Victoria Reyes: "Per primer cop els governs estan considerant com la biodiversitat ajuda les persones"

01/06/2020 - 13:47

Una de cada vuit espècies d’animals i vegetals estan en risc de desaparèixer, segons l’informe que va publicar el maig del 2019 la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), encarregat per l’ONU. Victoria Reyes-Garcia, antropòloga investigadora a l’ICREA de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), va participar en l’elaboració de l’estudi de l’IPBES sobre biodiversitat. Va ser la presència espanyola juntament amb l’economista Unai Pascual, del Basque Center for Climate Change (BC3).

Aquesta desaparició massiva, que en l’informe es cataloga com la ‘sisena extinció’ de la història de la Terra i la pitjor de la humanitat, comportaria pèrdues multimilionàries. En un moment on els experts intenten conferir a la pèrdua de biodiversitat una importància similar a la del canvi climàtic, els governs van tard a aplicar polítiques que la puguin preservar, com es pot veure en l’incompliment de gran part dels Acords d’Aichi, escrits el 2010. 

 

Som conscients de la situació en què es troba la biodiversitat al planeta?

Aquest informe ha fet que el tema de la biodiversitat tingui més ressò mediàtic del que havia tingut mai fins ara, però no ha tingut l’impacte que va tenir l’informe de l’IPCC sobre el canvi climàtic. La diferència és que sí que hi ha mesures concretes que es poden prendre per pal·liar la pèrdua de biodiversitat, i són més fàcils que les necessàries per aturar el canvi climàtic.
 

Aquest estudi pot fer que els governs prenguin mesures per frenar la pèrdua de la biodiversitat de manera més contundent?

"Pràcticament cap dels Acords d’Aichi del 2010 s’han assolit"

En el moment de fer aquest informe, vam revisar si s’havien aconseguit els Objectius d’Aichi, els acords elaborats en la reunió del Conveni de les Nacions Unides per la Diversitat Biològica (CBD) celebrada el 2010. I vam veure que havia estat un desastre, que pràcticament cap dels acords que ens havíem marcat s’havia assolit.

"Si bé fins ara la biodiversitat es tractava des d’una perspectiva conservacionista, protegint la natura per la natura, ara els governs estan considerant com la biodiversitat ajuda les persones; les contribucions de la natura en la qualitat de vida de la gent"

Aquest nou informe és una base fonamental per veure quins són els objectius que ens hem de marcar a partir d’ara, i els governs l’estan tenint en compte per les noves polítiques de biodiversitat. Però és un procés molt llarg, no es veurà d’avui a demà. Un pas endavant que sí que es pot observar és que, si bé fins ara la biodiversitat es tractava des d’una perspectiva conservacionista, protegint la natura per la natura, ara els governs estan considerant com la biodiversitat ajuda les persones; les contribucions de la natura en la qualitat de vida de la gent.
 

Què ha aportat de nou aquest informe respecte allò que se sabia fins ara en termes de preservació de la biodiversitat?

Una de les coses interessants d’aquest informe és que, tot i que dóna importància a les polítiques dels països, en destaca la part global. I això afecta el consum de recursos que fa cada país. Si jo protegeixo el meu bosc però provoco la desforestació a l'Amazònia, no estic ajudant.
 

Fer polítiques a nivell global és complicat pels governs nacionals?

"A mesura que les necessitats de la nostra societat són majors, estem reduint els espais on hi ha la biodiversitat, i on hi ha altres formes de vida, altres societats. Ara la major part de grups indígenes del món estan sofrint processos molt forts de reducció dels seus territoris i pèrdua de les seves formes de vida"

Aquest és el gran problema, els governs no s’acaben de posar d’acord amb les polítiques globals. Passa el mateix amb el canvi climàtic, tenen converses durant setmanes. A més dels problemes actuals s’hi sumen els problemes històrics, com el de la deforestació. Països de l’Amèrica Llatina es queixen perquè els països europeus van poder desforestar en el passat, i ara a ells no se’ls deixa.
 

 

Un dels punts a què fa referència l’informe és a les societats indígenes, que viuen en les zones amb més biodiversitat del planeta i es troben greument amenaçades.

Les últimes zones del planeta que queden sense ser explotades per indústries extractives són zones on hi ha la major biodiversitat i els grups indígenes. A mesura que les necessitats de la nostra societat són majors, estem reduint els espais on hi ha la biodiversitat, i on hi ha altres formes de vida, altres societats. Ara la major part de grups indígenes del món estan sofrint processos molt forts de reducció dels seus territoris i pèrdua de les seves formes de vida. Encara que vingui una companyia i els compri les terres, en el fons els les està prenent.
 

Què se’n pot aprendre d’aquestes cultures, que aprofiten els recursos naturals sense posar en perill la biodiversitat?

El ventall és molt ampli, però una cosa que ens diferencia respecte de com els grups indígenes es relacionen amb la natura són els valors que l’hi atribueixen. Per nosaltres, la natura és quelcom que està al servei de l’ésser humà, ja sigui per extreure’n recurs, per gaudir, per aprendre… Tot estant al nostre servei. Moltes cultures indígenes, en canvi, veuen la natura d’igual a igual. La natura no hi és per beneficiar la gent, sinó que és part de la societat. Un exemple clar el trobem en les reencarnacions: un arbre pot ser un teu ancestre; el riu té vida. Si tu els consideres com un avantpassat, els tractaràs com una persona.  Això fa que es respecti la natura per si mateixa.


 

Categories: 

Relacionats

Article
Foto: Entitat Capreolus

Foto: Entitat Capreolus

El Departament de Medi Ambient col·labora amb el grup Capreolus en un projecte popular per eliminar la canya americana, una espècie invasora, de la llera del riu Llobregat al seu pas pel municipi.

Article

El taller és gratuït amb inscripció prèvia abans del 17 de setembre i està adreçat a infants de 6 a 12 anys. L’activitat se celebrarà al Casal de les Escodines el dissabte 19 de setembre i consisteix en una caminada fotogràfica guiada amb parades d’observació d’elements d’interès cultural i industrial de la ciutat. Les fotografies realitzades i seleccionades participaran en un concurs i una exposició que es podrà veure al Casal de les Escodines del 8 al 30 d’octubre.

Butlletí