previsible que els hàbitats comencessin a recuperar-se.
L’investigador del CREAF ha estat escollit membre del grup de treball sobre ecosistemes terrestres i aigües continentals del International Arctic Science Committee IASC. Aquesta entrevista indaga sobre els reptes d’aquest compromís i sobre vulnerabilitat de l’Àrtic al canvi climàtic.
Alice Thuault és directora adjunta de l’ONG Instituto Centro de Vida de Mato Grosso de Brasil, dedicada a construir solucions compartides per a la sostenibilitat de l’ús del sòl i dels recursos naturals. Amb ella analitzarem, en el marc de la COP25 a situació del Brasil, pel que fa a la desforestació de l'Amazònia i la "poca coherència" del president del Brasil, Jair Bolsonaro, amb els compromisos climàtics, com l'Acord de París.
De ben segur que molts de vosaltres heu vist els mapes que mostraven la disminució de la contaminació per NO2 a la Xina o a Itàlia associada a la parada de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada de les mesures relacionades amb el coronavirus. Miquel Ortega fa un seguiment dels nivells de contaminació a Barcelona per valorar l'impacte d'aquesta crisi sanitària a la qualitat de l'aire.
Alden Meyer és director d’estratègia i polítiques de la Union of Concerned Scientists, una organització sense ànim de lucre de promoció científica amb seu als Estats Units. En el marc de la COP25 vàrem reflexionar amb ell sobre les conseqüències que té per al món la retirada dels EUA de l’Acord de París, el paper dels governs locals i el lideratge necessari d'Europa.
Què passaria si planificàrem les nostres ciutats pensant en la salut, en la seguretat dels nens i ancians, en l’autonomia i el contacte amb la natura? És el que somia, i pel que treballa Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. Sostenible va parlar amb ella arrel del 1er Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.
Per primera vegada una Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, la COP25, acollia l’estand –normalment reservats per als països- de la criosfera, el terme que descriu la part de la superfície de la Terra on l’aigua es troba en estat sòlid. Aquest fet demostra la vulnerabilitat a la que es troben sotmeses les masses d’aigua congelades al planeta, i la importància de protegir-les. Sostenible va conversar amb Regine Hock, professora de geofísica i experta en glaceres de l’institut de geofísica de la Universitat d’Alaska Fairbanks sobre aquest tema.
Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.