Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.
Ens hem quedat sense temps per a propostes davant la crisi climàtica, necessitem passar a l'acció de forma immediata. Lo que passi a aquesta Cimera del Clima de Glasgow (COP26) marcarà el nostre futur. Per Pep Canadell, director del Global Carbon Projet, els compromisos han de fixar-se per al 2030, perquè el 2050 està massa lluny i “la meitat dels polítics que diuen que els van a complir estaran morts”.
Cristina Ribas és professora de periodisme i una de les veus de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. Nascuda al 2014, aquesta entitat coordina accions i propostes per a aconseguir els canvis socials i polítics necessaris per a fer efectiu el Dret a respirar un aire net. Ribas ha estat l’encarregada de clausurar el segon Congres de Qualitat de l’Aire, celebrat a Sabadell aquest 14 i 15 d’octubre. Amb ella fem un recorregut per l’activisme per un aire net i els canvis aconseguits en aquests anys.
Set ciutats europees han sigut l’escenari per estudiar els patrons de mobilitat de 4.000 persones i demostrar que les persones que utilitzen la bicicleta tenen un nivell de emissions de CO2 trenta vegades més baix que aquells que fan servir el cotxe. És només un dels beneficis de l’ús de la bicicleta que s’ha pogut veure en l’últim estudi en el que ha participat Mark J Nieuwenhuijsen, director de planificació urbana, medi ambient i salut a l’Insittutt de Salut Global-Barcelona. Nieuwenhuijsen ens explica els resultats obtinguts en aquest i altres estudis sobre els beneficis de l’ús de la bicicleta a la ciutat en relació a la salut i a la disminució de les emissions causants del canvi climàtic.
L'últim episodi de mortalitat registrat al Mar Menor ha fet saltar totes les alarmes sobre una situació crònica de degradació de l'ecosistema de la llacuna. Júlia Martínez, directora de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, explica quines són les mesures necessàries per recuperar l'equilibri ecològic a la llacuna costanera salada més important d'Europa.
Quim Lucha i Núria Gómez són autors de Fem Eco, una guia pedagògica que connecta el gènere i el medi ambient destinada a alumnes del cicle superior de primària i a l’etapa de secundària. El seu objectiu és donar eines per la comprensió de les causes estructurals de les vulneracions al medi natural i a les persones des d’una visió de justícia global. Parlem amb ells per saber més d'ecofeminisme i d'aquesta eina educativa.
L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades. Aquestes són algunes conclusions del primer informe sobre canvi climàtic i mediterrània del MedECC que certifica que el Mediterrani, és una de les regions més vulnerables del món al canvi climàtic. Parlem amb Enrique Doblas-Miranda, investigador del CREAF i un dels autors de l’informe per saber realment com ens hem de preparar per al canvi global a la conca.
EYES Granollers és un projecte impulsat per Ecoserveis i l’Ajuntament de Granollers a través del programa Erasmus + que es va desenvolupar des del gener del 2019 al gener del 2021. El programa volia mobilitzar i capacitar els joves perquè poguessin contribuir en la millora dels plans locals i involucrar-los en la lluita contra el canvi climàtic. Parlem amb l’Elena Oliver, participant d’Eyes Granollers, sobre els aprenentatges del projecte.
La burilla del cigarret és el primer residu a escala mundial. En Joan Hernández Farigola ens explica que és un residu invisible, ja que moltes vegades els fumadors no són conscients del dany que estan causant en tirar-lo a terra. Per demanar canvis i solucions a aquesta problemàtica, l’any 2016 va sorgir No Más Colillas en el Suelo Barcelona. L’entitat, a través de la seva activitat, vol conscienciar sobre l’impacte negatiu de les burilles al medi ambient i demanar mesures polítiques per fer-hi front.