Parlar d'smarts cities a Europa inclou necessàriament parlar de Gènova, no només pels projectes que ha posat en marxa amb més o menys èxit, sinó sobretot per la filosofia que hi subjau al seu plantejament. "El nostre objectiu final és la millora de la qualitat de vida, que la gent pugui viure més bé", explica Gloria Piaggio, coordinadora del projecte ‘Genova Smart City'. "Basar l'smart city només en la tecnologia no té cap interès, perquè la tecnologia separada de les persones esdevé una barrera en lloc d'un pont per fer les coses més fàcils".
Poblacions petites que ja generen més energia de la que consumeixen, biodièsel de tanta qualitat com el dièsel convencional i l'expansió de les diverses opcions tant de renovables com d'eficiència energètica fan d'Àustria un dels llocs més interessants per trobar models d'èxit en la transició energètica.
Sostenible publica el primer d' una sèrie de reportatges que vol acostar el complex món de la rehabilitació d'edificis al lector. En successius lliuraments es farà un repàs de la situació jurídico-administrativa tant al nostre país com a la Unió Europea, de la qüestió energètica, dels recursos i materials, del finançament, i s'explicaran alguns casos d'èxit. La rehabilitació és un tema transversal que té conseqüències directes en la sostenibilitat. Cal tenir present que a nivell mundial, els edificis són responsables del 33% de les emissions de (CO2) i del 40% del consum de matèries primeres. D'altra banda, la rehabilitació també és una activitat que pot afavorir l'economia si desplega tot el seu potencial. L'administració pública, i en particular el món local, poden contribuir en gran mesura a aquest objectiu.
