A l'Estat espanyol es venen cada any uns 18 mil milions d'envasos de plàstic amb continguts diversos, la immensa majoria dels quals no van a parar al lloc on els correspon. Què es fa a altres països europeus per solucionar el problema dels envasos?
Els angloparlants utilitzen l’encertada expressió “lliçons apreses” als resultats de l’experiència. Ho fan amb la vocació d’incorporar-les a les accions de futur per no repetir errors i per generalitzar o repetir allò que ha estat eficaç.
Sabadell, 3 de novembre, 9.55 hores, matí de caire hivernal però assolellats... Harriet Thomson, referència europea en la recerca sobre la pobresa energètica, trenca el mite de la puntualitat britànica i amb alguns minuts de retard arranca el 1r Congrés de Pobresa Energètica a l’Estat espanyol...
El segon cap de setmana del passat mes de maig, 500.000 europeus van sortir de casa ben d’hora per assistir a un mateix esdeveniment. Mig milió d’europeus es van posar d’acord per anar a recollir brutícia al bosc, als rius, a les platges i als aiguamolls de més de 30 regions d’Europa. En total hi van participar uns 5.800 grups de voluntaris, 175 dels quals ho van fer a Catalunya amb unes 7.000 persones.
D’aquí al 2030, la població urbana haurà augmentat en uns 470 milions de persones. Cada cop més proporció de la Humanitat viurà distanciada del contacte amb la natura, de manera que la ignorància sobre el tema serà cada cop més gran i no estarà contrarestada per vivències.
Els vehicles elèctrics faran desaparèixer bona part de la contaminació atmosfèrica local de les ciutats i redundaran en uns espais urbans menys sorollosos. Quan els tinguem, ens farem creus d’haver trigat tant a generalitzar-los. Però per arribar a aquesta meta desitjable, no bastarà que la indústria automobilística fabriqui les noves flotes
Pot semblar sorprenent que una multinacional com Bayer que es presenta a ella mateixa en el marc de la biotecnologia i les ciències de la vida hagi integrat Monsanto, l’empresa símbol de la necrotecnologia per als ecologistes, de les ciències de la mort per als activistes.
La mala qualitat de l’aire, les deficiències en les prestacions del transport ferroviari, els tímids avenços en intermodalitat... Tot plegat no es correspon a la quantitat de debats, jornades, llibres, informes, tríptics, anuncis i proclames que veuen la llum des de fa decennis. Si un empleat d’una empresa, amb un volum d’esforç equivalent, tingués uns resultats tan pobres, seria despatxat per inútil.
Queixar-se per una afectació puntual que provoca el "Dia Sense Cotxes" sobre alguns conductors és insolidari. Ens hi va la salut, el benestar i l'equitat. El que és realment excèntric és que seguim permetent que l’automòbil, amb impunitat segueix enverinant el nostre aire.
A en Josep Peñuelas comencen a caure-li els premis grossos, al ritme que mereix la seva aportació a l’ecologia, la seva intel·ligència, la seva dedicació i la seva capacitat d’empatia per establir relacions fructíferes amb científics d’arreu del món.