Salut i accés a l'energia

16/03/2022 - 08:22

L'accés a l'energia sostenible, a través de serveis d'energia nets, assequibles, fiables i moderns facilita tenir llars i vides saludables. L'equitat en salut implica l'accés universal als serveis energètics.

Un reportatge del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona

 

Hem encetat un nou any en plena era COVID-19. En temps de pandèmia com els que vivim la despesa energètica de les nostres llars pot patir augments importants a causa de l'increment en l'ús de la climatització, la il·luminació i dels aparells elèctrics que tenim a casa. Paral·lelament, el preu de l’electricitat ha inaugurat l’any 2022 gairebé triplicant el preu de l’inici del 2021.

Evolució de l'anomalia de temperatura anual al conjunt de Catalunya (període 1950-2020). Font:  Servei Meteorològic de Catalunya

Evolució de l'anomalia de temperatura anual al conjunt de Catalunya (període 1950-2020). Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Paral·lelament, les temperatures extremes són cada vegada més recurrents al nostre territori i generen necessitats energètiques més grans per compensar els contrastos tèrmics. El Servei Meteorològic de Catalunya ha destacat alguns episodis meteorològics del 2021, com l’onada de fred de la primera quinzena de gener, la més important des de principis del 2012, i l’onada de calor de l’11 al 15 d’agost, de les més intenses de les últimes dècades.

Les onades de fred i calor tenen un impacte en la mortalitat comparable en xifres encara que el patró de mortalitat és una mica diferent. Les morts diàries durant una onada de fred són lleugerament més elevades però les onades de calor són més prolongades.


Font: Secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública (Diputació de Barcelona). Elaboració pròpia a partir de dades de Carmona R, Díaz J, Mirón IJ, Ortiz C, Luna My, Linares C. Mortality atributable to extreme temperatures in Sapin: A comparative analysis by city. Environ Int.2016 May;91:22-8. doi: 10.1016/j.envint.2016.02.018.Feb 21.

 

L’efecte de la calor extrema en la salut és més immediat que el de les baixes temperatures. En dies amb temperatures altes el nombre de defuncions augmenta, ja que la calor pot empitjorar els símptomes i desencadenar episodis fatals en persones que pateixen determinades patologies. Les causes de mortalitat durant períodes d’onada de calor són principalment per problemes mentals i del sistema nerviós, encara que també s’hi han associat malalties cardiovasculars, respiratòries, del ronyó i del sistema urinari.

Font: Secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública (Diputació de Barcelona). Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i Tobías A, Armostrong B, Gasparrini A, et al. Effects of high summer temperatures on mortality in 50 Spanish cities. Environ Health 13, 48 (2014).

 

Els canvis previstos en les variables climàtiques de temperatura poden implicar l’aparició de noves malalties, apart d’accentuar les ja identificades, i un increment afegit de la mortalitat. Es preveu que siguin especialment vulnerables a aquest risc els territoris més urbans, amb més població vulnerable des del punt de vista de la salut (gent gran, infants, etc.). D’altra banda, les característiques del sistema sanitari i de la infraestructura urbana poden representar una major o menor capacitat adaptativa al risc. Aquesta afectació pot tenir associada un increment en la despesa global del sistema sanitari públic i de la despesa privada de les persones especialment sensibles i més vulnerables, així com la saturació puntual dels serveis sanitaris.

En aquest context climàtic, la crisi econòmica que es deriva de la pandèmia (tal com va passar amb la crisi econòmica de l’any 2007) està generant una reducció dels ingressos de moltes persones per fer front a la despesa energètica de la llar que, combinada amb l’increment del preu dels subministraments bàsics, augmenta el risc de les llars de no poder accedir a l’energia necessària o obliga a reduir-ne extremadament el consum, per sota dels nivells mínims de confort necessaris per a la salut i el benestar de les persones.

