El canvi climàtic ja afecta a la dinàmica de les migracions

01/03/2020 - 08:30

El recompte d’aus hivernants als diferents parcs naturals de les Illes Balears ha conclòs amb un cens de 16.061 aus de 70 espècies diferents i confirma que el canvi climàtic ja afecta a la dinàmica de les migracions.

A les albuferes del nord de Mallorca hi passen l’hivern 10.774 aus de 56 espècies diferents. La gran majoria, 8.331 aus de 54 espècies, han estat localitzades al Parc Natural de s’Albufera. A la Reserva Natural de s’Albufereta se n’han vist 1.882 de 36 espècies, mentre que a la zona humida de Maristany s’han censat 531 aus de 13 espècies diferents. En aquest recompte hi han participat 45 ornitòlegs i voluntaris col·laboradors.

Tot i que la presència de la majoria d’espècies es troba en la línia del que és habitual els darrers anys, el cens mostra que algunes espècies deixen de migrar cap a les zones humides de l’arxipèlag per manca de fred. Així, entre s’Albufera i s’Albufereta, enguany, s’hi han observat 565 juies (Vanellus vanellus) respecte de les prop de 2.600 que es comptaven durant la primera dècada del 2000. Pel que fa a l’oca salvatge (Anser anser), se n’han comptat només quatre exemplars, prop d’una seixantena menys que en anys més freds.

Espècies com la juia i el cabussó són menys abundants, mentre que augmenta la presència de siuladors

D’altra banda, també s’ha detectat que algunes aus reproductores ja no parteixen cap a l’Àfrica durant l’hivern, fet que comporta que la seva presència sigui més abundant a les Balears del que era habitual. N’és un exemple l’avisador (Himantopus himantopus): la seva hivernada era ocasional fa vint o trenta anys a s’Albufera. El 2020 se n’han observats 122, amb la qual cosa han assolit així una xifra rècord. A s’Albufereta la tendència és similar.

Pel que fa a la fotja (Fulica atra), es recupera lleugerament. Aquest gener se n’han censades més de 900, la millor xifra des de l’any 2012 i quasi el doble que l’any passat.

Al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera s’han comptat un total de 1540 exemplars: 988 a Eivissa de 35 espècies diferents i 552 a Formentera de 23 espècies diferents. Cal destacar també l’albirament d’un exemplar de cigonya negra (Ciconia nigra), espècie en perill d’extinció i de difícil observació.

A Formentera destaca la minva de cabussons detectats (Podiceps nigricollis). Mentre que el 2019 se’n registraren 613 exemplars, enguany n’han estat 280. Aquesta illa és el lloc més important de l’arxipèlag d’hivernada per a aquesta espècie.

A s’Albufera des Grau s’han comptat 2.346 aus de 20 espècies diferents, 1.465 de les quals són fotges (Fulica atra). Per sota hi trobam 202 rabassots (Aythya ferina), 122 gavines camagrogues (Larus michahellis) i 122 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo).

Al Parc Natural Maritimoterrestre des Trenc-Salobrar de Campos s’han vist 1.367 exemplars de 26 espècies diferents. Les més abundants són l’ànnera blanca (Tadorna Tadorna), de la qual s’han comptat 300 individus, i el picaplatges camanegra (Charadrius alexandrinus), amb 296 exemplars.

A Mondragó han estat 34 aus de 8 espècies diferents. Són poblacions semblants a les dels darrers anys. Les més abundants són el coll blau (Anas platyrynchos) i la fotja (Fulica atra).

El recompte d’aus es du a terme conjuntament amb el GOB a Mallorca, el GEN-GOB a Eivissa i la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) a Menorca amb el finançament del departament de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca.


 

Municipis: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

Pactes verds en temps de pandèmies s’ha redactat i actualitzat en aquest context complex, inquietant, incert i, per a algunes persones, dramàtic. La seva intenció neix de la certesa que, tot i viure en un moment d’intersecció d’emergències (sanitària, climàtica, ambiental, feminista, etc.) i de restriccions de tot tipus (confinaments totals, parcials, perimetrals, tancaments sectorials, tocs de queda, etc.), cal no ser meres espectadores del futur que ha de venir. Aquesta publicació de l'Observatori del Deute per la Globalització, escrita per Alfons Pérez, és una crítica al GreenNewDeal i vol crear consciència crítica de cara als reptes globals del segle XXI. Es pot aconseguir de manera gratuita a la web de l'ODG.

Entrevista

Durante siglos estuvimos sordos. Pero llegó Michel André y, junto a otros científicos, nos regaló un nuevo sentido: poder escuchar el sonido de las profundidades del mar, la red, hasta ese momento invisible, que sostiene la vida en los océanos. Con esta nueva percepción llegó la certeza que nuestro ruido, el de las actividades humanas en el mar, está alterando su equilibrio y acabando con los organismos marinos. Michel André, actual director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques LAB, junto a su equipo e investigadores de todo el mundo nos avisan: el mar puede enmudecer si no cesamos la contaminación acústica y es importante hacerlo de manera rápida.

Article

Una trobada en línia entre països de la Mediterrània permet avançar cap a una política comuna de protecció de la fanerògama marina

Butlletí