Uns 75.000 catalans podrien viure en zones inundables d'aquí a només deu anys

Font: Observatorio de la Sostenibilidad i Mon Planeta

29/11/2019 - 08:00

L’Observatori de la Sostenibilitat assegura que el País Valencià i Catalunya seran les zones de la península Ibèrica més afectades per aquest impacte del canvi climàtic

L’associació ciutadana Observatori de la Sostenibilitat assegura, al seu darrer informe, que Catalunya serà la segona zona de l'estat espanyol amb més ciutadans afectats per inundacions associades al canvi climàtic, només per darrere del País Valencià. Així, segons els seus càlculs, aproximadament 75.000 catalans viuran en zones inundables d'aquí a només deu anys, una xifra que, d'aquí cinc segles, podria ser de 190.000. Al conjunt de l'estat, la xifra de persones que viuen a zones costaneres i estan en risc de ser afectades per inundacions d'aquí a una dècada és de 330.000 persones.

Així doncs, podria ser que la situació -certament particular per les seves característiques- de la ciutat de Venècia, que acaba de patir unes inundacions molt greus, podria anar fent-se cada vegada més habitual a altres indrets de la riba del Mediterrani com Catalunya o el País Valencià. Segons el mateix informe de l'Observatori de la Sostenibilitat, el 2,35% de la superfície artificial -nuclis urbans, sòls industrials, sòls artificials d'ús agropecuari, d'usos terciaris, equipaments i infraestructures- de tota la franja costanera de l'estat espanyol, tant peninsular com de les Illes Balears, es troba a la làmina d'inundació amb període de retorn de deu anys.

En aquest moment de l'any en què s'experimenten fenòmens de gota freda que produeixen episodis d'inundacions, amb conseqüències que localment poden arribar a ser catastròfiques, l'Observatori de la Sostenibilitat presenta un estudi que projecta en els primers 10 quilòmetres de costa les làmines d'inundació corresponents a les precipitacions calculades amb períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys (publicades per MITECO), sobre la cartografia d'ocupació de terra més precisa i actualitzada, de les realitzades per l'Institut Geogràfic Nacional (SIOSE 2014).

Aquest estudi proporciona un mesurament i localització de les superfícies urbanitzades en els primers 10 Km amb major risc d'experimentar inundacions, i subministra cartografies de les àrees on el risc d'inundació és més extens, definint-15 punts a la costa de major perill (hot spots). La llista d'aquests 15 punts és la següent: Isla Cristina-Ayamonte (Huelva), Palmones-Guadarranque (Cadis), Baix Guadalhorce (Màlaga), Baix Andarax (Almeria), Cartagena (Múrcia), San Javier-Los Alcázares (Múrcia) , Costa d'Marina Alta (Alacant), Gandia-Oliva (València), Alaquas-Catarroja (València), Vinaròs-Peníscola (Castelló), Empuriabrava-Santa Margarida (Girona), Palma de Mallorca (Balears), Gijón (Astúries), sota Urumea (Guipúscoa) Les províncies (en la seva franja costanera) més afectades percentualment per al període de 10 anys són Cadis, Girona i València. En termes absoluts: València, Barcelona, ​​i Girona.

En moltes àrees turistificadas de la costa de Llevant, Balears i Andalusia, s'han produït importants desenvolupaments urbanitzadors en àrees amb clar risc d'inundació, sense que s'hagi contemplat aquesta circumstància. Això és una cosa que s'ha de corregir en el planejament territorial actual i futur per minimitzar el risc d'inundació.

Posar remei a aquesta situació no serà, en cap cas, senzill, però els experts que han elaborat aquest informe inclouen una sèrie de propostes que podrien, si més no, pal·liar els efectes d'aquestes més que probables inundacions. Les principals recomanacions de l'informe són la comunicació immediata als ciutadans, especialment als propietaris d'habitatges i negocis de el risc d'inundació amb els diferents períodes de retorn per minimitzar els riscos. Aquesta informació està disponible en l'administració central però no s'ha fet arribar, a través de les comunitats autònomes als ajuntaments i ciutadans, romanent en molts d'ells greus situacions de risc com s'està veient aquests dies. La segona recomanació és l'anàlisi d'actuacions amb aquestes zones especialment en risc, incloent la retirada gradual d'aquestes edificacions. El canvi climàtic augmentarà l'increment dels episodis meteorològics extrems, de manera que com més aviat s'actuï millor.

Entre les recomanacions també es proposa el retrocés de la superfície urbanitzada, especialment de zones amb desenvolupaments il·legals o irregulars; la revisió dels plans d'urbanització ja aprovats, cosa que ja s'està fent amb una part important del litoral català; adaptar el disseny de les infraestructures al perill d'inundacions; protegir els col·lectius més vulnerables; implantar solucions basades en el funcionament de la natura; elaborar plans de gestió del risc d'inundació adients i finalment, aconseguir el finançament necessari per emprendre totes aquestes mesures.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia
L'Ajuntament ha presentat la Declaració d’Emergència Climàtica i el Pla d’Acció per fer-hi front

Amb aquesta Declaració, la ciutat reconeix l'absoluta necessitat de mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 graus centígrads, un repte que haurà de passar, durant la pròxima dècada, per reduir de manera dràstica els nivells d'emissió. La declaració reconeix l'eco-dependència i interdependència de la nostra espècie i assenyala una situació de col·lapse. L'Ajuntment inclou un pla d'acció i un procés de compromís ciutadà per adherir-se al document.

Notícia
Foto: Concello de Pontevedra

Foto: Concello de Pontevedra

Eloi Badia, regidor d'Emergència climàtica de l'Ajuntament de Barcelona  va ser un dels ponents a la taula de debat que portava per títol 'Les polítiques municipals enfront de la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic'. Es tracta d'una activitat paral·lela que organitza el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social en l'espai administrat per la Unió Europea, dins de l'Ifema. 

Notícia

En el seu desè any, l'informe Emissions Gap avalua els darrers estudis científics sobre les emissions actuals i actuals estimades de gasos d'efecte hivernacle; ho comparen amb els nivells d’emissions permesos perquè el món avanci en un camí de menys cost per assolir els objectius de l’Acord de París. Aquesta diferència entre "on és probable que estiguem i on haurem de ser" es coneix com a bretxa d'emissions.

Butlletí