Les platges i dunes de les nostres costes són un atractiu turístic inqüestionable. A més, són ecosistemes amb potencial per a la indústria farmacèutica i altres sectors productius, i fins i tot a l'àmbit culinari. Fa anys que l'ecòloga Sara M. Vallés estudia aquests entorns degradats i dona les claus per millorar la seva situació. L'acció individual també compta.
El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.
El president Aragonès i la consellera Jordà lliuren el Premi Ramon Margalef d’Ecologia a la biòloga nord-americana Gretchen C. Daily per “la seva recerca excel·lent aplicable a polítiques mediambientals de governs, com el cas del govern català”.
Aquest procés té l'objectiu de consensuar amb la ciutadania quins seran els criteris que han de regir el desenvolupament urbanístic dels barris en el propers 20 anys.
El projecte estratègic de ciutat Cornellà Natura busca integrar la natura dins de la ciutat de formes diverses, amb alt impacte, apostant per valors com ara l’educatiu, el de sensibilització a la ciutadania i millora de l’entorn urbà entre d’altres.
Oriol Serratusell és regidor de Medi Natural, Salut Pública i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Parlem amb ell de la Declaració de Montcada per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients aprovada per la Xarxa en la seva 22a Assemblea,. Ens explica la situació de Montcada amb la situació de barraquisme al Pla de Besos, i els aprenentatges que poden treure altres municipis de la seva experiència.
A Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac, li brillen els ulls quan parla de la seva ciutat. Li agrada posar de relleu que, malgrat la seva ubicació, Montcada no és una cruïlla, sinó un indret amb patrimoni, cultura i una gran riquesa natural gràcies als rius que travessen el seu terme. D’aquesta riquesa i dels seus reptes ens va parlar arrel de la celebració a Montcada, el passat 15 de juny de la 22a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
L’estratègia per recuperar el riu, que es va dissenyar partint d’una anàlisi prèvia i després d’entrevistar més de 40 persones de diferents àmbits, s’estructura en 4 àmbits d’acció: Natura, Accessibilitat, Producció-Coneixement i Esport-Cultura-Patrimoni.
Biodiversitat
