El territori i el seu imaginari han canviat perquè la pagesia ha passat de classe social a professió. ¿Què vol dir, avui, viure a pagès?
Si els partits populistes qüestionen els drets de primera generació (civils i polítics) i segona generació (econòmics i socials), què no faran amb els de tercera generació, entre els quals es troba el desenvolupament humà i el medi ambient? El terreny consolidat ho és molt menys del que havíem imaginat.
Els models de planificació i desenvolupament urbà tenen una poderosa influència en la conformació dels estils de vida infantils. Els debats oberts sobre l’estructura social i espacial de la ciutat contemporània a partir de les necessitats de la infància constitueixen una oportunitat per fer de la ciutat un entorn més habitable i amigable per a tothom.
I, per què escriure sobre el ‘Fundador’? Bé, perquè escriure sobre aquesta pel·lícula i el seu personatge protagonista, Ray Kroc, permet introduir diverses reflexions. Voler arribar a ser una macro cadena de menjar ràpid pot implicar passar per sobre de certs valors.
La natura és tan grandiosa que ofereix emoció, atracció i admiració permanent i continuada a l’iris. Però el medi ambient és un concepte social que no entra pels ulls sinó pel coneixement i necessita molt més que grans pantalles i grans angulars.
La geoenginyeria és una de les esperances per a intentar frenar i reduir els nivells de CO2 de l’atmosfera. Les innovacions tecnològiques han d’ajudar a trobar una solució al problema.
Aquesta espècie és una voraç depredadora de peixos que encalça sota aigua amb el seu bec poderós i precís. Al Maresme, si més no, té una tirada forta pel sonso. Cria en ple hivern. Pon una mitjana de tres ous d’un color blau pàl•lid. Al 2005 la població nidificant rondava les dues o tres desenes de parelles
Des del Consell Comarcal del Vallès Occidental hem signat un acord de col·laboració amb la cooperativa Som Energia per impulsar el canvi de model energètic i escenificar que volem plantar cara a les grans empreses energètiques, davant els abusos de poder, els increments de preu i la poca sensibilitat social que estan demostrant.
Mai no hem estat capaços, però, de fer ciutats que ponderin oferta i limitacions. La mateixa naturalesa humana, envejosa i mandrosa, ho explica. Volem el mercat, però no la feina d’eliminar-ne les deixalles. Volem l’espectacle de masses, però no l’embús que trobem per arribar-hi.
L’encaix de la bicicleta a la ciutat encara és una assignatura pendent a resoldre en no poques ciutats de tot Espanya. El present article reflexiona sobre la mala reputació dels usuaris de la bicicleta i de com entitats com la Síndica de Greuges de Barcelona emeten actuacions d’ofici que no són contrastades amb la realitat.