La Fundació Espigoladors: una solució local per promoure l’aprofitament alimentari

14/03/2022 - 08:52

La problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari es pot enfocar des de múltiples perspectives. La Fundació Espigoladors, des que va néixer l’any 2014, l’ha entès com una conseqüència del sistema agroalimentari industrialitzat que impera avui en dia i que tant s’allunya de la sostenibilitat i la resiliència. A través del seu model centrat principalment en l’aprofitament alimentari, l’entitat ha volgut donar una resposta unitària a diverses conseqüències d’aquest sistema agroalimentari tals com la falta d’accés a una alimentació saludable i sostenible, i la falta de connexió entre els entorns rurals i urbans.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari, una problemàtica global

Si bé actualment les pèrdues i el malbaratament es troben en l’ordre del dia i fins i tot compten amb una llei del Parlament de Catalunya que té l’objectiu de prevenir-les, no va ser fins l’any 2011 que l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) la va posar al punt de mira amb la publicació del seu informe “Global Food Losses and Food Waste”. En aquest famós informe, que ha estat referència de la tasca de la Fundació Espigoladors, la FAO estimava que, anualment, 1/3 dels aliments que es produeixen es perden o malbaraten en algun punt de la cadena agroalimentària; des del camp fins a la taula. Les dades que presentava aquest estudi s’han anat actualitzant, i actualment alguns informes n’estimen xifres superiors: és el cas de l’estudi realitzat per l’entitat WWF, que estima que les pèrdues i el malbaratament a nivell mundial podrien arribar a ser del 40% de la producció. Són les fruites i les verdures, d’acord amb xifres de la FAO, els aliments més malbaratats.

"Un estudi realitzat per l’entitat WWF estima que les pèrdues i el malbaratament a nivell mundial podrien arribar a ser del 40% de la producció. Són les fruites i les verdures, d’acord amb xifres de la FAO, els aliments més malbaratats"

Per poder posar en context aquestes xifres, cal tenir en compte que no tots els aliments que es llencen es consideren malbaratats. Si bé encara no existeix una definició unitària sobre aquesta problemàtica, podem prendre com a referència la que proposta la Llei 3/2020, d’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. D’acord amb aquesta, el malbaratament alimentari són tots aquells aliments, comestibles o no, destinats al consum humà que es malbaraten en algun punt de la cadena. En la producció primària, rep el nom de pèrdua alimentària.

 

Les causes i conseqüències de les pèrdues i el malbaratament alimentari

Són múltiples els factors que causen que aquesta problemàtica existeixi en unes xifres tant elevades. Alguns d’aquests operen en un pla molt concret i troben origen i fi en una baula específica de la cadena alimentaria. En són exemple la mala conservació dels aliments a les nostres llars, el trencament de la cadena de fred en el transport o en el processat dels aliments, i faltes de planificacions conjuntes en el sector primari. Si bé aquestes causes concretes mereixen la realització d’accions específiques per donar-los solució, des de la Fundació Espigoladors es considera que cal estudiar la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament des d’una visió transversal; tenint en compte la cadena alimentària en el seu conjunt i el marc que defineix el sistema agroalimentari industrialitzat. Així, a grans trets, es considera que a nivell sistèmic és la mercantilització de l’alimentació, certes regulacions i la pèrdua del valor dels aliments els que provoquen que tals quantitats de malbaratament sigui possible. Aquest fet denota, doncs, que si les pèrdues i el malbaratament són una materialització de la insostenibilitat del sistema agroalimentari, caldrà construir nous models alimentaris per prevenir-lo.

"Reduir les pèrdues i el malbaratament és una de les solucions amb més força per combatre el canvi climàtic"

Pel que fa a les conseqüències d’aquesta problemàtica, cal destacar-ne els impactes ambientals i socials sense oblidar els econòmics, que moltes vegades recauen en el sector primari i les consumidores. Si ens fixem en el seus impactes ambientals, cal tenir en compte que provoquen un malbaratament d’aigua, terra agrícola i una pèrdua de biodiversitat. A més, generen l’emissió del 8% dels gasos d’efecte hivernacle a nivell mundial. Segons un informe del 2020 de l’ONG Drawdown Project, reduir aquest 8% mantindria l’escalfament global per sota dels 2 graus, tal com es demana a l’Acord de París. Per aquest motiu, reduir les pèrdues i el malbaratament és una de les solucions amb més força per combatre el canvi climàtic.

Són les seves conseqüències socials les que més debat generen. L’existència d’aquesta problemàtica recalca la poca valoració social de la tasca dels agents de la cadena agroalimentària, especialment dels productors i productores locals d’aliments. Així mateix, en aquest punt són moltes les veus que situen com a conseqüència del malbaratament la fam i la malnutrició, però des de la Fundació Espigoladors es ressalta que aquestes són dues problemàtiques que no estan unides per una relació de causalitat. Són, això sí, dues conseqüències del sistema agroalimentari industrialitzat que es podrien revertir a través de la generació de nous models alimentaris més sostenibles.

 

La resposta de la Fundació Espigoladors: l’espigolament

Per donar resposta a la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentari, la Fundació Espigoladors ha recuperat l’activitat de l’espigolament. Aquesta consisteix en anar als camps del sector primari amb equips de voluntaris i voluntàries per collir fruites i verdures que la pagesia no pot comercialitzar a causa dels requeriments estètics que imposa el mercat alimentari, o a causa de les caigudes de preu que n’impossibiliten la collita i la venda.

