L'accés a l'energia sostenible, a través de serveis d'energia nets, assequibles, fiables i moderns facilita tenir llars i vides saludables. L'equitat en salut implica l'accés universal als serveis energètics.
La problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari es pot enfocar des de múltiples perspectives. La Fundació Espigoladors, des que va néixer l’any 2014, l’ha entès com una conseqüència del sistema agroalimentari industrialitzat que impera avui en dia i que tant s’allunya de la sostenibilitat i la resiliència. A través del seu model centrat principalment en l’aprofitament alimentari, l’entitat ha volgut donar una resposta unitària a diverses conseqüències d’aquest sistema agroalimentari tals com la falta d’accés a una alimentació saludable i sostenible, i la falta de connexió entre els entorns rurals i urbans.
Des de la nostra tasca de formigueta, el Pont Alimentari ajuda a conscienciar sobre el malbaratament alimentari i contribueix a reduir-lo mitigant el seu impacte ambiental, social i econòmic. Ara bé, la nostra tasca apunta només un dels problemes generats per aquest sistema agroalimentari descabellat. Cal repensar-lo urgentment de manera que sigui ambientalment més sostenible, més saludable i que garanteixi a tothom un alimentació suficient i adequada.
El context socioeconòmic dels darrers anys i l’augment de famílies que han entrat en situació de pobresa, ha fet que l’ajuntament de Sant Just hagi impulsat el projecte “A Sant Just, l’escola cuina, menja, aprofita”, un projecte per prevenir el malbaratament alimentari fomentant l’aprofitament dels excedents dels menjadors col·lectius de Sant Just.
El Recooperem és una iniciativa de prevenció del malbaratament alimentari i de reducció de residus, amb l'objectiu de donar una oportunitat als aliments, especialment a tots aquells aliments cuinats que són saludables i que són de qualitat. Al mateix temps, és una iniciativa d'acció social i de cohesió social ja que busca redistribuir i reintroduir nous aliments per a que es consumeixin entre la ciutadania, especialment entre aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica.
El canvi climàtic induït per l’ésser humà està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de milers de milions de persones a tot el món. Les persones i els ecosistemes amb menys capacitat de fer front a la situació ja són els més afectats, afirma la comunitat científica a l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat aquest 28 de febrer. La comunitat científica alerta que el món s’enfronta a múltiples riscos climàtics que viurem durant les properes dues dècades, i que al Mediterrani han comportat a dia d’avui un escalfament de d’1,5°C (per sobre de la mitjana global, 1.1. ºC).
Als Pirineus cada vegada hi ha menys disponibilitat d’aigua, es constaten canvis en la biodiversitat vegetal i animal, és evident que la línia del bosc ascendeix per establir-se en zones ocupades abans només per prats, i es viu una nova realitat social als petits nuclis i pobles. En aquest escenari, les glaceres són un paradigma innegable: l’augment de la temperatura els afecta de manera crítica.
Traducció al català de l’editorial publicada a Global Change Biology sobre la COP26 i els resultats que la ciència n’espera. Josep Peñuelas, professor de recerca del CSIC al CREAF signa l’article juntament amb un equip internacional d’alt impacte.
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.