John A. Church, catedràtic en el Centre d’Investigació del Canvi Climàtic de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia); autor principal del tercer i cinquè informe de l'IPCC i Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Canvi Climàtic 2019; reconeix que les últimes dades senyalen que el nivell del mar està pujant tres mil·límetres a l’any, molt més ràpid del que es pensava. Tal i com senyala el catedràtic, sembla poc, però les conseqüències són desoladores.
La sequera és la principal causa del gran descens del nombre de papallones i del retrocés d'ocells, sobretot d'alta muntanya, a Catalunya. Així ho apunten investigadors de l'Institut Català d'Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, a partir de les dades de seguiment d'aquests animals durant 15 anys. .
A través d’una història de ficció basada en fets i dades reals, calia familiaritzar-se amb conceptes com ara: Quines són les causes del canvi climàtic? Quins són els efectes de l’escalfament global? Com ens hi podem adaptar? Com podem mitigar-lo? Tot plegat, necessitava un intens treball en equip i de manera col·laborativa.
BINGO (Bringing innovation to ongoing water managements) és un projecte de recerca finançat per la Unió Europea i que ha comptat amb la participació d’un consorci internacional.
Canvi climàtic, el futur del planeta, Fridays for Future, emergència climàtica… Marta Botet conversa amb Aitor Urruticoechea i Maria Serra, portaveus del moviment juvenil contra el canvi climàtic Fridays for Future-BCN.
La iniciativa forma part d’un màster de la UAB que es porta a terme juntament amb el Museu d’Història de Barcelona
Gavà ha acollit al llarg de tota la setmana passada un taller internacional sobre estratègies urbanes contra el canvi climàtic a les ciutats mediterrànies. Es tracta d’una iniciativa que forma part d’un màster del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que es porta a terme juntament amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). El màster es duu a terme des de l’any 2000 de manera ininterrompuda i va ser creat arran la vigència del Conveni Europeu de Paisatge.
Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.
L'Ajuntament ha recollit recentment en una publicació les principals línies d'actuació per millorar l'eficiència energètica i preservar la qualitat de l'entorn natural del municipi.
Els pescadors que pesquen a la Mediterrània han començat a detectar peixos mai vistos a la zona, com a espècies tropicals, una demostració que el canvi climàtic està provocant invasions biològiques.
Kirsten Dunlop és directora executiva de EIT Climate-Knowledge and Innovation Community va ser a Barcelona el passat 20 de maig per donar la conferència"Innovació climàtica: repensar-ho tot" en el marc del cicle Fem front al canvi climàtic, organitzat per la Fundació Catalunya Europa i el BBVA. Sostenible va conversar amb ella per conèixer la tasca d’aquesta organització que porta una dècada dedicant-se a la innovació per al canvi climàtic i que treballa colze a colze amb les ciutats per crear carteres d’innovació en diferents àmbits de la sostenibilitat.
Aquesta acció la impulsen 13 centres educatius del programa Escoles+Sostenibles que participen al projecte Embolcalls + Sostenibles, que fomenta la reducció de residus als esmorzars i una alimentació saludable. L’acte va consistir en una simulació d’una gran bola de residus que xocava contra un mur de joves, que simbolitza la seva lluita per disminuir la quantitat de residus que es produeixen.
El Banc d'Espanya advoca perquè la banca es converteixi en "motor del canvi", en afavorir que arribi finançament a aquelles activitats que contribueixen més a la transformació sostenible de l'economia. Apunta que la solvència de les entitats de crèdit es pot veure afectada per la materialització de riscos físics provocats pel canvi climàtic, com sequeres o inundacions.