Reportatges

Reportatge

Si el món ha vist un futur ombrívol amb l'aparició de la COVID-19, els efectes d'un escalfament global de 3-4 ° C a finals de segle ens presenten un nivell d'incertesa completament diferent, fins i tot en termes de salut. L'acció primerenca, dins d'una agenda de treball a llarg termini, per abordar el canvi climàtic, evitar la destrucció i fragmentació d'hàbitats, revertir la pèrdua de biodiversitat, reduir la contaminació i millorar la gestió de deixalles, serà fonamental per a una recuperació transformadora i ecològica.

Reportatge
Article de Núria Marín, Presidenta de la Diputació de Barcelona

Ajuntaments i Diputació ens hem posat en primera línia de la crisi de la COVID-19, gens aliena a l'emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió.

Reportatge
La pèrdua de biodiversitat empeny a una extinció massiva d'espècies. L'anterior va acabar amb els dinosaures, aquesta l'empenyem molt més ràpidament

Aquestes setmanes s'han evidenciat moltes coses: que la salut és el més important, i l'alimentació, i la comunicació; que els serveis públics són clau; que molts poden ser herois; que podem canviar ràpidament els costums... Però també s'ha evidenciat que cal aplanar les corbes exponencials; i aquest aprenentatge ens prepara per a les corbes dels anys que viurem: la pèrdua de biodiversitat i la crisi climàtica.

Reportatge
Treballadors temporals romanesos esperen per volar a Alemanya, aquest divendres a l'aeroport de Bucarest (Reuters)

La Covid-19 ens ha fet sentir la incertesa a la qual estem exposats i ens ha recordat que som éssers biològics que depenem completament de la biosfera. Amb la crisi del coronavirus tenim una bona oportunitat per començar a practicar. Per exemple: preparant-nos de debò per mitigar la crisi climàtica que ens caurà a sobre en les pròximes dècades. Que, de fet, ja tenim al damunt.

Reportatge

La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament que estem vivint, la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març, segons dades de la Generalitat de Catalunya. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Reportatge
Quina és la relació de conservació del medi natural amb l’epidèmia actual de la COVID-19?

La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.

Reportatge
Estan els animals recuperant l'espai? Segur?
Un cabirol al bosc de Torrebonica a Terrassa. Foto: Gonzalo Tejerina

Senglars al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa o dofins saltant a la costa d’Arenys. Estan els animals recuperant l'espai? Segur? Per saber-ho Joan Rueda ha consultat un seguit d'experts, alguns neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i defensen que el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi. No obstant, alguns animals, com els ocells rapinyaires en podrien sortir molt beneficiats del nostre silenci. També hi ha un impacte al mar, si aquesta aturada es prolongués almenys dos mesos, seria previsible que els hàbitats comencessin a recuperar-se.

Reportatge

De ben segur que molts de vosaltres heu vist els mapes que mostraven la disminució de la contaminació per NO2 a la Xina o a Itàlia associada a la parada de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada de les mesures relacionades amb el coronavirus. Miquel Ortega fa un seguiment dels nivells de contaminació a Barcelona per valorar l'impacte d'aquesta crisi sanitària a la qualitat de l'aire.

Reportatge

Una tortuga ofegada per una bossa de plàstic o amb una palleta travessada a la boca, una ‘illa’ de plàstic surant pels oceans o peixos amb ‘microplàstics’ a l’estómac: això és el que omple titulars de diaris i notícies que ens alarmen sobre un material que no només s’acumula al medi sinó que també es bioacumula a les nostres cadenes tròfiques. La problemàtica del plàstic ens és coneguda, visible i comprensible: ens afecta directament i ens preocupa. Ens plantegem què podem fer al respecte, si depèn de nosaltres, com hem arribat fins aquest punt. Intentem respondre pas a pas totes aquests qüestions sense entrar en tecnicismes ni massa dades.

🟢Som el que mengem? Al voltant de 900 milions d’éssers humans afronten greus situacions d’inseguretat alimentària. Dit...

Posted by Sostenible.cat on Divendres, 15 de desembre de 2023