|
Fes clic aquí si tens problemes per visualitzar la plana
|
|
|
|
|
ESPECIAL - ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE
|
|
|
|
Barcelona ha estat aquest 2021 Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Això ha significat posar l'alimentació a l'agenda política de la ciutat per desenvolupar més de noranta projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible i una programació que s’estendrà fins al desembre. Però per què és tant important el que mengem i com impacta en la salut global del planeta? Estem posant en marxa accions realment efectives que capgirin el sistema agroalimentari industrial cap a una alimentació sostenible? És la sobirania alimentaria l'horitzó de futur? Recollim idees i propostes a aquest especial.
També disponible en format Especial web
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Entrevista
|
|
|
18/11/2021
Gustavo Duch és coordinador de la revista: "Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas", també es escriptor i poeta, i sobretot és una de les veus més contundents contra el sistema alimentari global, basat en la sobreexplotació del planeta i els essers vius. Denuncia en aquesta entrevista els privilegis que s’amaguen darrere el concepte d’alimentació sostenible, la manca de polítiques valentes de les administracions i com segueixen recolzant el poder econòmic i el model capitalista i crida a la radical utopia de tornar a inserir-nos en el sistema terra, en la natura.
|
18/11/2021
Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.
|
|
|
|
|
|
|
18/11/2021
Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.
|
17/11/2021
Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.
|
|
|
|
|
|
|
|
Reportatges
|
|
|
|
|
|
El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.
|
|
|
|
|
|
|
|
Opinions
|
|
|
09/11/2021 Josep Maria Vallès
|
|
L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.
|
|
09/11/2021 Eva van den Berg
|
|
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del transport representen un percentatge molt petit de les emissions dels aliments. És molt més important què mengem que no pas d’on provenen els aliments
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona va acollir el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà entre el 19 i el 21 d’octubre, sobre el tema "Cultivant la resiliència: Alimentació sostenible per fer front a l’emergència climàtica". El Pacte és un espai de les ciutats per intercanviar experiències, reptes, coneixements i bones pràctiques, per inspirar i inspirar-se amb l’objectiu compartit d’equilibrar els sistemes d’alimentació urbana alhora que aborden els impactes en el planeta. En aquesta infografia veiem algunes de les dades més rellevants.
|
|
|
|
|
|
|
Curt documental sobre la perseverança dels homes i les dones que distribueixen aliments frescos als habitants de València. Una reflexió sobre la resiliència d’un sistema mil·lenari que s’ha demostrat altament eficient durant la crisi de la COVID19.
|
Ramaderes de Catalunya és una la xarxa de 60 pastores, de dones ramaderes, que volen reivindicar la ramaderia extensiva, la sobirania alimentària i el respecte al medi ambient. S'uneixen també per lluitar contra la discriminació que pateixen per ser dones en un treball culturalment associat al gènere masculí.
|
|
|
|
|
|
|
“Per una alimentació sostenible. Actuem!” és una exposició itinerant que recorre els districtes de la ciutat de Barcelona per parlar sobre l’alimentació sostenible i de proximitat.
|
L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer i sensibilitzar la ciutadania sobre el paper essencial dels pol·linitzadors, en especial, de les abelles silvestres, per garantir la supervivència de la majoria de plantes del planeta Terra.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquest projecte d'autoria col·lectiva ofereix recursos tant per a docents i organismes públics com per a consumidors i consumidores.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L’Ajuntament de Sant Cugat organitza un cicle de documentals i debats sobre emergència climàtica i alimentació. L’objectiu és donar a conèixer les seves causes i conseqüències i donar eines per lluitar-hi.
|
Recentment s'ha posat en marxa l’hort del Mercat de la Vall d'Hebron - Teixonera, un projecte municipal gestionat per la cooperativa Tarpuna.
|
|
|
|
|
|
|
La trobada "Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial", entre municipis de tot Catalunya, ha servit per reforçar el vincle entre els territoris rurals-productors i els urbans-consumidors.
|
El projecte té com a objectiu un espai d’horts comunitaris on es puguin portar a terme projectes de formació reglada i tallers d’horticultura didàctics i pedagògics per a visites escolars.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La iniciativa dels horts urbans alts terrats dels equipaments municipals ha estat reconegut als Premis Ajuntament+Sostenible 2021, que distingeixen les deu millors iniciatives sostenibles realitzades per l’Ajuntament de Barcelona. A la ciutat hi ha 8 horts en edificis municipals gestionats per 11 entitats i que cuiden 170 persones amb discapacitat.
|
|
|
|
|
|
|
|
La Dada
|
|
|
|
|
|
Per primer cop s’ha quantificat la petjada de carboni que genera l’alimentació a la ciutat de Barcelona. Un estudi elaborat per Barcelona Regional, amb la col·laboració d’Inèdit, exposa que el consum de begudes i aliments a la ciutat (incloent-hi la producció, l’envasat i la distribució i, per tant, també tenint en compte les emissions generades fora de l’espai geogràfic de la ciutat) suposa l'emissió de 2,5 milions de tones anuals de diòxid de carboni (CO2).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Barcelona ha estat aquest 2021 Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Això ha significat posar l'alimentació a l'agenda política de la ciutat per desenvolupar més de noranta projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible i una programació que s’estendrà fins al desembre. Però per què és tant important el que mengem i com impacta en la salut global del planeta? Estem posant en marxa accions realment efectives que capgirin el sistema agroalimentari industrial cap a una alimentació sostenible? És la sobirania alimentaria l'horitzó de futur? Recollim idees i propostes a aquest especial.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Subscripció: Alta / Baixa Butlletins publicats
|
|
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona
|
|
|
|
|
|
|
|