Münster: ecomobilitat a la ciutat de les distàncies curtes

Sostenible.cat
21/12/2009
Com a moltes altres ciutats alemanyes, fa anys que a Münster es promociona l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. I ho han aconseguit. Una de les claus és la planificació urbanística, que propicia que aquesta sigui coneguda com la ciutat de les distàncies curtes

La ciutat de Münster té uns 280.000 habitants (una mica més que l'Hospitalet de Llobregat, per exemple), i vora 50.000 són estudiants d'alguna de les vuit universitats que té. Fa 15 anys que van posar en marxa les primeres mesures per reduir les emissions de CO2, i el 2005 ja havien aconseguit retallar-les més d'un 20% respecte dels valors de 1990. Per al 2020 tenen previst arribar, com a mínim, al 40%. Per a això se centren en mesures d'aïllament tèrmic en la rehabilitació d'edificis, una nova central energètica de gas i vapor, i la mobilitat sostenible.

La ciutat de les distàncies curtes
L'estructura urbana de Münster és molt semblant a la de moltes altres ciutats europees: un casc antic força compacte, i diversos barris als voltants, cadascun amb el seu propi centre de comerç i serveis. I als afores, zones més verdes. En els últims anys, els espais habitats han augmentat un 20% al conjunt de la ciutat, però tot i això han aconseguit reduir les emissions, tant dels edificis com els que provenen de la mobilitat de les persones.

El 'secret' és ser la ciutat de les distàncies curtes. En lloc d'urbanitzar noves àrees dels afores, s'ha propiciat l'edificació en espais lliures a les zones ja construïdes, i s'intenta que els centres de cada barri ofereixin tot el que els ciutadans puguin necessitar sense haver d'anar al centre de la ciutat. La filosofia és tenir una bona qualitat de vida dins la pròpia ciutat i evitar la disseminació de la població, que va en contra de la sosteniblitat. És més fàcil incrementar els serveis ja existents (inclosa la xarxa de transport públic i els carrils-bici) que haver-ne de crear de nous.

Així, s'han aprofitat els espais que abans ocupaven diverses instal·lacions militars dins la ciutat (quasi 150 hectàrees de terreny), i s'ha reorganitzat l'antiga zona del port (foto) i els edificis de l'antic escorxador. D'altra banda, l'antic aeroport i els vells abocadors s'han reconvertit en zones verdes.

Com que la majoria de la població, doncs, té el que necessita a prop, no cal anar tant en cotxe.

Més bicicletes que cotxes
A Münster s'han comptabilitzat més de mig milió de bicicletes: gairebé dues per habitant. I s'utilitzen per fer el 37% dels desplaçaments dins la ciutat, un 1% més que els trajectes en cotxe. La resta es fan a peu o en transport públic, de manera que la taxa d'ecomobilitat arriba gairebé al 64%. Amb tot això, les emissions provinents del trànsit han baixat un 6% cada any des de 1990.

La xarxa local de carrils-bici té 304 quilòmetres. Van paral·lels al trànsit de vehicles de motor i recorren els carrers i avingudes principals de la ciutat. Però el que facilita molt la circulació en bicicleta és un cinturó de quatre quilòmetres i mig al voltant del casc antic. Es tracta de l'antiga zona de la muralla de la vila, i està reservada només a ciclistes i vianants, sense cap cotxe. Aquest gran espai actua com a punt d'enllaç i distribució per a anar d'una zona a l'altra de la ciutat, i arriba a registrar 1.500 ciclistes per hora a les hores de més trànsit, motiu pel qual se l'anomena 'l'autopista dels ciclistes'. 

La circulació per als usuaris de bicicletes s'afavoreix també amb uns semàfors especials a les cruïlles on també hi circulen altres tipus de vehicles. A més, la velocitat màxima permesa a totes les àrees residencials és de 30 quilòmetres per hora, el que facilita la convivència de bicis i cotxes. I les zones reservades per a vianants durant el dia permeten el pas de ciclistes per la nit.

Totes aquestes facilitats demanen com a contrapartida la responsabilitat dels ciclistes, i les infraccions que cometen es sancionen amb multes econòmiques i, en alguns casos, fins i tot amb punts del carnet de conduir. Així, per exemple, circular en direcció contrària per un carril bici o anar parlant pel mòbil té una multa de 15 euros. Amb 10 euros es castiga portar auriculars mentre es condueix en bicicleta; la mateixa quantitat que per anar sense mans, no portar reflector o circular de nit sense llums. Saltar-se un semàfor en vermell 'costa' 125 euros, 4 punts i la retirada del permís durant un mes, i un nivell d'alcohol amb sang d'1,6 suposa la retirada definitiva del carnet.

Una altra preocupació és on deixar la bici. A l'hora d'aparcar, els ciclistes s'han d'assegurar que no obstrueixen de cap manera les voreres, el paviment ni les zones per a vianants. Si no, les autoritats municipals les retiren i les porten a dipòsits com els de la grua per als vehicles de motor. A més, s'han de lligar bé, perquè la xifra de robatoris de bicicletes a Münster és molt elevada.

