El pla retirat es presenta en un moment quan s’està produint un debat a nivell internacional sobre el futur de l’aviació lligat al repte de la transició energètica cap a energies no fòssils i la prohibició, promoguda a França, de vols de curta distància que puguin ser coberts pel ferrocarril.
El canvi climàtic és la major amenaça a què ens enfrontem com a espècie i a la regió mediterrània les temperatures augmenten un 20% més ràpid que la mitjana mundial. Això ja té unes conseqüències reals i greus a tota la conca que aniran en augment en les properes dècades, i s’espera que les pujades del nivell del mar superin el metre l’any 2100, afectant un terç de la població de la regió.
L’ajuntament impulsa polítiques per mitigar els efectes i adaptar-se al canvi climàtic, com es recull en la Declaració d’emergència climàtica a Lleida signada el 2019 També treballa per a desenvolupar les accions del Pla del Clima de Lleida 2030, amb objectius i actuacions que promoguin, entre altres, l’estalvi i millora de l’eficiència energètica, la promoció de les fonts d’energies renovables o l’adaptació del municipi als efectes del canvi climàtic
És el canvi climàtic el problema més gran de tots? O ho és el fet que l’autoritarisme estigui guanyant el pols a la democràcia? O la intoxicació quotidiana i lenta a què estem sotmesos per milers de substàncies que són a l’aire, al menjar i en els mobles del menjador? Per preocupants que puguin semblar aquestes qüestions, tenim damunt la taula un problema de més dimensió: la guerra de cultures o culture wars.
Quim Lucha i Núria Gómez són autors de Fem Eco, una guia pedagògica que connecta el gènere i el medi ambient destinada a alumnes del cicle superior de primària i a l’etapa de secundària. El seu objectiu és donar eines per la comprensió de les causes estructurals de les vulneracions al medi natural i a les persones des d’una visió de justícia global. Parlem amb ells per saber més d'ecofeminisme i d'aquesta eina educativa.
Quan ens n’adonem ens haurem transformat en una societat supervivent, reactiva i sense cap tipus de control i capacitat de decidir com pot i vol viure.
L'IPCC ha presentat una nova eina per als anàlisis espacials i temporals, de forma dinàmica, de gran part de la informació observada i projectada sobre el canvi climàtic a escala planetària i també per regions.
Alerta vermella per a la humanitat, segons les Nacions Unides
Unsplash / Marcus Kauffman
El clima està canviant a tots els racons del planeta de forma generalitzada, de forma molt ràpida i cada cop més intensa, i a una escala sense precedents des de fa milers d'anys. Aquestes son les conclusions del sisè informe d'avaluació sobre el canvi climàtic que ha presentant el Grup de treball intergovernamental sobre canvi climàtic (IPCC). Alguns d'aquests canvis seran irreversibles durant milers i centenars de milers d'anys.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assumeix la vicepresidència europea de la Comissió Directiva del C40 i pren el relleu de l’alcalde de Londres, Sadiq Khan. El càrrec el compartirà amb Giuseppe Sala, l’alcalde de Milà. El nomenament reconeix i reforça el lideratge de Barcelona entre les ciutats referents al món pel que fa a la lluita contra l’emergència climàtica, amb projectes que han cridat l’atenció a escala mundial com el Pla Clima, la Superilla Barcelona, “Protegim les escoles” o la comercialitzadora Barcelona Energia.
L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades. Aquestes són algunes conclusions del primer informe sobre canvi climàtic i mediterrània del MedECC que certifica que el Mediterrani, és una de les regions més vulnerables del món al canvi climàtic. Parlem amb Enrique Doblas-Miranda, investigador del CREAF i un dels autors de l’informe per saber realment com ens hem de preparar per al canvi global a la conca.
EYES Granollers és un projecte impulsat per Ecoserveis i l’Ajuntament de Granollers a través del programa Erasmus + que es va desenvolupar des del gener del 2019 al gener del 2021. El programa volia mobilitzar i capacitar els joves perquè poguessin contribuir en la millora dels plans locals i involucrar-los en la lluita contra el canvi climàtic. Parlem amb l’Elena Oliver, participant d’Eyes Granollers, sobre els aprenentatges del projecte.
La burilla del cigarret és el primer residu a escala mundial. En Joan Hernández Farigola ens explica que és un residu invisible, ja que moltes vegades els fumadors no són conscients del dany que estan causant en tirar-lo a terra. Per demanar canvis i solucions a aquesta problemàtica, l’any 2016 va sorgir No Más Colillas en el Suelo Barcelona. L’entitat, a través de la seva activitat, vol conscienciar sobre l’impacte negatiu de les burilles al medi ambient i demanar mesures polítiques per fer-hi front.