Niklas Hagelberg és Coordinador de canvi climàtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN ENVIRONMENT). Estem en un canvi de fase, assegura Niklas Hagelberg, per primera vegada tenim la voluntat de la ciutadania a favor. Hagelberg es mostra en aquesta entrevista optimista, contrasta amb els resultats d’un últim informe de Nacions Unides, que segons ens explica té un missatge molt clar: ens estem quedant enrere respecte als objectius per evitar un augment de la temperatura superior als 1,5 graus.
Henning Wuester és director de l’ICAT (Initiative for Climate Action Transparency) una entitat que té com a objectiu recolzar els països per obtenir transparència en relació als compromisos climàtics. Va ser creada pel govern alemany i la Children’s Investment Fund Foundation, i ara és recolzada per una xarxa d’institucions, experts que s’estén per 30 països. Wuester alerta dels perills de la informació falsa sobre acció climàtica i insisteix en la necessitat de crear sistemes d’informació online oberta per a tothom i des de qualsevol dispositiu per accedir a dades tècniques i científiques sobre l’emergència climàtica.
Alexander L. Jones és Director del Clima i Medi Ambient de la l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). En aquesta entrevista, reflexiona sobre el gran impacte de l’agricultura en el canvi climàtic, ja que és responsable d’un 24% de les emissions globals. I desgrana el reptes als quals s’enfronta: el necessari augment de la producció per abastir una població mundial cada dia més nombrosa, i l’augment de la inseguretat alimentària a causa dels canvis de patrons que ens ha portat l’escalfament global. Sens dubte un dels temes cabdals als que s’haurà de fer front i sobre el que podem actuar amb decisions molt personals, com la nostra dieta.
A partir d’ara, els 27 joves que han estat escollits representants del CIM en aquesta 14ena edició, treballaran als seus centres educatius i amb les seves famílies sobre tot el relacionat amb l’emergència climàtica i el consum de plàstic per tal de fer les seves propostes i exposar-les al Ple del Consell dels Infants previst pel mes de març de l’any vinent.
Foto: Beneficiaries a Guatemala. Oxfam Intermon. Pablo Tosco
Les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobre, segons ha anunciat Oxfam Intermón, i adverteix que la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació. Mentre els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són qui més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per adaptar-s'hi.
A la COP-25 s'ha constatat el bloqueig i regressió de les propostes de la part oficial en contrast amb el bon moment del moviment per la justícia climàtica, que segueix sumant massa crítica. En aquest moment de major mobilització i tensionament, hem repensat les nostres estratègies o seguim tenint debats de l’ecologisme del segle XX.
Vistiplau del ple a la 'Declaració d'Emergència Climàtica'
Amb aquesta Declaració, la ciutat reconeix l'absoluta necessitat de mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 graus centígrads, un repte que haurà de passar, durant la pròxima dècada, per reduir de manera dràstica els nivells d'emissió. La declaració reconeix l'eco-dependència i interdependència de la nostra espècie i assenyala una situació de col·lapse. L'Ajuntament inclou un pla d'acció i un procés de compromís ciutadà per adherir-se al document.
Albert Punsola, enviat de Sostenible a la COP25 analitza les claus de la Conferència
Photos: Ayşe Gürsöz / Indigenous Rising Media
La COP 25 ha evidenciat la distància cada vegada més gran que hi ha entre l’esfera política, que no reacciona adequadament a la realitat del canvi climàtic, i la societat civil, que va molt per davant en consciència, actitud i capacitat de mobilització. Els febles acords i les mancances de la cimera han estat un cop de porta a l’exigència de solucions urgents davant l’emergència climàtica. Les expectatives es traslladen ara a Glasgow (Escòcia) el novembre del 2020, quan tindrà lloc la COP 26.
Aquest 2019, davant el repte global del canvi climàtic, els primers ministres de tots els països nòrdics es van prometre convertir la regió en la més sostenible i integrada del món pel 2030. Una promesa del Consell Nòrdic que ha volgut mostrar fermesa a la COP25 i que genera admiració alhora que algunes crítiques internes.
L’alcaldessa de Canyelles ha defensat en la seva intervenció el compromís de Canyelles per apostar i tirar endavant polítiques respectuoses amb el clima. Gavà ha exposat la seva experiència en projectes vinculats a l'economia circular.
Eloi Badia, regidor d'Emergència climàtica de l'Ajuntament de Barcelona va ser un dels ponents a la taula de debat que portava per títol 'Les polítiques municipals enfront de la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic'. Es tracta d'una activitat paral·lela que organitza el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social en l'espai administrat per la Unió Europea, dins de l'Ifema.
Quins impactes en la salut podem preveure per l'escalfament global? Entre els previsibles hi ha els derivats de les onades de calor, les inundacions, les sequeres, la radiació ultraviolada, les ventades, les allaus, disminució de la producció d'aliments, els problemes d'accés a l'aigua, els cultius menys nutritius, la facilitat per a la disseminació de malalties tropicals (Zika, malària, dengue)... El que s'acosta és molt complex i de gran magnitud, i l'única manera d'afrontar-ho és cooperant de forma multidisciplinària, amb una visió a dècades vista. Ens aproximem a aquest tema amb Josep M. Antó Boqué, director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona -ISGlobal.
Canvi climàtic