Evolució de l'anomalia de temperatura anual al conjunt de Catalunya (període 1950-2020). Font:  Servei Meteorològic de Catalunya

Font: Secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública (Diputació de Barcelona). Elaboració pròpia a partir de dades de l'ECV (Idescat)
 

Segons resultats de l’Enquesta sobre condicions de vida de l’any 2020 de l’Idescat, publicats el juliol del 2021, un 1,3% de les llars catalanes declaraven que durant l’any 2020 van estar privades d’una font d’energia necessària per a les activitats de la vida diària, per causes econòmiques. Això es tradueix en que l’11% de la població no es podia permetre mantenir la llar amb una temperatura adequada, respecte el 7,6 % de l’any anterior.

El ja conegut i estès concepte de pobresa energètica és la dificultat o la incapacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l'hivern i 25ºC a l'estiu, segons l’Organització Mundial de la Salut) a un preu just. A més, es considera que aquelles llars que han d'invertir més del 10% de la seva renda per a donar resposta a les seves factures energètiques són susceptibles de trobar-se en situació de pobresa energètica (Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis Socials).

Els factors determinants de la pobresa energètica són, d’una banda, el preu de l’energia, però també les circumstàncies socio-econòmiques de les llars (dimensió de les unitats familiars, nivell d’estudis i necessitats energètiques, renda familiar,...), l’estat de salut de les persones que hi viuen (amb necessitats de confort tèrmic variables); les condicions de l’habitatge (tipus d’energia utilitzada, aïllament de l’edifici,...); l’eficiència energètica dels equips (sistemes d’escalfament, de refrigeració i de cocció utilitzats); les característiques geogràfiques i climàtiques del lloc de residència i el context econòmic i social del municipi, que pot oferir ajudes i millores a la situació de les seves llars.

El confort tèrmic per a la calefacció i refrigeració de la llar i l’ús de la cuina és clau per a una bona salut, fet que posa de manifest la necessitat de garantir l'accés a una energia assequible i fiable a totes les llars.

Entre els impactes de la falta d’assequibilitat de l’energia en la salut de les persones, destaquen l’increment de mortalitat associada a les condicions climàtiques extremes (a l’hivern per baixes temperatures o a l’estiu per onades de calor); l’augment de patologies fruit del baix confort tèrmic o de la mala combustió dels sistemes d’escalfament o de cocció (sobretot respiratòries i reumatoides); els dèficits nutricionals per falta d’energia per cuinar; les toxiinfeccions alimentàries associades a la contaminació bacteriana derivada de no poder refrigerar els aliments; els trastorns mentals (d’ansietat, estrès o depressió) derivats de la incapacitat per fer front a les despeses o trastorns del comportament com dèficits d’atenció o de rendiment professional o escolar derivats del confort tèrmic deficient a la llar.

El confort tèrmic per a la calefacció i refrigeració de la llar i l’ús de la cuina és clau per a una bona salut, fet que posa de manifest la necessitat de garantir l'accés a una energia assequible i fiable a totes les llars.

Un altre concepte que relaciona l’accés a l’energia amb la salut és la dependència energètica, la situació en què es troben totes aquelles persones que requereixen dispositius amb connexió elèctrica a casa seva per qüestions de salut (per a teràpies respiratòries, diàlisi, etc...). En aquestes persones, un tall de subministrament elèctric podria posar en risc la seva salut ja que per llei se'ls ha de garantir aquest servei de forma ininterrompuda.

Més enllà de satisfer les necessitats energètiques a les llars a través de sistemes segurs i eficients, els mitjans de transport sostenibles també tenen un impacte important en la salut de les persones. Les mesures d'estalvi d'energia en els desplaçaments -els viatges actius, com anar en bicicleta i caminar- poden ajudar a millorar la salut i el benestar reduint les taxes de diabetis, malalties del cor, demència i alguns càncers; a l’hora que milloren el benestar emocional i la salut mental ja que un estil de vida actiu disminueix l'estrès, l'ansietat i la depressió. Més enllà, l’estalvi energètic en el transport pot contribuir als esforços per reduir les morts i les lesions per accidents de trànsit.

L’energia neta, el transport i les infraestructures sostenibles fomenten el benestar físic de les persones i un envelliment saludable. En definitiva, l’accés a l’energia és clau per al benestar de les persones i les fonts d’energia netes són indispensables per a garantir una bona salut.

L’ODS 7 de l’Agenda 2030 és un bon marc de referència per lluitar contra la pobresa energètica i millorar el confort i la salut de la població dels municipis.
 

