El recompte d’aus hivernants als diferents parcs naturals de les Illes Balears ha conclòs amb un cens de 16.061 aus de 70 espècies diferents i confirma que el canvi climàtic ja afecta a la dinàmica de les migracions.
Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.
En el marc del conveni signat entre el Zoo de Barcelona i el Consorci del Besòs, s’han instal·lat a la llera del riu uns pòsters per donar a conèixer els ocells que podem observar més fàcilment a l’entorn del riu Besòs, des de Montcada i Reixac fins a la desembocadura.
Instal·lació de menjadores als parcs del Segre i del Valira
L’objectiu és promoure la natura entre la població local per facilitar l’observació d’ocells i alhora disposar d’un recurs pedagògic i científic per a les escoles, a més a més de facilitar, en el cas de les menjadores, punts d’alimentació durant la temporada tardor-hivern a espècies protegides presents als nostres parcs en una època en què escassegen l’aliment i llocs de nidificació.
El CTFC, la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa” col·laboren en aquesta iniciativa, que inclou actuacions de conservació del medi natural i la biodiversitat , i el seu impacte en la salut ambiental.
Nius és una iniciativa de ciència ciutadana destinada al seguiment de la nidificació dels ocells. El seu principal objectiu és obtenir informació sobre on, quan i com crien els ocells; és a dir, sobre la localització dels seus nius, la seva fenologia de cria i la seva biologia reproductora.
La tórtora europea ha passat de ser una au molt abundant en zones rurals de gran part d'Europa a estar en perill d'extinció. Per ajudar a evitar la seua desaparició, els beneficis del Delta Birding Festival 2018, que se celebrarà a Amposta del 21 al 23 de setembre, seran dedicats a estudiar les rutes migratòries de les poblacions estables d'estes aus, en contraposició a les poblacions en declivi.
L’Atles dels ocells nidificants de Barcelona, una obra impulsada per la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Zoo de Barcelona, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2018, dins la secció de Ciència, en un acte celebrat el 2 de maig a Barcelona. En l’obra premiada —la cartografia ornitològica urbana de més precisió editada fins ara en l’àmbit europeu — hi han col·laborat més de tres-cents observadors, que van censar del 2012 al 2015 els ocells nidificants a Barcelona.
L'AMB ha instal·lat 29 menjadores per a ocells a diferents parcs, una actuació que forma part del Pla de Millora de la Biodiversitat en aquests espais metropolitans. Les menjadores van ser construïdes pels participants de les activitats de les jugatecambientals del parc de la Solana, Joan Oliver i Can Zam amb la col·laboració dels educadors ambientals de l'Associació Bosc de Llum.
L’Atles dels ocells descobreix les 80 espècies que nien a la ciutat
Els ocells enriqueixen l’ecosistema, generen benestar a molts ciutadans i ajuden a controlar les plagues d’insectes. Ara, per primer cop, un atles recull informació detallada de les 83 espècies d’aus que crien a Barcelona i d’on es poden contemplar els exemplars. Una obra que ajudarà a promoure la conservació d’aquests ocells, treball fonamental per garantir una ciutat saludable i habitable.
Fotografia 1: Merla femella (Turdus merula). Autor: José Luis Ordóñez (CREAF CCBY)
Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles.
