Governança litoral: cap a un canvi de paradigma?

Els municipis costaners articulen noves formes de decidir sobre el territori davant dels impactes de la crisi ambiental i social
18/01/2021 - 13:28
Font: Paisatgesverticals.cat

Font: Paisatgesverticals.cat

Gairebé un any enrere, els municipis del litoral català reclamaven ajudes urgents a les administracions, aclaparats pels recents estralls que havia deixat el temporal Gloria. Poc s’imaginaven, però, que dies més tard arribaria una segona crisi en forma de pandèmia mundial, que obligaria al confinament domiciliari durant mesos. Tant l’una com l’altra reclamen esforços considerables de l’administració central que, davant la frustració del sector, han arribat amb comptagotes. Aquesta situació ha esdevingut el detonant perquè ajuntaments, sectors econòmics i societat civil s’organitzessin per trobar solucions acordades a problemes comuns, emparats per la llei d’ordenació i protecció del litoral aprovada el juliol del 2020.

El litoral tarragoní reclama una estratègia conjunta

Poc després del temporal Gloria, 17 municipis del litoral tarragoní es van reunir per conformar la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible. Un dels motius que els van dur a organitzar-se són els problemes derivats d’una manca de coordinació entre institucions, tal com explica el seu representant, Arón Marcos. “Un cas famós és el del corriol camanegre, una espècie d’ocell que només cria a les platges” recorda Marcos, tinent d’alcalde del departament d’Ecologia Urbana i seguretat de Calafell. Com que és una espècie vulnerable, és competència de la Generalitat de protegir-lo quan se’n detecten individus. “Però els ajuntaments hem d’acabar posant recursos propis, fins i tot vigilants, sense tenir recursos propis ni suport tècnic”, comenta.

A més d’aquesta falta d’estratègia comuna entre institucions, als ajuntaments de la Taula troben a faltar una aposta clara per la conservació i la recuperació del territori. Una aposta que s’hauria de fer palès especialment en el turisme costaner. “La platja és possiblement un dels recursos econòmics més productius per metre quadrat, i hem de conservar-la per fer-ne un ús més sostenible”, insisteix Marcos. Amb municipis que tenen llargues extensions construïdes, al tinent d’alcalde se li fa difícil pensar en un altre tipus de turisme diferent de l’existent. Però aposta per mantenir-lo i conservar-lo amb solucions basades en la natura, defugint de noves construccions d’obra civil.

Foto: Corriol camanegre. Acció Ecologista AGRÓ

Per la seva banda, el sector turístic i hoteler es proclama cada vegada més sensible a la sostenibilitat. Però en situacions de crisi com la del temporal Gloria, han reivindicat que les ajudes des de la Generalitat no són suficients ni arriben a temps. “L’empresari turístic ha de ser molt àgil, té molta competència, i no pot esperar a millores que arribin des de la comunitat europea, passant per l’administració espanyola i catalana”, explica Xavier Guardià, portaveu de la Federació Empresarial de Turisme i Hostaleria de Tarragona (FEHT).

Foto: Begur. Salvem la cala d'Aiguafreda

La Costa Brava, sota la “tempesta perfecta”

El territori que resta sense urbanitzar de la Costa Brava és d’un gran atractiu per fortunes locals i internacionals, disposades a invertir grans sumes per construir en parcel·les fins ara intactes degut al seu difícil accés. Així ho veu Eduard Ribot, fundador de la SOS Costa Brava; una plataforma que agrupa nombroses entitats en defensa del territori. L’advocat compara, preocupat, la Costa Brava amb un vaixell a la deriva a punt d’estavellar-se contra un iceberg.

“S’ha superat la capacitat de càrrega del territori; els sistemes de depuració, les carreteres... no donaran per a nous habitatges”. Ribot addueix que cal aturar la construcció de noves segones residències, rehabilitar allò existent, i omplir els buits que hi ha en zones ja urbanitzades. Aposta per prioritzar els hotels ja construïts i millorar-los, buscant un nou turisme interessat per la natura i el patrimoni cultural.

Encara hi ha, però, noves construccions pendents a la Costa Brava. Malgrat que el Pla Director de la Costa Brava, aprovat el novembre del 2020, impedirà la construcció en 84 sectors fins ara previstos – unes 1.200 hectàrees - , gran part de les noves urbanitzacions que es preveien al Pla Director Urbanístic (PDU) del litoral gironí segueixen en peu.

