En un moment crucial en la batalla contra l'ús abusiu i la mala gestió dels plàstic, la pandèmia de la COVID-19 ens enfronta a un nou repte, una major utilització del plàstic com a eina fonamental per la gestió d’aquesta crisi sanitària sense l’oblit de la problemàtica ambiental que aquest material comporta. L'autora ens explica de manera detallada com l’ús del plàstic ha ressorgit, com alguns lobbies industrials, entre ells els transformadors de plàstic, estan sol·licitant un relaxament de certs estàndards ambientals i l'impacte d'aquesta qüestió en la nostra salut i la del planeta.
El director de Materfad ens explica que no hi ha un material màgic, sostenible i zero impacte. Cada repte requereix una solució diferent.
Aquesta entrevista pretenia trobar totes les respostes a les millors alternatives al plàstic. Però com diu l’entrevistat, Robert Thompson, director científic de Materfad. Centre de Materials de Barcelona, no hi ha material bo o dolent i no hi ha una resposta que ho resolgui tot. Així doncs, en aquesta entrevista no donarem solucions alternatives a l’ús del plàstic sinó que entendrem la importància d’escollir els materials més idonis en cada cas. I el que resulta encara més important, que el repte que realment tenim com a societat és el d’assumir canvis de mentalitat que ens permetin ser més eficients.
Aliança Residu Zero reclama unes polítiques valentes, basades en la reducció dels residuos, i recorda al Govern espanyol que la sortida d’aquesta crisi només serà possible amb mesures que situïn el medi ambient i les personaes en el centre de les polítiques.
Només les deixalles d'envasos de plàstic han augmentat un 19 per cent, i això sense comptar bosses o film d'embolicar. El material sanitari, com guants, mascaretes o bates, s'ha multiplicat per quatre i, com que no es reciclen, acaben llençats al medi natural.
El Pallars Sobirà té una elevada dispersió de pobles de petites dimensions, on la forma de gestió de les restes de menjar és el compostatge als pobles.
Després de les primeres setmanes, el porta a porta es consolida
Des del pasat 1 d'abril, la recollida selectiva de residus porta per porta es realitza al centre de Manacor, a Mallorca. L’Ajuntament va repartir als veïnats calendaris on s’especifica quina fracció se’n pot treure cada dia, i també poals per dipositar la matèria orgànica. L’objectiu és facilitar el reciclatge.
El Consell dels Joves decideix realitzar una jornada de recollida de deixalles/plàstics a les platges. Aquesta va ser la proposta més votada el passat més de febrer. La intenció és fer aquesta neteja de platges un cop acabada la temporada d’estiu. La Jornada estarà coordinada per les àrees de Medi Ambient i Joventut de l’Ajuntament de Palafrugell, dins d’unes Jornades de Medi Ambient de conscienciació que englobarà altres accions.
Amb l’eslògan ‘Si vols ajudar, només has de reciclar’ els diners que s’estalviïn en la recollida de residus es destinaran a combatre els efectes de la crisi sanitària.
Entitats ecologistes denuncien que el consum de plàstics d'un sol ús s'ha disparat des de l'inici de la pandèmia. Només les deixalles d'envasos de plàstic han augmentat un 19%, i això sense comptar bosses, film d'embolicar o guants. El material sanitari (guants, mascaretes, bates...) ha augmentat un 350%.
Foto: Ajuntament de Barcelona. Porta a Porta a Sarrià
L'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida selectiva Porta a Porta ha elaborat un document de recomanacions sobre la recollida i gestió de residus en municipis amb recollida porta a porta arran del COVID-19, amb informació tant per als servei de recollida com per a la ciutadania.
El passat dia 20 de gener es va posar en marxa el servei de recollida selectiva de residus porta a porta a Llucmajor (Mallorca), un mes després l'Ajuntament qualifica que ha estat un èxit. A la ciutat ja se supera el 80% dels residus reciclats.
Reciclatge/Residus
