És difícil implicar a joves a projectes relacionats amb el medi ambient? S’escolta suficient la seva veu en la presa de decisions de polítiques públiques? Quin paper juguen les persones joves en la lluita del canvi climàtic? Verónica Couto, tècnica de comunicació del CREAF respon aquestes preguntes a partir de la seva experiència com a dona jove implicada en el món de la ciència ambiental.
L'equip de l’arquitecta i urbanista Itzíar González Virós ha estat l’adjudicatari del procés per definir els usos dels espais del Barri Vell de Girona. El projecte, que va néixer d’una proposta veïnal en el marc dels pressupostos participatius de 2018, vol establir un full de ruta elaborat de manera cooperativa entre l’administració i el veïnat. L’arquitecta està especialitzada en processos de participació i cooperació ciutadana en matèria d’urbanisme. Durant set setmanes, ha tirat endavant el projecte ‘Per un Nou Vell’ amb molt bona resposta ciutadana, a través d’un mètode cooperatiu que imita un joc de cartes i que proporciona una gran quantitat d’informació sobre el barri i l’urbanisme.
Francesc Baró és investigador de l’ICTA-UAB, i professor investigador de la VUB (Vrije Universiteit Brussel). Ha dirigit el primer estudi sobre el verd escolar a Barcelona, el qual identifica diferents patrons de desigualtat en l'exposició i l'accés als espais verds dels infants escolaritzats a la ciutat. Reflexionem amb ell sobre justícia ambiental, el paper dels centres escolars en l’articulació de la vida als barris i la necessària naturalització d’aquests espais.
La nova llei de Canvi Climàtic espanyola obliga a la conca de l’Ebre a mobilitzar els sediments acumulats als embassaments. Una noticia que dona esperança per salvar l’Ebre, greument amenaçat pel canvi climàtic. Explorem en aquesta entrevista, amb Nuno Caiola, investigador del Eurecat i coautor de l’últim informe del MedECC sobre Mediterrània i Canvi Climàtic, la vulnerabilitat específica del Delta i les mesures necessàries per protegir-lo.
Rubí Brilla ha coordinat el primer projecte d’autoconsum compartit d’energia en un polígon industrial a tot l’Estat. Aquesta ha sigut una de les fites més importantes d’aquesta entitat municipal que des de fa 10 anys treballa per ser un referent per l’estalvi, l’eficiència i l’ús de renovables en l’àmbit local. Marta Morera, responsable tècnica de Rubí Brilla ens explica aquesta experiència i com es vol continuar treballant per l’autoconsum a la ciutat.
Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable.
Helena Badger és assessora legal de Holaluz, comercialitzadora d'energia verda que ha aposta fermament per l'autoconsum domèstic. En aquesta entrevista ens parla del que assegura és una explosió de l'autonsum a Catalunya, els temps d'amortització de les inversions i les opcions, com ara les subvencions o bonificacions fiscals, que poden tenir els consumidors per fer realitat aquesta opció.
Joan Groizard és enginyer en energia i medi ambient per la Universitat de Cambridge. La seva trajectòria professional acredita un coneixement ampli del sector, així com un compromís amb la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. Ha estat director general d'Energia i Canvi Climàtic de Govern de les Illes Balears i a finals de 2018 es va incorporar a l'IDAE com a director d'Energies Renovables i Mercat Elèctric. Des de principis de 2020 és director general d'aquest organisme.
Helena Vilardell és mestra, vicepresidenta d’Osona amb bici, i impulsora de Canvis en Cadena. Des d’aquesta última entitat ha contribuït a promoure el bicibús, una iniciativa de mobilitat sostenible i inclusiva adreçada al món escolar. En aquesta entrevista explica els beneficis d’aquesta fórmula de transport i aclareix algunes qüestions relatives a la seva implementació.