Les pèrdues econòmiques provocades pel clima extrem són cada vegada més grans i l'Estat espanyol és un dels països que en paga el cost més alt. Què es pot fer per mitigar-ne les conseqüències? Quin paper poden tenir les administracions locals en aquesta qüestió?
Segons una anàlisi recent, més de 100 països han retallat la seva dependència d’importacions de combustibles fòssils gràcies al desplegament d’energies renovables, amb estalvis de centenars de milers de milions de dòlars. Entre els casos destacats hi ha el Regne Unit, Alemanya i Xile, que des del 2010 han reduït al voltant d’un terç la necessitat d’importar carbó i gas; Dinamarca s’acosta a la meitat.
Les dades presentades per un grup d’investigadors en plena COP, entre els quals es troba el professor de la Universitat de Barcelona, Martí Orta, dibuixen un panorama desolador: si no es cancel·len la majoria dels contractes fòssils actius, l’escalfament global quedarà fora de control
Segons destaca Nacions Unides, l'acord de la COP30 de Belém permetrà impulsar el finançament climàtic. Tot i que s'ha establert el compromís per planificar la transició als combustibles fòssils en properes cimeres, la omissió en l'acord final és motiu de preocupació.
Amb una inversió total de 245 milions d’euros entre 2021 i 2025, el Fons Climàtic ha finançat iniciatives en recerca, empreses, ens locals, participació ciutadana i projectes singulars arreu del territori.
Amb un pressupost de 18,6 milions d’euros i 25 socis, el projecte ja ha posat en marxa accions en sectors clau de l’economia del territori, amb l’objectiu de minimitzar impactes, mobilitzar 73 milions d’euros de finançament addicional i integrar l’adaptació climàtica en les polítiques públiques i privades.
Ha explicat les seves estratègies de reducció d’emissions i s’ha incorporat a la iniciativa Beat the Heat Implementation Drive impulsada per les Nacions Unides i 80 ens més
