Xavier Basagaña: "Els ciutadans volen saber com afecta la contaminació a la seva salut mental"

Periodista
19/10/2020 - 15:15

Xavier Basagaña és investigador d’ISGlobal i coordinador de CitieS-Health, un projecte de ciència ciutadana sobre qüestions de salut en entorns urbans, en concret avui parlem amb ell de la relació entre contaminació atmosfèrica i la salut mental. I és que més de 300 persones a Barcelona mesuraran com la contaminació atmosfèrica afecta el seu nivell d'estrès, qualitat de la son i l'atenció. Els resultats que s'obtinguin es creuaran amb mapes de contaminació, soroll i espais verds i blaus per estimar a quanta contaminació està exposada la ciutadania i els seus efectes en la salut mental.

Tenim molta informació sobre com afecta la contaminació atmosfèrica a la nostra salut física, però hem menyspreat com pot afectar la salut mental? Hi ha investigacions en aquest sentit?

La relació entre contaminació i salut mental és una àrea de recerca molt activa actualment. S’han generat ja moltes evidències que apunten a que pot haver-hi una relació entre contaminació i diferents problemes de salut relacionats amb el cervell, tot i que la comunitat científica no considera encara aquestes relacions com a plenament establertes.

Què en sabem fins ara? Quin seria l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut mental?

Hi ha estudis que han trobat relacions entre l’exposició a contaminació i un alentiment del neurodesenvolupament en nens i una acceleració del declivi cognitiu en gent gran. També que pot afectar a l’atenció i a la memòria de treball. Altres estudis vinculen la contaminació i malalties com la demència, l’Alzheimer, els trastorns de l’espectre autista o la depressió. Com deia, però, es necessiten encara més evidències per arribar a conclusions definitives.

Equip de CitieS-Health. Font: ISGlobal

Quin seria el mecanisme de toxicitat? De quina manera els components de la contaminació de l’aire arriben a afectar el cervell? Ens pot fer més vulnerables a malalties com la demència?

Un dels possibles mecanismes és que les partícules més petites de contaminació (partícules ultrafines) arriben al cervell i un cop allà poden causar-hi danys. No ha sigut fins fa pocs anys que s’han pogut detectar aquestes partícules de contaminació al cervell humà. No obstant, hi ha altres mecanismes. Per exemple, la presència de partícules al pulmó fa que es desencadenin processos inflamatoris que es traslladen a tot el cos, incloent el cervell. Tot i que els mecanismes encara no estan ben establerts, hi ha estudis que han trobat que estar exposat a contaminació pot augmentar el risc de demència.  

És diferent segons en quin moment de la vida tinguem aquest impacte? Per exemple que passa amb la nostra salut mental si estem sotmesos a alts nivells de contaminació els primers anys de la vida?

Estar exposat a contaminació pot afectar el cervell en totes les etapes de la vida, però es creu que som més vulnerables quan el cervell està en formació o en ràpid desenvolupament. Per tant, hi ha períodes crítics com l’etapa intrauterina, el primers anys de vida i l’adolescència.

"CitieS-Health no estudia una malaltia en concret, sinó que estudia en població general si els canvis diaris en els nivells de contaminació tenen una incidència en canvis diaris en la nostra capacitat d’atenció, en la velocitat de processament d’informació, en l’estrès, l’estat d’ànim o la qualitat del son"

Sabem, per diferents estudis científics, que l’experiència de la natura és essencial per la salut mental, i el silenci .... Serien la manca de natura a les ciutats o el soroll altres tipus de contaminació que afecten la salut mental, què en sabem d’això?

El soroll està clar que és un altre factor que influencia el nostre cervell. Això està molt clar en factors com la concentració o l’estrès, però també hi ha estudis que han relacionat l’exposició a soroll amb el risc de depressió. També és una àrea de recerca actual i s’investiga si també pot afectar al declivi cognitiu i la demència. Pel que fa a la natura, hi ha molts experiments que han mostrat l’efecte restaurador i relaxant dels espais naturals i altres estudis que documenten altres beneficis dels espais naturals per la salut mental.

Quins són els objectius del projecte CitieS-Health?

CitieS-Health és un projecte que vol comptar amb la participació dels ciutadans en totes les fase de l’estudi. De moment, ja han sigut els ciutadans els qui han decidit mitjançant reunions i votacions quin problema de salut estudiar en relació amb la contaminació. La salut mental va ser el tema escollit. CitieS-Health no estudia una malaltia en concret, sinó que estudia en població general si els canvis diaris en els nivells de contaminació tenen una incidència en canvis diaris en la nostra capacitat d’atenció, en la velocitat de processament d’informació, en l’estrès, l’estat d’ànim o la qualitat del son. També van ser grups de ciutadans qui ens van ajudar a dissenyar l’estudi, i esperem tenir la seva col·laboració en les següents fases, com per exemple a l’hora d’interpretar o difondre els resultats.

Com es durà a terme?

En aquests moments estem en la fase de recollida de dades. Els voluntaris contesten diàriament durant dues setmanes un test cognitiu i unes preguntes breus sobre nivells d’estrès, estat d’ànim i qualitat del son a través d’una app. A més, si ho desitgen, poden portar amb ells durant una setmana un tub que mesurà els nivells de NO2 als que han estat exposats durant una setmana. També si ho desitgen poden compatir les seves dades de geolocalització perquè puguem estimar la seva exposició a contaminació mitjançant models. L’objectiu final és fer servir totes les dades de contaminació disponibles per veure si els nivells de contaminació influeixen en els aspectes de salut mental estudiats. Encara necessitem més voluntaris residents a Barcelona, qui ho vulgui es pot apuntar a través de https://www.citieshealthbcn.eu/en/participa.

Quins impactes podria tenir en el disseny de les ciutats?

Els resultats de l’estudi poden ser una raó més (ja n’hi ha moltes!) per reduir el trànsit en les ciutats, aportant evidències d’altres efectes en la salut no tan coneguts com els relacionats amb la salut respiratòria o cardiovascular o la reducció de l’esperança de vida. La reducció del trànsit tindria altres beneficis, com els derivats de la reducció del soroll o de l’augment dels espais verds.


 

Relacionats

Notícia
L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla per adaptar l’espai públic a la nova mobilitat que s’establirà a la ciutat un cop s’aixequin progressivament les mesures de confinament, adoptades per evitar la propagació del coronavirus
Entrevista

Què passaria si planificàrem les nostres ciutats pensant en la salut, en la seguretat dels nens i ancians, en l’autonomia i el contacte amb la natura? És el que somia, i pel que treballa Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. Sostenible va parlar amb ella arrel del 1er Congrés de Qualitat de l’Aire celebrat a Sabadell.

Notícia
 Foto: Pixabay

Foto: Pixabay

Per primera vegada, un estudi amb prop de 80.000 nens i nenes d’àrees urbanes de Catalunya analitza la relació entre diferents exposicions urbanes i la trajectòria de creixement de l’IMC.  La relació entre l’IMC i la contaminació atmosfèrica podria explicar-se ja que aquesta última podria afectar el creixement fetal per l’estrès oxidatiu i la inflamació, entre d’altres, així como afectar el metabolisme basal en nadons, que podria augmentar el risc d’obesitat en induir resistència a la insulina i alteracions hormonals.

Butlletí