S’ha signat l’acord entre la Diputació de Barcelona i el Govern de l'Estat per impulsar les energies renovables als municipis de la província de Barcelona, que estarà dotat amb 11,5 milions d’euros i preveu, fins al 2030, 150 instal·lacions de plaques fotovoltaiques en edificis municipals i 30 més de producció tèrmica a partir de biomassa.
Plaques fotovoltaiques a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Foto: Ajuntament de Mataró
La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Mataró ha aprovat per unanimitat una Declaració institucional conjunta dels grups que integren el consistori per fer front al canvi climàtic des d’una perspectiva municipal, i per tant incloure la situació d’emergència climàtica en totes les planificacions d’actuació.
Sant Fost va declarar l'emergència climàtica en la sessió plenària del passat mes d'octubre. Entre les principals propostes, el municipi va acordar reduir els residus generats per l'Ajuntament, eliminant els envasos i gots de plàstic, i fer ús de paper reciclat.
L’Ajuntament de Mollet del Vallès ha formalitzat el seu compromís en la lluita contra la crisi climàtica signant el Manifest per a la Declaració de l’Emergència Climàtica a Mollet a partir de l’1 de gener de 2020. L’equip de govern defensa que aquest document, que ha rebut contribucions i el suport de tots els grups municipals i parteix d’un compromís públic i compartit, és prou ampli perquè totes les sensibilitats polítiques es trobin representades en el que sens dubte és un repte de transcendència global.
En forma de pèl·lets o estelles, aquest combustible s'utilitza per a l'aigua calenta i la calefacció
Cada vegada hi ha més demanda de biomassa, un tipus d'energia que produeix aigua calenta i calefacció sense haver d'utilitzar, per exemple, gasoil. És, a més, i sobretot, una bona manera de regenerar i gestionar la fusta dels boscos. A Catalunya hi ha sis plantes de producció que fabriquen pèl·let amb la màxima certificació europea de qualitat. L'altre gran recurs de la biomassa és l'estella que s'obté d'arbres que es descarten per a altres utilitats.
Jaume Funes és psicòleg, educador, periodista, i un referent intel·lectual en la comprensió del món adolescent. Al llarg de molts anys ha treballat a l’administració, l’escola, el carrer i els espais terapèutics i és autor de nombrosos llibres i articles. Sostenible ha pogut conversar amb ell en el decurs de la Jornada de reflexió Davant del repte climàtic: moviment juvenil i educació ambiental, on ha parlat joves, educació i emergència climàtica. En aquesta entrevista posa en relleu alguns trets de la psicologia adolescent, sovint desconeguts, que expliquen la seva relació amb el món i, en especial, amb el medi ambient.
Per primera vegada en la història de l'informe de risc de Davos, que es presenta cada any a la trobada del Fòrum Econòmic Mundial, els cinc riscos dominants a llarg termini estan relacionats amb el canvi climàtic.
Les agències nord-americanes NOAA i NASA han confirmat una dada que ja fa algunes setmanes que diversos científics donaven per bastant segura: el 2019 ha sigut el segon any més càlid al món des que es recullen dades. La temperatura global s'ha situat 0,95 graus centígrads per sobre de la mitjana del segle XX, un valor que es queda només 0,04 graus centígrads per sota del rècord del 2016.
Quin sentit té que, per escurçar 40 minuts el viatge entre Alacant i Barcelona, els temps de viatge entre poblacions properes hagin d’augmentar? Una societat ha de procurar que les seves decisions no erosionin la distribució justa de les oportunitats i dels recursos, en definitiva allò hem convingut en anomenar equitat.
Canvi climàtic
