Come on! Per una nova Il·lustració

Sostenible.cat
27/07/2020 - 12:12

L’expressió anglesa Come on! té dos significats molt divergents. Per un costat vol dir alguna cosa així como ‘unim-nos, passem a l’acció!’, i per l’altre és una mostra d’incredulitat, un ‘au, vinga, va... no m’enredis! Aquesta dicotomia ha resultat perfecta per donar nom al darrer informe del Club de Roma, publicat en motiu del 50 aniversari d’aquesta organització i escrit pel físic i polític alemany Ernst Ulrich von Weizsäker i el suec Anders Wijkman, ex parlamentari europeu especialitzat en temes ambientals. A finals de l’any passat, aquest llibre va ser traduït al castellà mantenint l’anglicisme davant un contundent subtítol: Capitalismo, cortoplacismo, población y destrucción del planeta. L’informe es fonamenta precisament en aquests dos significats: per un costat ens empeny a resoldre junts els grans desajustos socials, polítics i ambientals. Per l’altre, ens alerta per tal «que no ens facin creure que les tendències actuals són sostenibles i que les solucions que coneixem ens trauran d’aquesta cruïlla». Res més lluny de la veritat.

"«Estem atrapats en un sistema rígid i en continua acceleració dirigit a obtenir guanys a qualsevol cost. L’Estat hauria de recuperar la seva funció principal, garantir el benestar dels seus ciutadans, i redistribuir els recursos, assegurar una renda bàsica, repartir la feina i canviar el sistema impositiu"

Come on! aborda «la necessitat d’una nova Il·lustració que permeti l’equilibri entre humans i natura, entre mercats i l’Estat, entre el curt i el llarg termini», afirmen des del Club de Roma. L‘entitat va ser fundada l’any 1968 per l’empresari i emprenedor italià Aurelio Peccei i el científic escocès Alexander King amb l’objectiu d’identificar i analitzar els problemes més crucials de la humanitat, i el seu el primer i cèlebre informe va ser The Limits to Growth (Els límits del creixement), dirigit per la biofísica del MIT (Massachusetts Institut of Technology) Donella Meadows. Es publicava l’any 1972, just un any abans de la primera crisi del petroli, i dos anys després en sortia un segon volum, Mankind at the turning point (La humanitat a la cruïlla), escrit per l’economista alemany Eduard Pestel i l’enginyer serbi Mihajlo D. Mesavoric. Tots dos evidenciaven el perill intrínsec que comporta el creixement sense límits en un planeta finit, un afirmació òbvia que seguim sense interioritzar. Mig segle després i sense haver fet gran part dels deures, les premisses d’aquells informes són més vigents que mai, però el context és molt més complex: avui som 4.000 milions humans més que als anys setanta, el doble que aleshores, movent-nos sense parar en un món globalitzat.

Come on! es va presentar en castellà a Bilbao l’octubre de 2019 per evidenciar la urgència de resoldre tants i tants problemes. Pocs mesos després emergia el SARS-CoV-2, un cop de puny fenomenal a la humanitat que ha fet que les esquerdes d’aquest sistema trontollant s’engrandeixin perillosament. Tot apunta, com diu l’informe anual de l’Índex de Pau Global (IPG) del Institute for Economics&Peace (IEP) que la COVID-19 provocarà un retrocés en les fites aconseguides en el desenvolupament socioeconòmic del món i potenciarà els conflictes socials, com de fet ja estem veient. 

En aquest marc tan complicat i en un escenari mundial amb poc líders a l’alçada de les circumstàncies, fa uns dies tenia lloc la primera d’una sèrie de videoconferències del cicle ‘Transició ecològica i desenvolupament sostenible. Cap a una nova Il·lustració’ organitzat pel Club de Roma, el Palau Macaya (Fundació La Caixa) i la Fundació Fòrum Ambiental. La xerrada, titulada ‘Repensar el model econòmic’, va comptar amb la participació de dos ponents, l’economista ambiental Giorgios Kallis, investigador ICREA a l’ICTA, i el biòleg marí Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles. «Estem atrapats en un sistema rígid i en continua acceleració dirigit a obtenir guanys a qualsevol cost», va dir Kallis. El Sars-CoV-2, va afegir, també és una conseqüència de la nostra manera de fer al món. El virus ha posat en evidència la vulnerabilitat dels sistemes públics de salut i de protecció civil, molt debilitats per unes retallades al sector públic fetes per augmentar els guanys del sector privat. Ja ho deia Voltaire, un dels pares de la Il·lustració, ‘els que creuen que els diners ho fan tot, ho acaben fent tot per diners’. Kallis opina que l’Estat hauria de recuperar la seva funció principal, garantir el benestar dels seus ciutadans, i redistribuir els recursos, assegurar una renda bàsica, repartir la feina i canviar el sistema impositiu.

