L’ozó, el ‘contaminant oblidat’

La contaminació per ozó troposfèric afecta principalment a les zones rurals, tant a la salut de les persones com dels ecosistemes
19/10/2020 - 13:25

Aquest estiu, la Generalitat ha emès sis alertes de superació dels llindars de contaminació per ozó troposfèric en el territori català. És una xifra molt més tranquilitzadora que la de l’any anterior, on es va arribar a les 116 alertes. Tot i això, el problema d’arrel segueix intacte: l’ozó continua sent un dels principals gasos contaminants a l’estat espanyol, provocant les mateixes morts que els accidents de cotxe. Mentre països com França han començat a prendre mesures efectives per limitar la formació d’aquest gas durant els episodis de màxima concentració, l’actuació a Catalunya es limita a la informació als ciutadans.

Arran de la sentència del Tribunal Suprem d’aquest juliol que obliga als governs autonòmics a fer plans propis per regular els nivells d’ozó, la Generalitat podria començar a prendre mesures més efectives. Però l’esbós del Pla per la Millora de la Qualitat de l’Aire 2020-2025 ja ha rebut algunes crítiques dels sectors ecologistes. Cada cop però, neixen més associacions que volen fer ressò d’aquest problema, i exigeixen a les adminstracions que posin fil a l’agulla per fer-hi front.

L’ozó troposfèric, el contaminant de les zones rurals

L’ozó, un gas que a més de 15 quilòmetres d’altura és indispensable per protegir la Terra dels rajos ultraviolats, esdevé una amenaça si es troba prop de la superfície. Gestionar-lo sempre ha estat un repte, ja que no té focus d’emissió controlables; es tracta d’un contaminant secundari,que s’origina a l’atmosfera a partir de la contaminació pel transport i les indústries – principalment – amb l’augment de les temperatures. Un cop a l’atmosfera, els gasos contaminants es desplacen fins a les zones rurals i suburbanes, on reaccionen amb la llum solar i esdevenen ozó. Així doncs, zones com la Plana de Vic, el Camp de Tarragona i el Prepirineu, tradicionalment associades a un aire més ‘net’, en són les principals afectades.

“A les ciutats també s’origina ozó, però reacciona amb la contaminació i es converteix en altres compostos”, explica Maria Garcia, responsable de l’àrea de contaminació d’Ecologistes en Acció. “És com si la pròpia contaminació de la ciutat es mengés l’ozó”,  detalla. En canvi, això no passa a les zones rurals, on l’aire no té aquests compostos i l’ozó es genera en grans quantitats.

Superació sistemàtica dels llindars d’ozó recomanats

Les condicions meterològiques que es dónen a Catalunya – estius amb altes temperatures – juntament amb el relleu del territori afavoreixen l’acumulació d’aquest gas durant el període estival. Fins a tal punt que és una de les regions europees amb pics més destacats, sovint molt per sobre dels llindars recomanats. L’Organització Mundial de la Salut recomana que no es superi el límit horari de 100 µg/m3, mentre que la Unió Europea es mostra més flexible i eleva la recomanació a 120 µg/m3. Davant d’això, la Generalitat ha situat el Llindar d’Informació a 180 µg/m3, i el Llindar d’Alerta a 240 µg/m3. Quan en una àrea es detecten aquests nivells, l’administració ho notifica per Twitter i mail a les persones i recomana no fer exercici físic intens a l’exterior.

El 2019 les concentracions d’ozó van batre rècords a Catalunya, arribant a una concentració de 263 µg/m3 al Montseny. Es van superar sis vegades el llindar de 240 µg/m3, i 109 el de 180 µg/m3. Enguany els pics de concentració han sigut molt menors, en part gràcies a la disminució del trànsit rodat durant el confinament.

Impactes milionaris en la salut pública i els ecosistemes

L’ozó troposfèric és el contaminant amb major extensió i afecció en la població espanyola, segons un informe d’Ecologistes en Acció publicat el 2019. La seva presència repercuteix marcadament sobre la salut de les persones i dels ecosistemes. A més de les almenys 1.500 morts que causa anualment aquest gas, el Banc Mundial xifra amb 5.000 milions d’euros el cost sanitari derivat dels problemes per l’ozó el 2013, un 0,33% del PIB. El sector agrícola també se’n veu altament afectat, entomant un cost de 800 milions d’euros l’any 2000 (un 3,2% del PIB agrícola), segons l’informe d’Ecologistes en Acció.

Mapa de la mitjana de concentració d’ozó troposfèric a les zones rurals d’Europa el 2017
FONT: European Environmental Agency

 

Es preveu, a més, que les àrees on l’ozó troposfèric és un problema endèmic (com les illes atlàntiques, la costa mediterrània o el sud d’Àsia), es vegin notablement afectades, amb canvis en la biodiversitat que seran palpables el 2100. Un estudi internacional publicat aquest estiu – amb participació de l’investigador del CREAF Josep Peñuelas – conclou que les altes concentracions d’ozó tenen conseqüències directes en els ecosistemes naturals. Efectes que es tradueixen en la disminució de la producció en les plantes, la reducció de poblacions d’insectes, i l’empobriment de les comunitats de microorganismes que participen en els cicles de carboni i nitrogen.

Inexistència de plans específics per lluitar contra l’ozó

Davant les recurrents superacions dels llindars legals d’ozó troposfèric a l’estat espanyol, tradicionalment les comunitats autònomes han passat la patata calenta al govern central, adduint que era el Pla Nacional de l’Aire que se n’havia d’ocupar. Però des d’aquest juliol, una sentència del Tribunal Suprem obliga als governs de les comunitats a aprovar plans específics per a reduir l’ozó. Aquest és el resultat de la batalla legal que l’associació  Ecologistas en Acción va començar a la Comunitat de Castilla i Lleó, una de les 12 comunitats autònomes (del total de 17) que incomplien la normativa des del 2010.

