Reduir els residus generats protegeix la biodiversitat

Reportatge
10/01/2024 - 09:56

El consum desmesurat dels productes i l’excés de materials que els protegeixen o envolten són dues importants fonts de generació de residus. Sobretot en el cas dels plàstics d’un sol ús. Pel que fa als residus municipals generats, a Catalunya, el 2022, van ser 3,8 milions de tones, i a Espanya, el 2020, van ser 22,4 milions de tones.

Els mars i les muntanyes cada cop tenen més residus. Només cal fer una ruta per Collserola o pels Pirineus per trobar bosses de plàstic, llaunes i papers a terra. O fer un bany a la platja o submergir-se fent esnòrquel per trobar-ne també surant al mar o als fons entre la posidònia.

El consum desmesurat dels productes i l’excés de materials que els protegeixen o envolten són dues importants fonts de generació de residus. Sobretot en el cas dels plàstics d’un sol ús. Només cal veure les dades de residus municipals generats: a Catalunya, el 2022, van ser 3,8 milions de tones; a Espanya, el 2020, van ser 22,4 milions de tones; i al món s’arriba als 11.200 milions de tones de residus generats. Les administracions fan esforços per reduir aquesta problemàtica i les noves normatives contra els plàstics d’un sol ús en són un exemple. Però molts cops van tard i són les iniciatives ciutadanes, d’entitats o d’administracions compromeses les que comencen tenen un primer impacte. Un exemple d’això és la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus, que ocorre cada any a finals de novembre, i que impulsa a la ciutadania i a les entitats a realitzar accions per evitar la generació de residus.

La Setmana Europa per a la Prevenció de Residus, que enguany ha celebrat la 15ª edició i ha tingut lloc entre el 18 i el 26 de novembre, promou dins i fora d’Europa accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió dels residus. Va començar el 2009 com un projecte del Programa LIFE europeu impulsat per diferents administracions públiques locals i regionals. El projecte va continuar fins al 2017, any en el qual es va constituir un Comitè Europeu format pels membres fundacionals i altres socis que financen la iniciativa des de llavors. Entre els membres fundacionals de la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus hi ha l’ARC,  l’Agència de Residus de Catalunya. Durant aquesta setmana, tots els actors de la societat (administració, ciutadania, escoles, empreses, ONG i associacions) organitzen diverses activitats per conscienciar sobre la prevenció de residus i fomentar el canvi d’hàbits, tractant temes com: la compra responsable, la reducció de l’ús de paper, el foment de la reutilització dels materials i de la compra de materials sostenibles, les campanyes de sensibilització, la reducció dels residus i dels envasos o les accions contra el malbaratament alimentari.

 

Impactes de la generació de residus

L’existència d’iniciatives com la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus, així com les noves normatives, és clau per aconseguir millorar la gestió de tots els residus que es generen dia rere dia. Però, com tots els problemes ambientals, es tracta d’un fenomen que difícilment es pot resoldre amb l’acció d’una part de la societat o de països concrets. Moltes zones del planeta compten amb una gestió dels residus deficient, inclús dins d’Europa o en el nostre propi Mediterrani. Cal tenir en compte que el nostre mar és un dels més sobreexplotats i un dels que rep més impactes. Per exemple, els rius europeus són un dels principals punts d’entrada dels residus al Mediterrani. És important saber que la majoria de residus que hi ha al mar provenen de terra endins.

I si parlem de rius i residus, el Ganges és un dels que hi juga un paper més destacat. Milions de tones de residus plàstics són arrossegades per aquest gran riu que recorre l'Índia i Bangladesh fins a arribar al mar. Allà, els corrents marins s’encarreguen de moure els residus al llarg i ample de l’oceà. Es calcula que als mars i oceans hi ha 3,2 milions de tones de plàstics i que n’arriba mig milió més anualment, tot i que aquestes dades varien segons els estudis. Aquestes quantitats són les que han permès l’aparició de cinc grans illes de residus: dos estan al Pacífic, dos a l’Atlàntic i una a l’índic, coincidint amb zones on hi ha corrents i remolins que acumulen els materials. També se’n poden trobar al Carib i al Mediterrani, però en comparació són molt més petites i disperses.

Els ambients marins, però, no són els únics que contenen grans quantitats de residus. Els ecosistemes terrestres tampoc s’escapen d’aquest problema. Abocadors il·legals, males conductes de la ciutadania o, com s’ha comentat, una mala gestió dels residus fan que els boscos i altres hàbitats s’omplin de residus.

