Les polítiques climàtiques actuals en el sector energètic a tot el món són insuficients

A les portes de la COP25 de Madrid
01/12/2019 - 08:00
El sector energètic es troba a la primera línia del debat climàtic perquè és, amb molt, la major font d’emissions que provoca l’escalfament global (fotografia: Shutterstock)

El sector energètic es troba a la primera línia del debat climàtic perquè és, amb molt, la major font d’emissions que provoca l’escalfament global (fotografia: Shutterstock)

El nou informe de l'Agència Internancional de l'Energia adverteix que les polítiques climàtiques actuals a tot el món són insuficients per acabar amb el creixement de les emissions de el sector de l'energia. 

Les disparitats profundes defineixen el món energètic actual: els mercats del petroli i les tensions geopolítiques, les emissions de carboni i els objectius climàtics, la promesa d’energia per a tothom i la falta d’accés a l’electricitat per a 850 milions de persones a tot el món.

L'informe World Energy Outlook 2019 explora en detall aquestes fractures d’ampliació. Explica l’impacte de les decisions d’avui en els sistemes energètics de demà i descriu un camí que permet al món assolir els objectius climàtics, d’accés a l’energia i de qualitat de l’aire, mantenint un fort enfocament en la fiabilitat i l’accessibilitat d’energia per a una població global en creixement.

"El món necessita urgentment posar el focus de forma prioritaria en la reducció de les emissions mundials. Això requereix una gran coalició que inclogui governs, inversors, empreses i tota la resta que es comprometi a combatre el canvi climàtic". Dr. Fatih Birol, director executiu de l'AIE

El World Energy Outlook no proporciona una previsió de què passarà. En canvi, proporciona un conjunt d’escenaris que exploren diferents possibles futurs, les accions (o inaccions) que els provoquen i les interconnexions entre diferents parts del sistema.

L’escenari de polítiques actuals mostra què passa si el món continua pel seu camí actual, sense cap canvi addicional en la política. En aquest escenari, la demanda energètica augmentarà un 1,3% cada any fins al 2040, amb la demanda creixent de serveis energètics sense restriccions per altres esforços per millorar l'eficiència. Tot i que es troba molt per sota del notable creixement del 2,3% registrat el 2018, es traduiria en una marxa a l’alça implacable en les emissions relacionades amb l’energia, així com en augment dels esforços en gairebé tots els aspectes de la seguretat energètica.

En canvi, en un segon escenari de polítiques previstes que incorpora les intencions i els objectius de les polítiques actuals, la demanda d’energia augmenta un 1% anual fins al 2040. Les fonts de baix contingut de carboni, dirigides per la fotovoltaica solar (FV), subministren més de la meitat d’aquest creixement i el gas natural, impulsat per l’augment del comerç de gas natural liquat (GNL), representa un altre terç. La demanda de petroli disminuiria durant la dècada de 2030, i la reducció de l'ús del carbó. Algunes parts del sector energètic, dirigides per l'electricitat, experimenten ràpides transformacions. Tanmateix, l’impuls de les tecnologies energètiques netes no és suficient per compensar els efectes d’una economia global en expansió i d’una població en creixement. L’augment de les emissions s’alenteix, però, sense assolir un pic abans del 2040, el món es queda molt lluny dels objectius de sostenibilitat compartida.

En el tercer escenari, anomenat de Desenvolupament Sostenible, es mostra una manera d’aconseguir els objectius energètics sostenibles en la seva totalitat, requerint canvis ràpids i generalitzats a totes les parts del sistema energètic. Aquest escenari mostra un camí totalment alineat amb l'Acord de París mantenint la pujada de les temperatures globals a "molt per sota dels 2 ºC ... i fent esforços per limitar-la a 1,5 ºC", i compleix objectius relacionats amb l'accés universal a l'energia i el neteja. aire. L'amplitud de les necessitats energètiques del món significa que no hi ha solucions simples o simples. Es redueixen les emissions a través de diversos combustibles i tecnologies que proporcionen serveis energètics eficients i rendibles per a tots.

