‘Comprar a granel és difícil perquè no hi ha botigues on es pugui al meu barri’ o ‘No tinc temps per fer-ho’ o ‘És molt car’ serien les principals excuses per no intentar passar de comprar menjar embolicat en plàstic a comprar-ne menjar sense cap acompanyant més. Aniré excusa a excusa intentant donar respostes i la meva opinió personal.
És curiós -i revoltant a la vegada- que aquells que repeteixen contínuament que “cal parlar dels temes que importen a la gent” tapen amb els seus discursos les qüestions que de veritat haurien d’importar a tothom. Espanya té un problema polític els components del qual són majoritàriament socioambientals. Per encarar-ho fa falta intel·ligència, consciència, respecte, diàleg, que són també les condicions per un autèntic sistema democràtic.
La patrimonialització de l’ambient seria el camí a seguir. Si els valors ambientals, paisatge inclòs, fossin clarament identificats i ponderats podríem fer una balanços que canviarien del tot l’escenari actual. No es tracta de posar preu a la destrucció o a l’alienació. Es tractar de valorar els actius.
En aquests temps convulsos on cada dia ens venen la fi imminent del món, està bé recordar que cadascun de nosaltres tenim més capacitat d’influència del que ens fan creure i que, com els àtoms, també som els constituents de tot plegat.
La flama de Greta Thunberg s'ha anat estenent i, poc a poc, més nois i noies s'han sumat a la causa, consolidant el moviment Fridays for Future, gràcies al qual cada divendres adolescents de fins a 270 ciutats europees han sortit a manifestar-se en favor del que anomenen justícia climàtica.
L’ideal seria que tot l’espai lliure i no verge estigués urbanitzat. O sigui, assenyadament construït d’acord amb el bon sentit de la civilitat. Això comportaria, entre altres coses, el bon i respectuós manteniment dels espais agropecuaris tradicionals, de manera que la protecció del paisatge estaria garantida, almenys a Europa.
Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen?
El discurs ambiental és ple de trampes. Amb algunes frases ben emmarcades podem acabar pensant que la culpa del canvi climàtic la tenen les vaques. I el fet que neixen massa nens. I que la culpa de l’augment dels plàstics al mar la tenen les compreses. I ja se sap. Les dones són més capaces de fer-se veganes, elles poden deixar de tenir fills i, per descomptat, han d’abandonar les compreses i passar-se a la copa menstrual si volem acabar amb els problemes ambientals del món d’una vegada per totes.
Segons la psicologia del consum, per practicar i sostenir en el temps el consum conscient, els valors són determinants. Però també saber viure el canvi amb alegria i bona companyia.
Avui i en el futur, la mobilitat urbana hauria d'estar basada en l’ecomobilitat i en les xarxes de cooperació. És important que els diferents nivells de l'Administració s'esforcin decididament per impulsar el canvi modal de la carretera al transport ferroviari i que concedeixin una importància particular als sistemes intermodals que combinin els desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic col·lectiu.