Només a la part superficial del Mediterrani (fins a 20-25 centímetres de fondària) hi ha flotant unes 1.455 tones de residus plàstics. Al ritme actual de producció i abocament de residus, l’any 2050 el pes dels plàstics acumulats a l'aigua marina serà superior al pes de tots els peixos del planeta.
Hem de tenir clar que la utilització dels diners en el nostre dia a dia és un acte polític, afavoreix un tipus de pràctiques econòmiques, i amb aquestes pràctiques, la reproducció de les desigualtats o la seva transformació
Una gran pressió ambiental amenaça la vida dels milers d’ espècies que conformen la biodiversitat marina mediterrània, una de les més riques del món i la de les praderies de posidònia, un dels ecosistemes que més refugi ofereix a la vida marina com s’explica el documental Salvemos el Mediterráneo, que ha dirigit el biòleg i fotògraf submarí Manu San Félix.
A l’hora de valorar paisatges, oblidem-nos de virginitats, per absents i per ensopides, i cerquem aquest punt auri de transformació antròpica que fa de la diversitat la seva millor consecució
Primer el parlament britànic, després l’irlandès, ara el govern català. Declaren l’estat d’emergència climàtica. Però quines són les implicacions d’un estat declarat d’emergència climàtica? Quines accions comporta? Ens hem de protegir? De què exactament?
A la superilla aquest espai que és públic pertany realment a les persones, i serveix per tal que puguem ESTAR, VEURE, SENTIR, PARLAR. Però la superilla permet especialment que l’espai públic sigui un espai on puguem SER humans.
Els promotors de Extinction Rebellion van començar explicant a qualsevol que els volgués escoltar que és necessari que la societat civil s’organitzi per obligar els governs a prendre’s seriosament la crisi ambiental en la que estem immersos. Per fer-ho, diuen, calen dues coses: emprendre accions pacífiques i estar disposats a anar a la presó.
Els polítics catalans s’han quedat sense l’excusa del centralisme de Madrid: “Ah! Jo no hi puc fer res, és una llei que depèn de Madrid”. Ja no. Ara les barreres al desplegament de les renovables les tenim principalment a Catalunya: a la Generalitat, i a les administracions locals. Quines són, aquestes barreres?
Al voltant del món de l’energia hi ha sempre un reguitzell de terminologia tècnica, legal i econòmica que en dificulta la comprensió pel ciutadà o empresari no expert. Un darrer exemple ha sigut l’impost sobre generació elèctrica del 7% que després de sis mesos d’exempció, a primers d’abril s’ha tornat a aplicar.
‘Comprar a granel és difícil perquè no hi ha botigues on es pugui al meu barri’ o ‘No tinc temps per fer-ho’ o ‘És molt car’ serien les principals excuses per no intentar passar de comprar menjar embolicat en plàstic a comprar-ne menjar sense cap acompanyant més. Aniré excusa a excusa intentant donar respostes i la meva opinió personal.