  Mapa dels màxims de concentració d’ozó troposfèric a l’estat espanyol el 2019 FONT: Ecologistas en Acción

De moment, però, els ecologistes veuen amb escepticisme l’arribada de plans efectius per fer front a l’ozó. Tan sols la comunitat d’Extremadura té un pla específic per reduir-lo; i tal com explica Miguel Ángel Ceballos, d’Ecologistes en Acció, “és un pla molt deficient, amb una efectivitat escassa o nul·la, i que no s’ha desenvolupat”. Així doncs, a l’estat espanyol encara no s’ha regulat efectivament l’ozó segons el marc legal actual, que data del 2010. “Estem acumulant un retràs d’una dècada en l’elaboració de lleis. La situació és de desídia administrativa”, qualifica Ceballos.

Segons el geògraf, hi ha dos factors que han empès a aquesta situació. Per una banda, el fet que la legislació europea sigui més permissiva amb l’ozó que amb altres contaminants. Mentre els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) es regeixen per valors límit, l’ozó es limita a partir d’objectius que cal complir (però que no s’aconsegueixen). Per altra banda, la dificultat tècnica objectiva en gestionar-lo, pel fet de ser un contaminant secundari i que la seva formació depengui de la dinàmica atmosfèrica. A més, això implica actuar contra nombrosos sectors involucrats, fet que dissuadeix les administracions a prendre mesures.

A ulls de les plataformes ecologistes, les recomanacions de la Generalitat en els episodis d’alta concentració d’ozó són insuficients. “Calen actuacions estructurals; les recomanacions no poden ser una solució quan se supera el límit de 240 µg/m3, senyala Maria Garcia. Actualment la Generalitat està treballant en un Pla de Qualitat de l’Aire 2020-2025, que hauria d’arribar a finals d’any. Un pla que, tot i que per primera vegada proposa mesures concretes per abordar el problema de l’ozó, segueix sent ‘insuficient’ a ulls d’Ecologistes en Acció. L’entitat afirma que es tracta d’un “pla continuïsta”, amb “mesures generalistes”, que no concreta ni quantifica les reduccions d’ozó previstes.

Arran dels nivells rècord als quals va arribar l’ozó a la Plana de Vic el 2019, més d’una vintena d’ajuntaments van constituir la Taula per la Qualitat de l’Aire, amb una especial consideració en reduir l’ozó. Aquesta mateixa preocupació ha impulsat la creació d’Osona Respira, una plataforma comarcal que vol fer d’intermediari entre la població i l’administració per reduir els nivells d’ozó i altres gasos contaminants.

Una lluita a diversos nivells administratius

“En el cas de l’ozó, que és un contaminant que neix a la ciutat però afecta a zones rurals, és la Generalitat que ha d’articular un pla comú”, explica Maria Garcia. Aquest pla hauria permetre controlar els principals focus d’emissió de gasos contaminants que poden convertir-se en ozó, i limitar-los en cas de previsió d’altes concentracions. “L’aparell estatal ja ha demostrat que no pot donar resposta a aquests temes”, detalla. Un d’ells seria el Port de Barcelona, d’actual gestió estatal; també el trànsit urbà, a partir del peatge urbà que encara no s’ha materialitzat. “Cal abandonar les polítiques que afavoreixen el transport privat, o proposin només la renovació del parc de vehícles, com els plans renove actuals. Les ciutats del futur són les que han tret el cotxe de la ciutat”.

Miguel Ángel Ceballos afirma que la previsió de les concentracions d’ozó a partir de la previsió metereològica és viable, i ha de ser un instrument clau per reaccionar davant les amenaces d’episodis pronunciats. “Quan l’any passat hi havia episodis de molt alta concentració d’ozó al sud d’Europa, mentre les principals ciutats franceses limitaven el trànsit, la Generalitat tan sols feia les recomanacions rutinàries”, explica Ceballos. Un altre model de gestió de l’ozó és l’estat de Califòrnia, als EUA. “Té un pla estatal que es combina amb plans dels comtats i districtes, i és que la solució a aquest problema passa per mesures a tots els nivells administratius”, remarca Ceballos. “Al mediterrani, on el transport marítim té un pes importantíssim, s’ha d’actuar sobre els vaixells si es vol solucionar el problema”.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
 Foto: Pixabay

Foto: Pixabay

Per primera vegada, un estudi amb prop de 80.000 nens i nenes d’àrees urbanes de Catalunya analitza la relació entre diferents exposicions urbanes i la trajectòria de creixement de l’IMC.  La relació entre l’IMC i la contaminació atmosfèrica podria explicar-se ja que aquesta última podria afectar el creixement fetal per l’estrès oxidatiu i la inflamació, entre d’altres, així como afectar el metabolisme basal en nadons, que podria augmentar el risc d’obesitat en induir resistència a la insulina i alteracions hormonals.

Article

Peatge Urbà a Barcelona? Formació per a moviments socials. Aquesta xerrada/formació va ser realitzada el 17 de novembre en el marc de la campanya #RecuperemLaCiutat

Notícia

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha instaurat la velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora als principals carrers del municipi. Aquesta mesura s’emmarca en el Pla de mobilitat i respon a la nova normativa estatal i també pretén reduir la contaminació al municipi.

Butlletí