Per això molts opten per un dels dos grans aparcaments per a bicicletes al centre de la ciutat, al costat de l'estació central de ferrocarril. A més de garantir la seguretat, aquests espais compten també amb servei de reparació i neteja, i bicicletes de lloguer.

Els empleats municipals són també usuaris de bicicleta per als desplaçaments de feina, amb bicis propietat de l'ajuntament. A banda de les emissions que s'eviten, això ha permès reduir el nombre de places d'aparcament reservades a autoritats i funcionaris de més de 600 a finals dels anys noranta a poques més de 200 en l'actualitat.

Edificació amb criteri
Des de 1997, tots els edificis nous -habitatges, oficines i dependències municipals- han de seguir criteris de baix consum energètic, estar orientats cap al sud, en zones lliures d'ombres i amb les dimensions més adequades per optimitzar l'eficiència energètica.

I als que s'han de rehabilitar, els hi donen ajudes per millorar l'aïllament tèrmic, i així poder aconseguir el certificat de bona actuació energètica dels edificis. Per facilitar-ho, s'ha creat una xarxa de professionals de la rehabilitació d'edificis (no només arquitectes, sinó també paletes, lampistes, etc.) certificats per a la renovació energètica, i es fan visites guiades a edificis ja reformats per aprendre d'exemples concrets. També s'ha tingut en compte la contaminació acústica, i s'ofereixen subvencions per posar finestres que insonoritzen als carrers més sorollosos.

L'urbanització compacta ha fet possible també millorar l'extensió i eficiència de la calefacció per barris.

Cogeneració de gas i vapor per dir adéu al carbó
Un altre punt molt important per reduir les emissions de CO2 a Münster ha estat el canvi radical en la generació d'energia.

Durant anys, la font principal era una central de carbó. Ara, l'empresa energètica que dóna servei a Münster, de propietat municipal, ha optat per la combinació de producció de fonts convencionals i renovables. Així, utilitzen energia eòlica amb molins a les zones agrícoles, a partir de la biomassa de la recollida selectiva de la brossa orgànica, i del biogàs que es genera als antics abocadors de residus. I també compten amb generació d'energia solar fotovoltàica i tèrmica, amb plantes als terrats dels edificis municipals i d'altres institucions com ara les universitats, el govern regional i les empreses públiques. I també als terrats dels edificis nous i dels que es rehabiliten. 

Però el canvi més significatiu ha estat la substitució de l'antiga central tèrmica de carbó per la nova planta de cogeneració de gas i vapor, inaugurada el 2005 (foto). Amb un cost de 99 milions d'euros, es tracta d'una tecnologia d'última generació que combina la producció d'energia elèctrica amb turbines accionades per gas i vapor, amb l'aprofitament de la calor que se'n desprèn del procés per a generar energia tèrmica per a la calefacció. El nivell d'eficiència és del 88%, una xifra molt superior a les que s'obtenen a les centrals tradicionals, i el canvi de carbó a gas ha permès reduir les emissions un 90%.

Preparats per al canvi climàtic
Tot i les mesures per a reduir les emissions locals, a Münster tenen clar com els poden afectar les conseqüències del canvi climàtic en els propers anys, i per això ja s'estan preparant.

Per exemple, han protegit les plantes de recuperació d'aigua amb sistemes per evitar danys en cas de fortes pujades dels nivells dels rius, o de sequeres prolongades. I tenen plans d'actuació previstos en cas d'inundació i d'huracans. El gener de 2007 ja els va afectar l'huracà Kirill, que va posar a prova les mesures que s'havien pres als boscos dels voltants de la ciutat. Des de fa més de 20 anys només es planten boscos mixtes -amb diverses espècies d'arbres barrejades- i seguint els criteris de la certificació FSC. Aquestes àrees quasi no van patir danys en comparació amb els monocultius de pins, que van quedar greument afectats.

A més, s'està adaptant la quantitat i tipus d'arbres dins de la ciutat per garantir que hi haurà suficient aire fresc durant les possibles onades de calor.

Conscienciació ciutadana i reconeixement internacional
A Münster, aspectes com la separació de residus o els beneficis de l'estalvi energètic s'expliquen -literalment- des de l'escola bressol. Un centenar d'escoles, amb 25.000 alumnes, participen de programes d'educació en la sostenibilitat. I també hi ha programes per informar i implicar la població adulta.

Per tots aquests motius, Münster és una de les ciutats que ha obtingut més reconeixements per la seva tasca ambiental. A més d'haver estat finalista per a capital 'verda' europea, el 2006 va ser medalla d'or de l'European Energy Award, i el 2004 va ser guardonada com "la ciutat més habitable del món" (els LivCom Awards). En l'àmbit alemany, ha estat considerada capital federal de la protecció climàtica en 1997 i 2006, entre altres molts guardons en l'última dècada. I els que segur vindran.

--
Especial Ecociutats a 'Sostenible.cat':

Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen | Heidelberg | Múrcia | Oslo | Copenhaguen | Hamburg

AdjuntMida
Image icon Vista general de Münster52.05 KB

Relacionats

Butlletí