 

L'electricitat serà el centre de la seguretat energètica moderna

La reducció de costos de les renovables i els avenços de les tecnologies digitals obren enormes oportunitats per a les transicions energètiques, alhora que creen nous dilemes de seguretat energètica. Les energies eòlica i solar fotovoltaica podrien proporcionar més de la meitat de la generació d’electricitat addicional la'ny 2040 en el segon escenari de polítiques establertes i gairebé tot el creixement al tercer escenari de desenvolupament sostenible. Els responsables i els reguladors hauran d’avançar ràpidament per seguir el ritme del canvi tecnològic i la creixent necessitat d’un funcionament flexible dels sistemes d’energia. Problemes com el disseny del mercat per a l'emmagatzematge, la interfície entre vehicles elèctrics i la xarxa, i la privadesa de les dades, tenen totes les possibilitats d'exposar els consumidors a nous riscos.

 

Tot i que la demanda global d’energia creix ràpidament, l’electricitat creix més ràpidament

L'ús de l'electricitat creix més del doble del ritme de la demanda global d'energia en el segon escenari de polítiques establertes, cosa que confirma el seu lloc al cor de les economies modernes. En l'hipotètic tercer escenari de Desenvolupament Sostenible, l’electricitat és una de les poques fonts d’energia que veu un consum creixent el 2040 (principalment a causa dels vehicles elèctrics) a banda de l’ús directe de les renovables i l’hidrogen. La quota d’electricitat en el consum final, inferior a la meitat de la del petroli actual, supera el petroli per al 2040.

L'energia solar solar es converteix en el component més gran de la capacitat instal·lada global a l'escenari de polítiques establertes. L’expansió de la generació a partir d’energia eòlica i solar ajuda a que les renovables superen el carbó en el mix de generació d’energia a mitjans dels anys 2020. Al 2040, les fonts baixes en carboni proporcionen més de la meitat de la generació elèctrica total. El vent i la energia solar fotovoltaica són els actors més destacats, però les energies hidroelèctriques (15% de la generació total el 2040) i les nuclears (8%) conserven un pes important.

 

L’esquist i l'energia solar fotovoltaica demostren que és possible un canvi ràpid, però seran els governs els que establiran la direcció i la velocitat del canvi

Fa deu anys, la idea que els Estats Units podrien convertir-se en un exportador net de petroli i gas era gairebé impensable. Tanmateix, la revolució dels esquists i el fracking -i més d'un bilió de dòlars en inversions - està fent aquesta realitat. Les bases es remunten a un esforç de recerca i desenvolupament finançat públicament que va començar a la dècada de 1970. La van seguir crèdits fiscals, reformes del mercat i col·laboracions que van proporcionar una plataforma per a la iniciativa privada, la innovació, la inversió i la reducció ràpida del cost.

Avui, les energies solars fotovoltaiques i algunes altres tecnologies renovables estan convertint de manera similar el suport inicial de la política i el finançament en un desplegament a gran escala. La transformació de tot el sistema energètic requerirà progressos en una gamma molt més àmplia de tecnologies energètiques, incloses eficiència, hidrogen, nuclear i altres. També requerirà l’acció en tots els sectors, no només en l’electricitat.


 

Relacionats

Article

Publicats els resultats de la sisena edició d’aquesta campanya de conscienciació i bones pràctiques per a l’estalvi d’energia i aigua i la reducció d’emissions de l’Ajuntament de Barcelona.

Notícia

L'Ajuntament de Cabrera de Mar ha fet un pas més cap a la sostenibilitat i la reducció de despesa en matèria d'energia mitjançant la instal·lació de 38 plaques fotovoltaiques al sostre del gimnàs municipal. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a una subvenció aconseguida de 40.000 € , atorgada per la Diputació de Barcelona

Notícia

Les emissions de CO₂ vinculades als combustibles fòssils del conjunt de la Unió Europea s'han reduït un 8%.

Butlletí