ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

Barcelona ha estat aquest 2021 Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Això ha significat posar l'alimentació a l'agenda política de la ciutat per desenvolupar més de noranta projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible i una programació que s’estendrà fins al desembre. Però per què és tant important el que mengem i com impacta en la salut global del planeta? Estem posant en marxa accions realment efectives que capgirin el sistema agroalimentari industrial cap a una alimentació sostenible? És la sobirania alimentaria l'horitzó de futur? Recollim idees i propostes a aquest especial.

Article
Una exposició de la Fundesplai

 L’exposició proposa, d’una manera immersiva i interactiva, un viatge de descoberta dels greus efectes que la nostra manera de menjar té sobre la nostra salut i la del planeta, però també de les extraordinàries oportunitats de millora que tenim si canviem l’actual sistema alimentari.

Article

Barcelona va acollir el 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà entre el 19 i el 21 d’octubre.

Entrevista

Gustavo Duch és coordinador de la revista: "Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas", també es escriptor i poeta, i sobretot és una de les veus més contundents contra el sistema alimentari global, basat en la sobreexplotació del planeta i els essers vius. Denuncia en aquesta entrevista els privilegis que s’amaguen darrere el concepte d’alimentació sostenible, la manca de polítiques valentes de les administracions i com segueixen recolzant el poder econòmic i el model capitalista i crida a la radical utopia de tornar a inserir-nos en el sistema terra, en la natura. 

Entrevista

Laia Serra és una de les portaveus de "Veus per la Sobirania Alimentària a ciutat" Aquesta plataforma heterogènia aglutina persones, entitats i moviments socials que treballen per la Sobirania alimentària des de diversos àmbits per construir unes ciutats veritablement sostenibles en relació a l'alimentació. Neixen, com diu Serra, no per fer una crítica a les polítiques municipals, sinó per reivindicar que fa anys que dediquen els seus esforços a transformar el sistema alimentari. Amb Laia Serra repassem quines són les seves propostes.

Entrevista

Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.

Entrevista

Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.

Opinió

L'aposta per consumir de proximitat no ha de ser només per reduir el transport, ha de ser també per tenir un control i una influència sobre com es produeix l’aliment, les condicions socials i les tècniques de cultiu sostenible que com a consumidors hem d’exigir i de les quals n’hauríem de tenir més informació.

Reportatge

El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.

Opinió

Per a la majoria d’aliments la majoria del GEH són fruit del canvi d’ús del sòl i dels processos que tenen lloc a la granja. Aquestes dues etapes representen més del 80% de la petjada de la majoria d’aliments. Per contra, el transport no arriba al 10% o menys.

Article

 

Curt documental sobre la perseverança dels homes i les dones que distribueixen aliments frescos als habitants de València. Una reflexió sobre la resiliència d’un sistema mil·lenari que s’ha demostrat altament eficient durant la crisi de la COVID19.

Article

 

Ramaderes de Catalunya és una la xarxa de 60 pastores, de dones ramaderes, que volen reivindicar la ramaderia extensiva, la sobirania alimentària i el respecte al medi ambient. S'uneixen també per lluitar contra la discriminació que pateixen per ser dones en un treball culturalment associat al gènere masculí.

Article

Aquest projecte d'autoria col·lectiva ofereix recursos tant per a docents i organismes públics com per a consumidors i consumidores.