Un cop finalitzada la Cimera del Clima a Polònia trobem diferents opinions sobre el resultat de la cita. En uns casos s'incideix en allò positiu i en els acords assolits. En d'altres, en la manca d'ambició i en la dificultat del consens. Hem volgut publicat un recull de conclusions publicat per #PorElClima que contrasta la informació oficial amb les opinions de les entitats ecologistes, sobre la COP24.
Ja s’ha acabat la cimera del clima a Katowice. La COP24 s’ha saldat amb un balanç pobre, esquifit, amb un text malgirbat però això sí, parit amb els malucs eixarrancats i coberts de confeti petulant. Ho lamente, però no puc -ni dec, crec- ser especialment benèvol amb els resultats (?) de la darrera, de l’enèsima cimera climàtica.
Iñaki Gili ha participat a la COP 24, la cimera pel clima que s’ha celebrat a la ciutat polonesa de Katowice. Sostenible ha conversat amb ell per entendre, de primera ma, què ha passat a Katowice. Gili ens explica que la Cimera ha estat important perquè ha adoptat uns reglaments sòlids, però no s’ha rectificat el rumb, tal com demanen els experts davant el nou creixement d’emissions, i per tant amb aquest ritme, arribarem a un increment de 3 graus, fins i tot aplicant les mesures que els països es van comprometre a prendre a París. Gili també assegura que si els EUA no retornen a l’acord climàtic, el que s’ha aprovat a Katowice no servirà de res.
Laura Gouverneur és gestora municipal de Protecció Climàtica de la ciutat de Wiesbaden (Alemanya) i va ser ambaixadora de la COP2017 de l’Aliança del Clima. La seva tasca es traduir estratègies en accions i involucrar la ciutadania i les empreses. Parlem amb ella sobre els reptes internacionals en la lluita contra el canvi climàtic i el paper dels governs locals en aquesta tasca.
Julie Laernoes va ser una de les veus més lúcides i crítiques de l'última conferència de l'Aliança del Clima celebrada el passat octubre a Barcelona. Laernoes és vicepresidenta de l'àrea metropolitana de Nantes i membre de la Junta Directiva de l'Aliança, aquesta gran xarxa de ciutats contra el canvi climàtic, però també ha estat militant ecologista durant anys.
Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.
La capa d'ozó va en camí a la recuperació total gràcies al Protocol de Mont-real. Però aquest reeixit tractat també aporta solucions pel canvi climàtic i pot reduir l'escalfament global en fins a 0,5 ° c per fi de segle. Aquestes són les principals conclusions de l'informe de les Nacions Unides presentat a Quito.
Hicham Achebak és un jove investigador que està investigant l'impacte de la calor en la salut. Parlem amb ell per esbrinar les conseqüències de l'escalfament global en la salut i sobretot com establir mecanismes d'adaptació davant l'augment de les onades de calor que ens portarà el canvi climàtic.
El canvi climàtic i la globalització han afavorit les invasions biològiques, i això té un impacte en la salut i la biodiversitat. Parlem amb Frederic Bartumeus, cocreador de Mosquito Alert, per conèixer millor aquesta plataforma de ciència ciutadana i les claus dels seu èxit i per saber com la participació de tots pot ajudar a prevenir i combatre els problemes derivats de les espècies invasores.