La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
Parterres de flors silvestres, diversitat d’arbres als carrers, escocells poblats d’herbes… Els enjardinaments, els parcs i el verd urbà estan canviant a molts municipis de Catalunya. Es tracta d’una forma de projectar i gestionar el verd fonamentada en atendre els ritmes i les dinàmiques pròpies dels ecosistemes, mitjançant actuacions per a potenciar la biodiversitat, els processos ecològics i, com a conseqüència, millorar la qualitat de vida de les persones.
El passat 5 de juny es va celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient 2019, una jornada destinada a conscienciar de la necessitat de protegir i millorar l’entorn que aquest any posa el focus en la contaminació de l’aire. Nou de cada 10 persones al món estan exposades a nivells de contaminació que sobrepassen els marcats com a segurs per l’Organització Mundial de la Salut. Barcelona no escapa a aquesta problemàtica global: l’aire de Barcelona supera els estàndards de l’OMS en cinc contaminants i les dades indiquen com la contaminació està tenint impacte sobre la salut de la població.
L'objectiu europeu és que el balanç d'emissions de CO2 l'any 2050 sigui zero. Es pot aconseguir? Un dels elements clau per aconseguir aquest objectiu seran les fotolineres, els llocs on els cotxes elèctrics es recarregaran gràcies a l'energia solar.
Aquesta setmana el programa 30 minuts de TV3 ofereix una reflexió sobre el canvi climàtic i l'emergència climàtica en què ens trobem motivada per la intervenció humana sobre el planeta. Podeu accedir aquí al reportatge.
Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.