Si el món ha vist un futur ombrívol amb l'aparició de la COVID-19, els efectes d'un escalfament global de 3-4 ° C a finals de segle ens presenten un nivell d'incertesa completament diferent, fins i tot en termes de salut. L'acció primerenca, dins d'una agenda de treball a llarg termini, per abordar el canvi climàtic, evitar la destrucció i fragmentació d'hàbitats, revertir la pèrdua de biodiversitat, reduir la contaminació i millorar la gestió de deixalles, serà fonamental per a una recuperació transformadora i ecològica.
Article de Núria Marín, Presidenta de la Diputació de Barcelona
Ajuntaments i Diputació ens hem posat en primera línia de la crisi de la COVID-19, gens aliena a l'emergència ambiental. I ho estarem en la postpandèmia, tot i que per a això reclamem més reconeixement institucional i capacitat de despesa i inversió.
En el 50è aniversari del Dia de la Terra, compartim la carta oberta al Secretari general de Nacions Unides, António Guterres, de la principal associació mundial de conservació de la naturala, BirdLife International. En aquesta carta, l'organització fa una crida a l'ONU perquè faci un pas audaç i sense precedents: declarar un medi ambient sa com un dret humà fonamental.
Empreses de tot el món poden participar en el repte “Com podem reduir la petjada ambiental del sector tecnològic per respondre a l’emergència climàtica?”. Els dos millors projectes guanyaran 40.000 euros cada un, a més del suport logístic de la Mobile World Capital Barcelona, per impulsar els respectius projectes pilot a la ciutat.
Treballadors temporals romanesos esperen per volar a Alemanya, aquest divendres a l'aeroport de Bucarest (Reuters)
La Covid-19 ens ha fet sentir la incertesa a la qual estem exposats i ens ha recordat que som éssers biològics que depenem completament de la biosfera. Amb la crisi del coronavirus tenim una bona oportunitat per començar a practicar. Per exemple: preparant-nos de debò per mitigar la crisi climàtica que ens caurà a sobre en les pròximes dècades. Que, de fet, ja tenim al damunt.
La contaminació atmosfèrica a les ciutats de gran part del món està marcant mínims històrics. Durant l'epidèmia de la COVID-19 i, a causa de les mesures de confinament que estem vivint, la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), un dels principals contaminants relacionats amb el trànsit a les ciutats, ha baixat entre un 70% i un 80% a Barcelona des del 21 de març, segons dades de la Generalitat de Catalunya. S'estima que la disminució mitjana a les principals ciutats de tot Espanya podria ser del 64%, segons un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV).
És a dir, sota condicions molt dures, parant gairebé tota l'economia i confinant-nos a les nostres cases, el màxim que estem podent fer és reduir les nostres emissions fins a un 25%. Clarament hem de fer més. Què podem aprofitar d'aquesta crisi per a l'impuls que es necessita? Doncs alguna cosa hi ha.
Com en el cas de la COVID-19, en la gestió de l'aigua i dels impactes associats al canvi climàtic, ens veurem abocats a la gestió de la crisi (sequeres i inundacions cada vegada més intenses i freqüents), si no som capaços d'avançar cap a la gestió de riscos i oportunitats.
Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència.
L’investigador del CREAF ha estat escollit membre del grup de treball sobre ecosistemes terrestres i aigües continentals del International Arctic Science Committee IASC. Aquesta entrevista indaga sobre els reptes d’aquest compromís i sobre vulnerabilitat de l’Àrtic al canvi climàtic.
Canvi climàtic
