Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.
La Lídia Blanch és dinamitzadora de l’Hort al terrat que hi ha a l’Espai Jove La Fontana, a Gràcia. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, promou la creació i el manteniment d’horts urbans en espais en desús d’equipaments socials per part de persones amb trastorn mental. El manteniment d’aquest hort aporta múltiples beneficis pels participants i els organitzadors del projecte, i representa una oportunitat per dur a terme una tasca comunitària i trencar l’estigma associat al trastorn mental.
Darrere del retorn a la natura estem promovent-ne un ús des d’una mentalitat urbana que ens porta directament al model Collserola: una muntanya de lleure massiu, sense biodiversitat, devastada. Caldria arribar a un pacte nacional sobre la relació amb l’entorn.
Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
Ha finalitzat la construcció d'un equipament educatiu i ambiental, el Jardí de Papallones i Hotel d'Insectes, davant de l'Aula Ambiental Isabel Muñoz de Can Zam.
Es considera més naturalista que artista, tot i que l’art –o la il·lustració- naturalista és la seva professió des de fa quasi 20 anys. Amplament conegut al món de l’educació ambiental Toni Llobet ens ha ofert la seva mirada sobre com l’art pot estar al servei de l’alfabetització ambiental, és una mirada irreverent i a l’hora plena de compromís amb el territori i la conservació de la natura.
L'Ajuntament les ha previst entre el 23 de març al 7 de maig
Avançar cap a una ciutat més saludable. Aquest és l'objectiu de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a l'hora d'organitzar les jornades Biodiversitat i Ciutat Saludable, que reflexionaran sobre la importància d’impulsar accions que afavoreixin la biodiversitat o la renaturalització de les ciutats.
Un col·lectiu que està contribuint ara mateix al creixement incontrolat de l’apicultura urbana, és el format per companyies que instal·len ruscos en els seus terrats només per guanyar punts en el seu vernís verd. O, per dir-ho en la llengua internacional, en el seu greenwashing. Tot i que, gràcies a la versatilitat d’aquesta mateixa llengua, s’anomena bee-washing.
Vicenç Sureda, va morir el passat gener. Va impulsar de manera capdavantera la gestió ambiental municipal a Catalunya. Introductor de les Agendes 21 Locals als municipis de Barcelona i promotor de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, va dirigir el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. El medi ambient municipal seria avui molt diferent sense la seva feina pionera. Sostenible vol retre-li aquest homenatge amb la publicació de la seva última entrevista concedida arran de la commemoració del 40 aniversari de la creació del Servei del Medi Ambient en una administració pública, en la Diputació de Barcelona.
La Fundació Triptolemos ha publicat l’Informe sobre el impacto del Pacto Verde Europeo desde un enfoque de sistema alimentario global sostenible. Aquest document, en la redacció del qual han participat 30 experts de 26 universitats i del CSIC, analitza l'impacte del Pacte Verd Europeu en la producció alimentària i en la ciutadania. Sostenible ha conversat amb Yvonne Colomer, directora executiva de la Fundació Triptolemos i gran coneixedora del sector alimentari en relació amb la sostenibilitat, i amb Robert Savé, que és investigador emèrit de l’IRTA, professor d’ecologia a la UAB, i un dels experts participants en la redacció del document.
Biodiversitat
