El canvi climàtic ja afecta a la dinàmica de les migracions

01/03/2020 - 08:30

El recompte d’aus hivernants als diferents parcs naturals de les Illes Balears ha conclòs amb un cens de 16.061 aus de 70 espècies diferents i confirma que el canvi climàtic ja afecta a la dinàmica de les migracions.

A les albuferes del nord de Mallorca hi passen l’hivern 10.774 aus de 56 espècies diferents. La gran majoria, 8.331 aus de 54 espècies, han estat localitzades al Parc Natural de s’Albufera. A la Reserva Natural de s’Albufereta se n’han vist 1.882 de 36 espècies, mentre que a la zona humida de Maristany s’han censat 531 aus de 13 espècies diferents. En aquest recompte hi han participat 45 ornitòlegs i voluntaris col·laboradors.

Tot i que la presència de la majoria d’espècies es troba en la línia del que és habitual els darrers anys, el cens mostra que algunes espècies deixen de migrar cap a les zones humides de l’arxipèlag per manca de fred. Així, entre s’Albufera i s’Albufereta, enguany, s’hi han observat 565 juies (Vanellus vanellus) respecte de les prop de 2.600 que es comptaven durant la primera dècada del 2000. Pel que fa a l’oca salvatge (Anser anser), se n’han comptat només quatre exemplars, prop d’una seixantena menys que en anys més freds.

Espècies com la juia i el cabussó són menys abundants, mentre que augmenta la presència de siuladors

D’altra banda, també s’ha detectat que algunes aus reproductores ja no parteixen cap a l’Àfrica durant l’hivern, fet que comporta que la seva presència sigui més abundant a les Balears del que era habitual. N’és un exemple l’avisador (Himantopus himantopus): la seva hivernada era ocasional fa vint o trenta anys a s’Albufera. El 2020 se n’han observats 122, amb la qual cosa han assolit així una xifra rècord. A s’Albufereta la tendència és similar.

Pel que fa a la fotja (Fulica atra), es recupera lleugerament. Aquest gener se n’han censades més de 900, la millor xifra des de l’any 2012 i quasi el doble que l’any passat.

Al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera s’han comptat un total de 1540 exemplars: 988 a Eivissa de 35 espècies diferents i 552 a Formentera de 23 espècies diferents. Cal destacar també l’albirament d’un exemplar de cigonya negra (Ciconia nigra), espècie en perill d’extinció i de difícil observació.

A Formentera destaca la minva de cabussons detectats (Podiceps nigricollis). Mentre que el 2019 se’n registraren 613 exemplars, enguany n’han estat 280. Aquesta illa és el lloc més important de l’arxipèlag d’hivernada per a aquesta espècie.

A s’Albufera des Grau s’han comptat 2.346 aus de 20 espècies diferents, 1.465 de les quals són fotges (Fulica atra). Per sota hi trobam 202 rabassots (Aythya ferina), 122 gavines camagrogues (Larus michahellis) i 122 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo).

Al Parc Natural Maritimoterrestre des Trenc-Salobrar de Campos s’han vist 1.367 exemplars de 26 espècies diferents. Les més abundants són l’ànnera blanca (Tadorna Tadorna), de la qual s’han comptat 300 individus, i el picaplatges camanegra (Charadrius alexandrinus), amb 296 exemplars.

A Mondragó han estat 34 aus de 8 espècies diferents. Són poblacions semblants a les dels darrers anys. Les més abundants són el coll blau (Anas platyrynchos) i la fotja (Fulica atra).

El recompte d’aus es du a terme conjuntament amb el GOB a Mallorca, el GEN-GOB a Eivissa i la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) a Menorca amb el finançament del departament de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca.


 

Municipis: 
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

El manifest demana que després de la pandèmia de la COVID-19 es freni el "col·lapse global" ambiental, es redefineixin els nostres valors i es passi a l'acció per "dignitat, supervivència i coherència"

Entrevista

És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.

Notícia
El gafarró és una de les espècies observades (Xavier Riera/ICO)

El gafarró és una de les espècies observades (Xavier Riera/ICO)

Amb la disminució del soroll i de la presència humana, canten i surten més al matí, com fan els ocells de medis rurals, segons un estudi de l'Institut Català d'Ornitologia. L'estudi ha consistit a analitzar gairebé 20.000 llistes completes d'ocells realitzades per més de 600 voluntaris per tot Catalunya.

Butlletí