Els ambients marins, però, no són els únics que contenen grans quantitats de residus. Els ecosistemes terrestres tampoc s’escapen d’aquest problema. Abocadors il·legals, males conductes de la ciutadania o, com s’ha comentat, una mala gestió dels residus fan que els boscos i altres hàbitats s’omplin de residus. I aquests varien segons les zones del planeta: així com a Europa els plàstics són els més habituals, a Àsia, Àfrica i Sud-amèrica abunden els residus perillosos i els residus electrònics. Els residus que arriben al medi natural tenen molts impactes diferents: la seva descomposició pot contaminar l’aigua i el sòl, així com hi ha el perill que molts animals puguin veure-s’hi atrapats en la cerca de menjar o alimentar-se dels mateixos materials pensant que és quelcom comestible. Hem vist moltes imatges d’ocells, tortugues i peixos enredats entre xarxes, pots i anelles, així com altres animals amb l’estómac ple de residus.

I això sense tenir en compte que la degradació dels residus plàstics provoca l’aparició dels microplàstics, partícules de fins a 5 mil·límetres de diàmetre, que són difícils de detectar. Actualment, es calcula que hi ha 24.400 milions de peces de microplàstics als oceans. Aquestes partícules són ingerides per petits organismes, com els copèpodes que formen part del zooplàncton, provocant alteracions en la seva reproducció i supervivència, o com les espècies filtradores, que veuen alterada la seva flora intestinal per culpa seva. Quan aquests organismes són depredats per espècies més grans, aquestes acumulen més microplàstics. I es van acumulant encara més a mesura que ens enfilem a la cadena alimentària, fins a arribar als grans depredadors i a l’espècie humana.

S’han trobat aquestes partícules en més d’un 40 % de les espècies de balenes, dofins, marsopes i tortugues marines, i en prop del 36 % de les aus marines. I un estudi realitzat als Estats Units va detectar que les persones ingereixen unes 100.000 peces de microplàstics a l’any. Altres treballs també han descobert que els plàstics de menor mida que hi ha als hàbitats terrestres poden afectar també els insectes que viuen al sòl, als fongs i a les espècies pol·linitzadores.

 

Reduir l’arribada dels plàstics a la natura

Clarament, els residus tenen un impacte nociu als ecosistemes. Però no només afecta la biodiversitat, ja que també provoquen danys a la salut humana, així com la seva descomposició és una font important d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

El més important és tenir clar que sense la implicació de tota la societat, l’impacte dels residus no disminuirà i seguirà afectant a totes les espècies que habiten la Terra, incloent-hi l’ésser humà.

La correcta gestió dels residus és vital per evitar la seva presència a la natura i reduir els danys que causa. Però no només és feina de les administracions a l’hora de recollir, reciclar, recuperar, reaprofitar o reparar els materials, sinó que les empreses han d’actuar per reduir la quantitat de material que usen i la ciutadania s’ha de comprometre en canviar els hàbits per no generar tants residus. Per això, iniciatives com la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus són molt útils en aquesta línia, ja que actuen a tots els nivells de la societat.

I, si no és possible reduir els residus, sempre hi ha l’opció d’ajudar en la seva retirada i participar en accions com el Let’s Clean Up Europe, que promou les neteges al medi natural, o en activitats com el plogging, que barreja activitat física i recollida de residus (sigui fent senderisme, corrent, en bici, fent esnòrquel, esquiant o practicant algun altre esport).

El més important és tenir clar que sense la implicació de tota la societat, l’impacte dels residus no disminuirà i seguirà afectant a totes les espècies que habiten la Terra, incloent-hi l’ésser humà.


 

Categories: 

Relacionats

Acte
16/03/2024 - 00:00
Diverses poblacions d'Osona
Notícia

L’Ajuntament de Torrelles de Foix amb el suport de la Mancomunitat Penedès-Garraf i la Diputació de Barcelona, inicia la campanya “Raons de pes” que fomenta la compra a granel en el comerç local per reduir els envasos d’un sol ús.

Notícia

Durant la Setmana Europea de Prevenció de residus les 19 escoles que formen part d'Escoles + sostenibles de Sant Feliu han dut a terme diferents accions simbòliques per visibilitzar aquest projecte.

Butlletí