L’espigolament és, per tant, una activitat que permet reduir en xifres reals les pèrdues alimentàries, i també és una eina de sensibilització: és a través seu que moltes persones voluntàries, que generalment provenen d’entorns urbans, prenen contacte amb l’entorn agrícola. Per tant, és una acció que permet trencar amb la dicotomia camp-ciutat, i que també permet conèixer de primera mà altres problemàtiques a què ha de fer front el sector primari local tals com les dificultats per comercialitzar a través de circuits curts i la falta de relleu generacional.

És precisament a través de la sensibilització que l’espigolament ofereix una resposta a les pèrdues i el malbaratament que treballa en un pla a llarg termini i que té com a objectiu final la recuperació del valor dels aliments i la construcció d’un model agroalimentari més sostenible. Aquesta acció, a més, té incidència en un canvi de cultura alimentària, un aspecte clau per promoure les dietes saludables i sostenibles.

"Actualment són més de 2.000 les persones que acompanyen a Espigoladors en les seves espigolades gairebé diàries. Els aliments que s’espigolen es canalitzen a entitats socials que treballen en el camp de l’ajuda alimentària"

Al llarg dels 8 anys de vida d’Espigoladors, l’entitat ha estat capaç de replicar el model a diversos espais del territori català tot adaptant-se a les seves particularitats. En un inici, els espigolaments es van centrar en el Parc Agrari del Baix Llobregat, però poc a poc la Fundació s’ha instaurat a la zona agrícola de la Baixa Tordera, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. La borsa de persones voluntàries també ha crescut, i actualment són més de 2.000 les persones que acompanyen a Espigoladors en les seves espigolades gairebé diàries. Aquest fet demostra que l’espigolament és una eina que es pot implementar a nous espais agrícoles d’arreu.

Els aliments que s’espigolen es canalitzen a entitats socials que treballen en el camp de l’ajuda alimentària. Aquests espais solen treballar amb producte sec i envasat, i l’espigolament esdevé una eina per transformar les ajudes en tant que hi introdueix producte fresc, de temporada i local. Per transformar el model de donació d’aliments des d’una vessant més sistèmica, la Fundació Espigoladors també desenvolupa projectes per promoure nous models centrats en l’empoderament i la promoció dels productes locals.

Per tal de promoure l’aprofitament alimentari en altres baules de la cadena, i l’alimentació saludable i sostenible, Espigoladors compta amb un equip de sensibilització i coneixement que duu a terme projectes de dinamització i estudis per promoure la sostenibilitat del model agroalimentari des d’una visió àmplia.

 

La transformació alimentària també dona resposta a les pèrdues i el malbaratament

Des de l’inici d’Espigoladors, l’entitat ha treballat en la transformació d’aliments com a mecanisme d’aprofitament alimentari. L’any 2018 va inaugurar el seu propi obrador al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat, per tal de potenciar aquesta línia. En aquest obrador es transformen fruites i verdures que han estat descartades de diversos punts de la cadena, i també s’ofereix un servei perquè siguin els productors i productores qui pugui transformar el seu propi producte. A través de la transformació, s’allarga la vida de la fruita i la verdura, i es reintrodueix el producte al mercat comercial amb un alt valor afegit: les conserves de la marca es im-perfect®.  L’obrador és, també, un espai d’inserció laboral que ofereix oportunitats laborals i formatives a persones en situació de vulnerabilitat social.

"A través de la transformació, s’allarga la vida de la fruita i la verdura, i es reintrodueix el producte al mercat comercial amb un alt valor afegit: les conserves de la marca es im-perfect®"

En definitiva, la Fundació Espigoladors ofereix una solució local a les pèrdues i el malbaratament alimentari, i ho fa des d’una visió sistèmica que té en compte altres vulneracions de drets que es produeixen arran del model agroalimentari industrialitzat. A més, és també un model que en cap cas deixa de banda la justícia i l’equitat, dos aspectes que treballa de forma conjunta amb la sostenibilitat ambiental. És, doncs, un model integral que advoca per un canvi de model agroalimentari que sigui just, sostenible, equitatiu i resilient, que es basi en els principis de la sobirania alimentària.


 

Relacionats

Opinió

Hi ha persones que poden veure un camí quan encara és fosc per tothom, i són capaces de moure terra i cel per seguir-lo. Són els pioners. En el camp del malbaratament alimentari, aquesta persona ha estat Paco Muñoz.

Aquesta reflexió de Míriam González Domínguez retrata una persona compromesa i entusiasta que ens va despertar a la rellevància d’aquest problema socioambiental i va semblar consciència per posar-hi fre. Les llavors que va plantar encara floreixen.

Entrevista

Ada Parellada va créixer a la cuina de "La Fonda Europa" i porta als gens l'estima pels aliments i la gastronomia. Ara, més enllà de la seva excel·lència com a cuinera i directora del Semproniana, Parellada és reconeguda per la seva implicació en l'aprofitament alimentari i el canvi cultural cap a la recuperació del valor dels aliments. En aquesta entrevista aprofundeix en les arrels  socioculturals del malbaratament, com es viu al seu sector i quines són les estratègies que es poden posar en marxa per redreçar aquest problema socioambiental.

Entrevista

Georgina Cepas és enginyera química i postgraduada en Enginyeria Ambiental.  Compta amb 19 any d’experiència en gestió mediambiental, la major part dels quals com a cap de Medi Ambient a Mercabarna, on hi treballa des del 2008. En aquesta entrevista ens explica les accions que ha dut a terme el mercat central de Barcelona, un dels més grans d’Europa, per aconseguir un millor aprofitament dels aliments i reduir el malbaratament al mínim, i ens desvela l'última iniciativa: El Foodback!

Butlletí