L’ODS 7 "Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna a totes les persones", ens encamina a assegurar que totes les persones dels nostres municipis tinguin accés als serveis energètics i s'incrementi el flux d'energia verda, a través del plantejament de fites concretes sobre energia assequible (7.1), percentatge d'energies renovables (7.2) i millora de l'eficiència energètica (7.3).

Amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica de les llars en situació de pobresa o vulnerabilitat energètica i millorar les condicions de confort i la qualitat de vida de les persones que hi viuen, la Diputació de Barcelona ofereix el programa d’Auditories i intervenció en habitatges en situació de Pobresa Energètica de manera coordinada entre el Servei de Suport als Serveis Socials Bàsics, l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat i l'Oficina d'Habitatge. Des del març del 2017 s’ha donat suport a 5.417 famílies (16.251 persones).

En el marc del programa, apart de l’avaluació energètica i de les característiques de l’habitatge, es fa un recull de dades sociolaborals i de salut de les persones a través d’entrevistes. De la comparació dels resultats d’aquestes Entrevistes de Salut del Programa d’Audiories (ESPA) amb les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) se’n pot concloure que les persones en situació de vulnerabilitat energètica a la llar tenen pitjor percepció de la salut que la població en general i, per tant, s’evidencia l’impacte de la inassequibilitat als recursos energètics en la salut.
 


Font: Secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública (Diputació de Barcelona). Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Suport als Serveis Socials Bàsics (Diputació de Barcelona).

 

Els indicadors  

Dins aquest marc de relació entre l’accés a l’energia i la salut de la població, des de la Diputació de Barcelona proposem 4 sistemes d’indicadors per a mesurar possibles riscos per a la salut derivats de dèficits energètics als municipis de la província de Barcelona i el seu grau d’assoliment de l’ODS 7.
 

1. Risc de mortalitat atribuïble a la temperatura: ÍNDEX KAIRÓS - fita 7.1

MOMOTemp és un sistema de vigilància de la mortalitat diària associada a la temperatura, que s'ha implementat al Centre Nacional d'Epidemiologia, amb l'objectiu de contribuir al Pla nacional d'accions preventives contra els efectes de l'excés de temperatures sobre la salut del Ministeri de Sanitat.

Índex Kairós. Font: centro Nacional de EpidemiologíaMOMOTemp proporciona alertes de mortalitat associades a un excés o defecte de la temperatura mitjançant l'Índex Kairós, que defineix tres nivells de risc de mortalitat atribuïble a temperatura: nul, moderat i alt. Es presenta per àmbit poblacional (nacional, de CCAA i provincial) i, per tant, hi ha dades disponibles de la província de Barcelona. Des de la Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública estem treballant per incloure dades municipals relatives a les onades de calor i fred al sistema d’indicadors de salut local i així facilitar la incorporació de la perspectiva del clima en l’anàlisi de l’estat de salut dels municipis.

Índex Kairós. Font: Centro Nacional de Epidemiología

 

2. Vulnerabilitat dels municipis de la província de Barcelona a les onades de calor i/o a l’augment de temperatura - fita 7.1

Font: SITMUN: Sistema d'Informació Territorial Municipal - Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, a partir de dades facilitades per l'Àrea d'Acció Climàtica (Diba)

Font: SITMUN: Sistema d'Informació Territorial Municipal - Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, a partir de dades facilitades per l'Àrea d'Acció Climàtica (Diputació de Barcelona)

El Mapa de vulnerabilitat dels municipis de la província de Barcelona a les onades de calor i/o a l’augment de temperatura forma part de la capa de Medi Ambient-Transició energètica de SITMUN, el sistema d'informació territorial Municipal que permet visualitzar tota la informació cartogràfica disponible per a tots els municipis de la província de Barcelona.

El grau de vulnerabilitat de cada municipi a les onades de calor es calcula a partir d’un conjunt de variables ambientals, demogràfiques, socioeconòmiques i territorials i de la capacitat d’adaptació del municipi (instal·lacions i equipaments) i de l’ens local (capacitat d’inversió).