"Seria útil deixar de parlar de tots aquests temes horrorosos que tant ens fascinen avui dia, com la distòpia, la fi del món, l‘apocalipsi o el col·lapse, i ens centréssim a debatre altres qüestions molt més interessants i transcendents que sembla que ens facin més por que la pròpia destrucció del planeta. Per exemple, el decreixement, la demografia i la limitació de la riquesa"

Per la seva banda, Aniol Esteban, al front de la Fundació Marilles i amb un peu a la biologia i un altre a l’economia, treballa per convertir les Illes Balears en un exemple mundial de conservació marina. Esteban va explicar que a les Balears, on el turisme representa quasi la meitat del seu PIB (amb la COVID-19 aquesta activitat econòmica ha disminuït en un 40%), els mateixos dirigents d’hotels comencen a demanar un canvi de model turístic, més sostenible amb el medi natural. «De tot el peix que es consumeix a Balears, només un 10% procedeix de Balears. Això no és perquè el mar estigui massa explotat, sinó per l’excessiva demanda. Les illes estan saturades». Esteban va parlar d’implementar una comptabilitat del capital natural marí que serveixi per visibilitzar els vincles entre el capital natural i l’economia i limitar el número de persones a les illes, com ja s’ha fet a Formentera. Esteban, que durant molts anys va treballar a la New Economics Foundation de Londres, va recordar que des d’aquesta entitat van desenvolupar el Happy Planet Index, una índex alternatiu que quantifica el benestar humà i ambiental. «Els recursos naturals han de promoure vides plenes i llargues —va dir—. Ara, tant les persones com els recursos naturals estan al servei del creixement econòmic».

La fita és clara, hem de lluitar per una societat econòmicament viable, socialment solidària i ecològicament perdurable. Per aconseguir-ho seria útil deixar de parlar de tots aquests temes horrorosos que tant ens fascinen avui dia, com la distòpia, la fi del món, l‘apocalipsi o el col·lapse, i ens centréssim a debatre altres qüestions molt més interessants i transcendents que sembla que ens facin més por que la pròpia destrucció del planeta. Per exemple, el decreixement, la demografia i la limitació de la riquesa. Hi ha qui diu que la crisi més gran que tenim al davant és de caire filosòfic.


 

 

Relacionats

Notícia

Aquesta setmana s’han iniciat les proves de circulació d’un bus elèctric que fa l’itinerari de la línia Olesa – Esparreguera i que connecta amb FGC. Les proves s’estan fent amb el bus elèctric Solaris Urbino de 12 metres de longitud del Grup Direxis

Opinió

Les alternatives inclourien la defensa dels serveis públics i els béns comunitaris, en la seva titularitat, gestió i provisió; per garantir que les cures i els serveis relacionats estiguin coberts per a tots. Per assegurar les sobiranies sobre els recursos, com és l’alimentària i l’energètica. I per preferenciar, en definitiva, nous models i opcions des dels ecofeminismes i des de l’economia feminista, ecològica, social i solidària.

Notícia

Durant els mesos de la crisi sanitària per la covid-19 es van impulsar diverses mesures municipals per fomentar la mobilitat sostenible i garantir la distància de seguretat. A partir del setembre es posaran en marxa més actuacions per seguir incrementant l’espai públic per als vianants i ampliar els carrils bus i els corredors bici. També es mantenen 34 dels 60 carrers delimitats com a itineraris segurs temporals que es van obrir durant el desconfinament i alguns, com la via Laietana, s’incorporaran al programa “Obrim carrers”, que es reactivarà a la tardor.

Butlletí