 

Foto: Begur. Salvem la cala d'Aiguafreda

 

"Les esperances estan posades en la creació del Conservatori del Litoral, el que ha de ser un organisme públic destinat a comprar i conservar territoris de la costa. La seva creació es va incloure en la nova llei d’ordenació i protecció del litoral a partir d’una esmena al pla inicial per part de SOS Costa Brava"

“És insuficient, amb aquestes noves urbanitzacions la Costa Brava no serà sostenible”, afirma Ribot. Les esperances del grup estan posades en la creació del Conservatori del Litoral, el que ha de ser un organisme públic destinat a comprar i conservar territoris de la costa. Està inspirat en el Conservatoire du littoral francès, que ha comprat i protegit el 30% de la costa francesa. La seva creació es va incloure en la nova llei d’ordenació i protecció del litoral a partir d’una esmena al pla inicial per part de SOS Costa Brava. “Demanem que part de la taxa turística que es cobra als turistes que van a la costa catalana es destini al conservatori per comprar terrenys”, aclareix Ribot.

Foto: Cala Sa Rovira (Platja d'Aro) Lluís Bassa

La cogestió per compatibilitzar els usos de la costa amb la conservació del patrimoni

L’entramat d’interessos entre la població, l’economia blava, l’oci i tot activitat econòmica que es desenvolupa al litoral és una constant que es manté en tensió al llarg del litoral català. Al Litoral del Baix Empordà, un àmbit de l’espai protegit dins la Xarxa Natura 2000, les necessitats de la pesca tradicional i de la població xocaven amb les dels sectors interessats a explotar el medi. Per tal de trobar una solució conjunta, el febrer del 2019 es va constituir la Taula de Cogestió Marítima del Litoral Baix Empordà . Es tracta d’un consell permanent de participació format per un total de 76 entitats públiques, privades i del tercer sector. Amb representació dels ajuntaments, la Generalitat, la comunitat científica, el món empresarial i entitats ecologistes, la taula busca compatibilitzar els usos i activitats del litoral amb la conservació del patrimoni natural, i facilitar la cooperació entre els actors representats. La Carolina Martí és representant del comitè científic de la Taula, i valora molt positivament el funcionament de la plataforma. El seu grup de treball ha de presentar línies consensuades en cada àmbit del pla d’acció. “És molt important tenir empatia i escoltar l’altra part, que sovint té uns interessos contraris als teus. Però sempre hi ha un objectiu comú que va per sobre de tot”, comenta.

Foto: Punta del Cavall (Salou) Lluís Bassa

“A nivell de país no hi ha cultura de cogestionar i codecidir, però sí que es fa en altres països” explica Llambrich. És un procés molt lent, que té antecedents sobretot en el món de la pesca. Justament la cogestió pesquera que s’ha dut a terme a la Taula va ser un dels projectes presentats al Fòrum de la Pau de París el passat mes de desembre.

Els processos de governança que es basen en una presa de decisions consensuada amb una part més representativa dels actors del territori han deixat resultats encara incipients però positius en el litoral català. Això no obstant, per a aconseguir resultats significatius és necessària una inversió prèvia, que no sempre és fàcil d’obtenir. La Taula de Cogestió Marítima del Litoral Baix Empordà n’és un exemple; sense rebre finançament, els actors implicats fan les reunions fora del seu horari laboral. L’únic finançament que ha rebut el projecte fins ara ha estat a través d’una convocatòria de la Unió Europea d’ajuts per a la pesca. De manera similar, la Taula de Municipis del litoral tarragoní està en tràmits per entrar en un programa europeu de proves pilot de governança amb solucions basades en la natura, en el marc del Green Deal.


 

 
Categories: 

Relacionats

Entrevista

La doctora Laila Darwich és professora de malalties infeccioses del Departament de Sanitat Animal i Anatomia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), investigadora adscrita al Centre Recerca Sanitat Animal (CReSA-IRTA) i coordinadora del Màster Universitari en Zoonosis i One Health de la UAB des del 2016. En aquesta entrevista la doctora Darwich aporta la seva visió experta sobre les causes profundes de la pandèmia que estem vivint i defensa la necessitat d’una visió integral de la salut humana i ambiental, que se sintetitza en el concepte de One Health.

Opinió

Seria un gest molt oportú que Catalunya s’integrés a l’Aliança de l’economia del benestar. Així el nou Govern podria orientar les seves polítiques a partir d’indicadors socials i ambientals més solvents i fiables, i demostrar que li interessa, realment, el benestar de la nostra societat més que no pas l’evolució d’un indicador econòmic tan parcial i enganyós com el PIB.

Notícia

L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, considera que el posicionament de la Comissió Europa deixa clar que la UE “no permetrà de cap manera una ampliació de la tercera pista de l’aeroport” en detriment els espais naturals” i que, per tant, no es poden seguir ampliant grans infraestructures, sinó que cal “preservar més i millor” l’equilibri territorial.

Butlletí