Reportatges

Reportatge

Ja son 730 ciutats i pobles d'arreu de Catalunya les que s’han adherit en els darrers 10 anys a la corrent principal del moviment europeu que involucra les Autoritats Locals i la seva ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta iniciativa renovada defineix els nous compromisos i la visió compartida per abordar reptes interconnectats: la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació i l’energia sostenible. Deu anys després de l'inici del camí amb les primeres adhesions de municipis i de convertir-se en entitat coordinadora, la Diputació de Barcelona ha presentat un primer balanç d'aquest primers anys d'una història d'èxit... que encara s'ha d'acabar d'escriure.

Reportatge

Contaminació, soroll, cotxes privats que són els reis de l’espai públic, dificultats de convivència entre vianants, ciclistes i motoristes… són algunes de les problemàtiques associades a la mobilitat a les grans ciutats. En aquest Deuwatts es parla de mobilitat sostenible i de diverses iniciatives que proposen altres maneres de moure’s per la ciutat.

Reportatge

Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.

Reportatge

El gel marí més antic i gruixut de l'oceà Àrtic s'ha trencat per primera vegada des que hi ha registres. La trencadissa s'ha produït en dues ocasions aquest any, segons ha publicat aquesta setmana el diari The Guardian. L'última, a principis d'agost, ha estat la més gran. Les prediccions indiquen que el gel de l'oceà Àrtic desapareixerà del tot a l'estiu en algun moment entre el 2030 i el 2050.

Reportatge

Els pobles i ciutats cada vegada s’han tornat en indrets més hostils per la biodiversitat. El soroll, la contaminació de l’aire, els residus, les espècies invasores... han fet que mica en mica siguin espais poc amigables per la fauna. Afortunadament, recentment ha anat creixent l’interès per fer les ciutats més agradables per la fauna i flora autòctones. Aquí compartirem les principals accions que s’han compartit al Cicle de seminaris tècnics de Promoció de la Biodiversitat Urbana des del Verd Urbà, organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Tot i que les accions tenien una iniciativa municipal, t’animo que, en la mesura del possible, n’apliquis algunes a casa teva ja que, de fet, la fauna no distingeix entre un espai verd privat o públic.

Descobreix què pots fer tu per a la biodiversitat urbana!

Reportatge

Un mal de moltes ciutats és la calor que acumulen ja que augmenta la taxa de mortalitat, sobretot com a conseqüència de malalties respiratòries i cardiovasculars. Per sort, com exposa la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez, l'arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l'efecte "illa de calor".

Aquest vídeo s'integra en el monogràfic "5 claus per a ciutats més saludables". Descobreix com avançar cap a les #CiudadesQueQueremos a: ciutatsquevolem.isglobal.org.

Reportatge

Les dones les patim o gaudim, depèn, un cop al mes, i hem de trobar la manera de no tenir pèrdues que mostrin allò que en realitat és tan evident i natural. I resulta  que la menstruació també embruta a nivell ambiental. 

Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

Reportatge

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini, i s'arrisquen a crear només enclavaments verds destinats a l'elit social. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), liderats pels investigadors en planificació urbana Isabelle Anguelovski i James Connolly, que analitza la trajectòria de les polítiques de reverdiment en les últimes tres dècades, a 99 ciutats del món.