Mollet del Vallès és el municipi que té censats mes nius d’orenetes, un ocell insectívor estrictament protegit i de gran interès com a indicador ambiental.
El projecte Orenetes és una iniciativa d'estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) dels pobles i ciutats de Catalunya, Balears i País Valencià. S'adreça a qualsevol persona o col·lectiu que, sense necessitat de tenir coneixements previs sobre els ocells, vulgui participar en un projecte de seguiment d'aquesta espècie de gran interès com a indicador ambiental.
Des de fa prop de 20 anys la Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife) efectua tasques de seguiment de les poblacions d’aus a Sant Hilari i a Can Morral del Riu amb una estació d'anellement científic d'ocells amb el suport de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Abrera.
L’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor ha registrat més de 200 espècies d’ocells des de la seva restauració. Des de l’Ajuntament s'impulsa la preservació de l’espai i un seguiment regular de la biodiversitat mitjançant censos i estudis específics, com l’anellament científic d’ocells, que en poc més de 7 anys ha permès l’estudi de més de 10.000 exemplars diferents.
El temporal atrau espècies escasses a nivell local com un exemplar de remena-rocs, un fraret i una calàbria agulla. Un hivern més el Cap de Creus es consolida com un dels punts amb major presència de baldriga mediterrània.
El Corriol petit (Charadrius dubius), un tipus d’ocell catalogat com a espècie protegida d'interès especial, ha nidificat per primera vegada a les dunes de la Platja de Les Botigues de Sitges durant el confinament.
El gafarró és una de les espècies observades (Xavier Riera/ICO)
Amb la disminució del soroll i de la presència humana, canten i surten més al matí, com fan els ocells de medis rurals, segons un estudi de l'Institut Català d'Ornitologia. L'estudi ha consistit a analitzar gairebé 20.000 llistes completes d'ocells realitzades per més de 600 voluntaris per tot Catalunya.
El recompte d’aus hivernants als diferents parcs naturals de les Illes Balears ha conclòs amb un cens de 16.061 aus de 70 espècies diferents i confirma que el canvi climàtic ja afecta a la dinàmica de les migracions.
Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies. Aquesta és la conclusió principal d’ un estudi científic realitzat a la ciutat de Valls per investigadors del grup de recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) encapçalats per Jaume Marlès. Aquest estudi pioner aporta algunes claus als gestors i tècnics per afavorir la naturalització de les ciutats.
