Com fomentar el compromís en acció pel clima del jovent ?

El projecte EYES Erasmus a Granollers finalitza amb una guia que respon a aquesta qüestió

Font: Ajuntament de Granollers - EYES Erasmus

29/01/2021 - 13:06

La metodologia descrita en aquesta guia es basa en la metodologia desenvolupada al projecte Erasmus+ EYES – Implicant el jovent en la planificació de l’energia i el clima i que a Catalunya s'ha implantat a Granollers.

El projecte EYES ha implementat i avaluat un mètode innovador per comprometre persones joves, incloent col·lectius vulnerables, en la planificació local en energia i clima.

En arxius adjunts podeu consultar la GUIA PER A MUNICIPIS PER MILLORAR LES POLÍTIQUES LOCALS I FOMENTAR EL COMPROMÍS EN ACCIÓ PEL CLIMA DEL JOVENT (en català i castellà), que ha estat un dels resultats finals del projecte, per si us pot interessar.

El projecte EYES ha esdevingut un element innovador molt necessari en l’intent d’acostar les polítiques municipals al jovent, tot mostrant que en poden ser partíceps aportant les seves idees. I, tot i que el projecte s’ha centrat en la sostenibilitat i l’energia, el model és fàcilment transportable a altres àmbits, complint així amb l’objectiu expansiu de poder arribar a totes les ciutats i a qualsevol departament dins d’un ajuntament. Amb la col.laboració de les joves, les polítiques locals s’enriqueixen, doncs estan vertebrades a partir de diferents veus de diferents generacions i àmbits, i la finalitat última és que aquesta cooperació s’extengui en el temps.

La metodologia s’ha basat en el concepte de Living Lab (o “laboratori viu”), i cada país ha adaptat les seves característiques a aquest concepte, com per exemple amb diferents actualitzacions del projecte segons les necessitats dels joves, que han demanat, entre d’altres, adquirir coneixements en la matèria o millorar les seves competències en comunicació. L’EYES ha dividit la seva metodologia en tres fases principals:

Captació: tant del Consell d’Assessors (CA) com dels Equips d’Intervenció Juvenils (EIJ o YIT): tenint en compte les limitacions de temps que tothom té en el dia a dia, s’han proporcionat les eines necessàries per involucrar les persones de cada grup en el projecte, i tothom ha après un mica de cada grup, això inclou també els representants dels ajuntaments; s’han creat sinergies que han esdevingut molt positives i d’aquesta manera s’ha enriquit la participació.
 

Participació juvenil: en aquesta fase, ha estat imprescindible proporcionar uns coneixements als grups de joves, que o bé ja tenien però volien millorar (com és el cas de l’emergència climàtica), o bé no tenien i això actuava com a barrera de participació (els cicles polítics locals i les estructures participatives en general, i les adreçades al jovent en particular). A més a més, i ja amb les eines necessàries proporcionades, els EIJ han afegit a les seves pròpies idees (en forma de recomanacions en planificació climàtica), les aportacions d’altres joves no involucrats en el projecte, mitjançant enquestes o xerrades i altres events, tot per arribar a la següent fase.
 

Avaluació: on s’han analitzat els resultats de l’enquesta, avançant en el document de recomanacions, però també els coneixements adquirits per les joves, a través del CA, mitjançant diferents mentories i sessions de seguiment, així com en una darrera sessió de validació, on es van treballar casos d’estudi que replicaven situacions hipotètiques que perfectament es podien donar en la realitat.

Incidint en l’aprenentatge dels joves, aquests han rebut uns coneixements de part del Consell d’Assessors, que els han permès desenvolupar unes competències, com per exemple el treball en equip que ha permès crear el mètode de recerca (opinions i idees pròpies i d’altres joves mitjançant les enquestes i els tallers) per recollir la informació necessària per poder elaborar les recomanacions finals en política climàtica. D’aquesta manera, la col.laboració és un fet, i es construeix una visió compartida de com treballar en el benefici de la ciutat. 

Quan abans comenci el jovent a implicar-se en les decisions que poden ser cabdals pel seu futur com a ciutadans (un esperit crític que hauria de començar a desenvolupar-se a les escoles), més aviat se n’adonaran que poden influir amb les seves aportacions. Per altra banda, els ajuntaments han de facilitar aquesta participació: millorant en aspectes com la difusió en planificació climàtica i assentant les bases de participació amb eines i recursos permanents, com per exemple Consells de Joventut.

Ara el que cal és replicar aquest projecte reeixit en els diferents àmbits municipals, amb els retocs necessaris per inclús millorar-lo i adaptant-lo a les necessitats de cada matèria.


 

Municipis: 
Vallès Occidental
Vallès OrientalGranollers

Relacionats

Notícia

L’escola Joan Maragall declara l’Emergència Climàtica, sent la primera escola de Sant Cugat del  Vallès en assumir aquest compromís amb el planeta i els infants.
Article

A les portes de l'inici de curs escolar, 84.000 alumnes ja tenen a les mans l’Agenda EA les portes de l'inici del cursar del Medi Ambient i el Desenvolupament, un recurs d’educació ambiental per a l’ESO editat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i la Diputació de Barcelona, que arriba a la seva dinovena edició i que enguany ens convida a mobilitzar-nos en favor del planeta.

Article

El Pla Canviem pel Clima 2030 vol promoure canvis en la cultura dominant i ajudar a desenvolupar i estendre una nova cultura de sostenibilitat que intensifiqui l’acció climàtica a la ciutat de Barcelona. Aquest pla vol interpel·lar tots els agents i forces vives de la ciutat i oferir-los el suport i els recursos adequats en cada cas. Prèviament, vol implicar-los en l’elaboració del Pla mitjançant un procés participatiu que s’allargarà fins a finals de setembre.

Butlletí