Amb l’objectiu de crear un recurs pedagògic i ecoturístic tant pels urgellencs com pels visitants, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha senyalitzat un itinerari de papallones al Pla de les Forques.
Han nascut un total de 71 tortugues a la platja del Miracle de Tarragona, prop de 150 persones han col·laborat en les tasques de custòdia i vigilància del niu en torns de tres hores en grups reduïts durant les 24 hores del dia.
L'AMB ha presentat el treball de recerca bibliogràfica Biodiversitat i salut, que constata científicament la correlació entre l'augment d'espècies de flora i fauna a les nostres ciutats i una millora de la salut de les persones.
L’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor ha registrat més de 200 espècies d’ocells des de la seva restauració. Des de l’Ajuntament s'impulsa la preservació de l’espai i un seguiment regular de la biodiversitat mitjançant censos i estudis específics, com l’anellament científic d’ocells, que en poc més de 7 anys ha permès l’estudi de més de 10.000 exemplars diferents.
Recordo que, quan era petita em ficava al forat d’un arbre molt vell que teníem al jardí i somniava que tancava els ulls i em transportava a un món nou ple de meravelles i nous companys. Ara que sóc adulta, que he estudiat ecologia i he après tant dels arbres, he descobert que aquest món existeix, una veritable Narnia, una realitat paral·lela: el món dels insectes.
Lluís Brotons és investigador del CSIC a CREAF-CTFC i biòleg especialitzat en biodiversitat i ecologia del paisatge. En aquesta entrevista explica els aspectes més rellevants de l’informe més detallat que s’ha fet mai sobre l’estat de la biodiversitat al nostre país.
Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.
Si alguna cosa m'ha sorprès coneixent gent que treballa en biologia i medi ambient a Espanya i a Europa, és l'alta proporció de gent que ha trepitjat el Pallars alguna vegada a la seua vida i n'ha quedat fascinada. De fet, quan parles amb ells, la majoria fan referència ràpidament a la bellesa dels nostres paisatges, de la gran varietat d'hàbitats, fauna i flora que tenim. Molts d'ells es fan creus que al país del sol i la platja, per molts anomenat el sur caluroso, pugui existir una cosa tan radicalment diferent com els nostres Pirineu i Prepirineu.
