El 2020 es presenta com un any ple d’oportunitats i amenaces per al desenvolupament de la mobilitat en bicicleta a Barcelona i a Catalunya. La capital desenvolupa un seguit d’activitats que repercutiran en la resta de poblacions catalanes, ja que Barcelona continua sent motor i exemple de les polítiques de la bicicleta. La ciutat disposa de 209 Km de carrils bici i de 33.000 aparcaments en U, i registra més de 200.000 desplaçaments diaris en bicicleta.
Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.
Ulrike Rabmer-koller, és vicepresidenta de la cambra econòmica federal d’Àustria. La seva entrevista forma part de la sèrie de Sostenible.cat, especial COP25 Madrid. Amb Ulrike reflexionem sobre el compromís d'Àustria en la lluita contra el canvi climàtic i els reptes de la Unió Europea en aquesta emergència.
Llicenciada en Biologia per la Universitat de Granada i Màster en Gestió Marina per la Universitat de Dalhousie, Alba García és la responsable de la Campanya de Plàstics en Greenpeace Espanya. Al davant té un repte gran, però també una cojuntura favorable, ja que per primera vegada la ciutadania ha començat a percebre les dimensions de la problemàtica dels plàstics, i com realment afecta la seva salut i la del planeta. Però tot i l'impacte d'aquesta problemàtica, no sempre tenim els conceptes clars, ni estem encertats en les solucions. Alba ens ajuda a clarificar i afinar el repte i les solucions.
Tot un sistema de vida de més de 3.000 hectàrees ha estat engolit per l’aigua, i a poc a poc comença a recuperar-se del temporal Glòria. Arran de la pressió mediàtica, les administracions s’han reunit amb els actors del territori i han promès accions urgents. Recuperant-se lentament de la ressaca del Gloria, el Delta s’enfronta a un combat gens fàcil però ho fa amb certa esperança. Sabent del cert que els efectes del canvi climàtic aniran en augment durant els pròxims anys; i que, tota possibilitat de supervivència passarà per una gestió adequada dels sediments de l’Ebre.
L’Ajuntament de Barcelona tallarà el trànsit a artèries principals de la ciutat, com la via Laietana i el carrer d’Aragó, el primer cap de setmana de mes. Els carrers s’aniran tallant progressivament. Ho ha anunciat l’alcaldessa, Ada Colau, en l’edició del 2020 de “L’alcaldessa respon”, la trobada amb mitjans de comunicació organitzada pel Col·legi de Periodistes. Els periodistes Paco Espiga i Víctor Mondelo debaten al ‘Cara a cara’ l’efectivitat de la mesura: servirà per reduir la contaminació a Barcelona?
Jaume Funes és psicòleg, educador, periodista, i un referent intel·lectual en la comprensió del món adolescent. Al llarg de molts anys ha treballat a l’administració, l’escola, el carrer i els espais terapèutics i és autor de nombrosos llibres i articles. Sostenible ha pogut conversar amb ell en el decurs de la Jornada de reflexió Davant del repte climàtic: moviment juvenil i educació ambiental, on ha parlat joves, educació i emergència climàtica. En aquesta entrevista posa en relleu alguns trets de la psicologia adolescent, sovint desconeguts, que expliquen la seva relació amb el món i, en especial, amb el medi ambient.
Marc Castellnou és cap dels GRAF (Bombers de la Generalitat), en aquesta entrevista reflexiona sobre els incendis d'Austràlia, que ha viscut en primera persona i el què representen en relació al canvi climàtic. És un document imprescindible per entendre els riscos associats al canvi climàtic i les actuacions que cal implementar ja per l'adaptació.
Eduard Furró és enginyer i divulgador. El seu últim llibre La transformació del sistema energètic. Recursos, raons i eines es presenta com una doble eina de comprensió i d’acció a l’entorn del canvi de paradigma que estem vivint en l’ àmbit energètic. Furró ens ofereix, en aquesta conversa, una visió de l’evolució dels models energètics lligada al context polític, socioeconòmic i cultural i es mostra força crític amb la manca d’un veritable pla estratègic a Catalunya per impulsar la transició cap a les renovables.