De ben segur que molts de vosaltres heu vist els mapes que mostraven la disminució de la contaminació per NO2 a la Xina o a Itàlia associada a la parada de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada de les mesures relacionades amb el coronavirus. Miquel Ortega fa un seguiment dels nivells de contaminació a Barcelona per valorar l'impacte d'aquesta crisi sanitària a la qualitat de l'aire.
Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.
El 2020 es presenta com un any ple d’oportunitats i amenaces per al desenvolupament de la mobilitat en bicicleta a Barcelona i a Catalunya. La capital desenvolupa un seguit d’activitats que repercutiran en la resta de poblacions catalanes, ja que Barcelona continua sent motor i exemple de les polítiques de la bicicleta. La ciutat disposa de 209 Km de carrils bici i de 33.000 aparcaments en U, i registra més de 200.000 desplaçaments diaris en bicicleta.
Tot un sistema de vida de més de 3.000 hectàrees ha estat engolit per l’aigua, i a poc a poc comença a recuperar-se del temporal Glòria. Arran de la pressió mediàtica, les administracions s’han reunit amb els actors del territori i han promès accions urgents. Recuperant-se lentament de la ressaca del Gloria, el Delta s’enfronta a un combat gens fàcil però ho fa amb certa esperança. Sabent del cert que els efectes del canvi climàtic aniran en augment durant els pròxims anys; i que, tota possibilitat de supervivència passarà per una gestió adequada dels sediments de l’Ebre.
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.
Aquest 2019, davant el repte global del canvi climàtic, els primers ministres de tots els països nòrdics es van prometre convertir la regió en la més sostenible i integrada del món pel 2030. Una promesa del Consell Nòrdic que ha volgut mostrar fermesa a la COP25 i que genera admiració alhora que algunes crítiques internes.
Vivim una època de canvis accelerats, l'ecosistema que suporta la vida manifesta símptomes d’esgotament i els cossos, com a territori, suporten també una dura càrrega derivada de les pressions del sistema de consum. Una de les més importants és l’impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut
El port genera diversos impactes ambientals, en aquest reportatge, Miquel Ortega ens aporta informació de qualitat sobre la aportació d'aquesta infraestructura a la contaminació atmosfèrica per diòxid de nitrogen, partícules i CO2.
Els arbres urbans, a banda d’aportar-nos múltiples beneficis, també ens permeten lluitar contra la contaminació. Les partícules solen enganxar-se a les fulles, concretament als pèls o tricomes que tenen. Per tant en zones amb alta concentració de contaminants interessarien els arbres perennes pel fet de treballar retirant contaminants tot l’any.