3. Habitatges amb qualificació energètica baixa: Qualificació per municipi (% F i G ) respecte el núm. total de habitatges que han passat certificat energètic - fita 7.3

Font: INDI_MHAB. Indicadors Municipals d'Habitatge de la província de Barcelona - Observatori Local d'Habitatge (Diputació de Barcelona)

Font: INDI_MHAB. Indicadors Municipals d'Habitatge de la província de Barcelona - Observatori Local d'Habitatge (Diputació de Barcelona)


La qualificació d'eficiència energètica és el resultat del càlcul del consum d’energia necessari per satisfer la demanda energètica de l’edifici en condicions normals de funcionament i ocupació. Classifica els edificis dins d’una escala de set lletres, en què la lletra A correspon a l’edifici més eficient i la lletra G a l’edifici menys eficient. Es compara el consum d’energia i les emissions de CO2 de l’edifici amb un de referència de tipologia i localització similar.

Aquest indicador forma part de l’INDI_MHAB (diba.cat) (Indicadors Municipals d’Habitatge de la província de Barcelona) de l’Observatori Local d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, un visor interactiu que ofereix dades municipals d’habitatge.

Indi_Mhab permet la generació d’informes per cada un dels municipis, visualitzacions sintètiques de les estadístiques i la descàrrega de dades dels indicadors desagregades a nivell municipal.
 


4. Cost (en percentatge) del consum final d'energia residencial (domèstica i transport) respecte de la Renda Familiar Disponible Bruta - fita 7.1

El percentatge del cost de l’energia de les llars respecte la Renda familiar bruta dona informació de la capacitat de les llars de cobrir les necessitats energètiques i, per tant, de viure en les condicions de confort necessàries per a una bona salut.

 

Font: Visor 2030. Indicadors locals ODS - Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diputació de Barcelona).

És un dels 3 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 7 als municipis i comarques de la província.

El VISOR 2030 és un sistema d’indicadors multidimensional (econòmics, socials i ambientals) per facilitar la localització, alineació i monitoratge de l’Agenda 2030 i dels ODS. Es presenten les taules de dades i les visualitzacions dels resultats de cada indicador en gràfics de comptaquilòmetres i evolutius. També s’ofereix un índex sintètic que permet mesurar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 7, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors.


Els reptes que tenim:

L'alerta climàtica plantejada per la comunitat científica ha fet que, a l'horitzó 2020-2050, les emissions de CO2 es constitueixin com el principal vector de transformació del sector de l'energia. La proposta de la Comissió Europea “Fit for 55”, presentada l’estiu del 2021, pretén avançar al 2030 la reducció d'un 55% de les emissions de gas i del carbó respecte els nivells de 1990 amb l'objectiu de mitigar el canvi climàtic i, de retruc, abaratir el cost de l'energia per als consumidors gràcies a l'impuls de les energies renovables. La transició energètica justa és la via més evident per abordar l'emergència climàtica.

A nivell local cal millorar la cultura energètica en l'àmbit domèstic: hem de generar un aprenentatge i capacitació en hàbits energètics que permetin apropar-nos als objectius de descarbonització de les llars, i la millora de les condicions de vida de les persones, a través de l’estalvi energètic i la millora del confort a la llar. En definitiva:
 


Trobareu propostes i recomanacions d'intervenció per promoure la vida saludable als municipis des del punt de vista energètic en aquestes fitxes de la Guia en línia Entorn urbà i salut de la Diputació de Barcelona:


 

Relacionats

Reportatge

Les conseqüències ambientals del canvi climàtic tenen efectes directes i indirectes sobre la salut humana. La perspectiva de salut és clau per avançar cap a una societat baixa en carboni i resilient al canvi climatic. 

Article

L'Oficina de Rehabilitació, que es troba a la plaça de Ca n'Anglada, oferirà informació i suport en la tramitació de totes les ajudes vinculades a la rehabilitació d'edificis plurifamiliars i habitatges.

Article

Aquest divendres, 3 de juny, s'han presentat en sessió telemàtica els resultats sobre els estudis tècnics de potencial fotovoltaic i l'autoconsum compartit entre les empreses de Sant Feliu de Llobregat.

Butlletí