Barcelona és una ciutat compacta i forma part d’una gran àrea metropolitana. Tot i que només un de cada quatre viatges a Barcelona es fa en cotxe, el trànsit motoritzat domina la ciutat a causa de la gran demanda d’espai i infraestructura. A més, falten espais verds a la ciutat, que només té uns pocs parcs.
Des que la COVID19 ens va canviar el món ha ocorregut un boom de la bicicleta a les nostres ciutats: notícies amb imatges de botigues de bicicletes buides, nous carrils bici per tot arreu, estocs esgotats ... A nivell mundial! Però tot això no es deu només a la covid19. Aquesta tendència ve de lluny i la pandèmia actual només ha accelerat el canvi en el com es realitza la mobilitat.
La pregunta ara és: Realment hi ha hagut un canvi modal? Ha crescut l'ús de la bicicleta? Vegem-ho a continuació.
La pandèmia i el confinament ha possibilitat el ressorgiment de la bicicleta arreu del món com un mitjà segur de desplaçament i les ciutats i pobles s’han apressat a crear més espais, mes carrils bici en detriment de l’espai dedicat al cotxe. Això ha estat possible gràcies a les actuacions d’urbanisme tàctic que l’estat d’alarma ha possibilitat. El gran repte que s’analitza a continuació és el fet de consolidar les actuacions provisionals en definitives com estan fent grans ciutats com Paris.
Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ens explica en aquesta entrevista com la pandèmia hauria d’accelerar la transició energètica i la reconnexió entre el planeta, la ciutadania i biosfera. Insisteix que hauríem de sortir de la crisi preparant-nos per la propera crisi climàtica i apunta al món local com a protagonista i motor de la nova transició energètica, accelerada pel canvi tecnològic i legislatiu.
Xesco Gomar, diputat d’espais naturals i acció climàtica de la Diputació de Barcelona és el nou president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. En aquesta entrevista, arrel de la 20 ena Assemblea de la Xarxa, ens explica els reptes de les ciutats i pobles davant aquesta crisi social i sanitària, el compromís de la Xarxa en la recuperació verda i socialment justa i la tasca continuada en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica.
La ciutadania de tot Europa està convidada durant aquest cap de setmana, del 18 al 20 de setembre, a recollir i valoritzar els residus abandonats en el medi.
Aquest treball cartogràfic i de caracterització de les masses forestals més fràgils del Parc Natural és una acció inclosa dins el projecte «Life Clinomics», coordinat per la Diputació de Barcelona i amb la participació de la Diputació de Girona.
Segons l’informe presentat per l’Agència Catalana del Consum (ACC) sobre l'Impacte de la COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el postconfinament, a partir d’ara els consumidors seran més ètics, més responsables i també més digitals. El document assegura que la tendència del consum cap a preferències més locals i socialment responsables i la disminució del malbaratament alimentari s’han accelerat i sembla que es mantindran en el temps.
En total hi ha 380 instal·lacions a la ciutat que generen 1.629,56 kW de potència, el que significa un 8,5% del total a Catalunya. Segons dades de l'Observatori de l'autoconsum a Catalunya, al país ja se superen els 55MW i les 4.400 instal·lacions, amb un creixement molt significatiu a partir del 2019, en què cada trimestre s'han posat en funcionament un 52% més d'equips d'aquestes característiques que en l'anterior.
