El paper central de les ciutats en les mobilitzacions ambientals

Periodista
19/05/2017 - 14:22

El passat 29 d’Abril, el manifestòdrom americà per excel·lència que és el Mall de Washington D.C. va ser escenari de la March for Climate, Jobs and Justice. La marxa estava convocada per el People’s Climate Movement. Ho podríem deixar aquí i ja hauríem posat de relleu la importància dels moviments ciutadans en un tema tan global com el del canvi climàtic. Però en aquest cas interessa també destacar el paper de la ciutat com el marc que cada cop més ens ajuda a identificar quins són els reptes més urgents per a la sostenibilitat i com els hem d’abordar.

"El passat 29 d’abril es van reunir al Mall al voltant de 200.000 persones en la March for Climate"

El National Mall és una rambla descomunal de 3 km de llargada, flanquejada per monuments cívics, polítics i culturals que inclouen el mateix Capitoli, els prestigiosos museus Smithsonian i diversos memorials dedicats a figures i col·lectius clau com els pares fundadors, Martin Luther-King o els veterans de guerra.  És molt més que un espai físic ja que te una enorme càrrega simbòlica a nivell nacional i també local. El 1963 s’hi van reunir allà milers de persones a escoltar el famós “I have a dream” de Luther-King a la March for Jobs and Freedom. La majoria de fonts estimen que hi havia unes 250.000 persones de les quals tres quartes parts eren negres. A aquella marxa emmarcada en el Moviment pels Drets Civils n’hi van seguir d’altres fins que a partir de la Million Man March del 1995 es va decidir que ja no es donarien més dades estimatives de participació per la controvèrsia que generaven. Això recordarem que va ser un tema clau de discussió en la cerimònia de presa de possessió de Donald Trump a principis d’aquest any per la baixa assistència que s’hi veia. Doncs bé, el passat 29 d’abril es van reunir al Mall al voltant de 200.000 persones segons els organitzadors, i molts milers més en altres ciutats al mateix temps.  

Que el canvi climàtic es converteixi en un moviment capaç de fer sortir al carrer milers de persones s’ha d’explicar, entre d’altres qüestions, en clau de ciutat. Per explicar i reforçar aquest argument reproduïm només algunes de les proclames que lluïen les pancartes durant la marxa: “People vs Big Oil” “People Power” “We Rise. We Build. We Resist” “Seas are Rising so are We” “Climate Change affect us All” “We are the Reshapers of Power”. Les referències a la gent (people) i a nosaltres (we) són molt presents. I és que les ciutats acullen a més de la meitat de la població mundial i s’espera que aquest rati augmenti fins al 70% al 2050, segons la OECD. La ciutat es converteix, així, en expressió de col·lectivitat i bé comú, i també en espai de transformació i canvi.

"La ciutat es converteix, així, en expressió de col·lectivitat i bé comú, i també en espai de transformació i canvi"

Aquesta realitat no només demogràfica sinó també social de les ciutats contrasta amb “l’ús” que se’n fa des d’instàncies estatals i supra-estatals. Sense anar més lluny, la Comissió Europea en els seus periòdics informes sobre l’estat de les ciutats de la UE utilitza una tipificació de ciutats prou curiosa, destinada (afirmen) a proporcionar una base sòlida per comparar ciutats amb característiques estructurals bàsiques similars.  Les ciutats tipus A descrites com "metròpolis principals" són centres internacionals i nacionals que difereixen d'altres ciutats per aglomeració econòmica i representen el major nombre de sol·licituds de patents i creació de noves empreses. En altres paraules, segons la CE una ciutat “superalfa” és la més dinàmica en innovació i activitat empresarial. Curiosament, en aquesta tipologia també es destaca que les Classe A són ports d'entrada per als migrants internacionals. Les ciutats de Classe B són considerablement més petites que les metròpolis, però proporcionen serveis altament especialitzats, en particular del sector de serveis financers i de negocis, l'administració pública, la salut i l'educació. Cap referència al capital social, nombre d’entitats i organitzacions cíviques, capacitat de mobilització, de participació cívica i política, d’acollida de refugiats o de mitigació dels principals problemes ambientals. Per tant, ciutats com Mexico DF o Calcuta poden ser perfectament de Classe A encara que allà sigui difícil que s’hi convoquin marxes de forma regular i multitudinària per mobilitzar-se contra el canvi climàtic.

"La ciutat està cridada a ser molt més que un centre econòmic i polític i el seu paper en la sostenibilitat serà cada cop més central" 

La ciutat està cridada a ser molt més que un centre econòmic i polític i el seu paper en la sostenibilitat serà cada cop més central.  Això te importants implicacions a molts nivells perquè avaluar l’estat d’una ciutat en termes estrictament econòmics i tecnològics és, com a mínim, estar cec davant del paper de lideratge social i ambiental que una ciutat pot exercir a nivell mundial. Mirem només el cas de Porto Alegre i la revolució dels pressupostos participatius. O el cas de Seattle i el creixement del moviment altermundista a partir de les seves mobilitzacions del 99. No sé si cap d’aquestes dues entrarien en les categories A o B de la Comissió Europea, però la seva influència ha estat clau en els àmbits social i ambiental, i aquest és el rol que de ben segur caldrà avaluar abans que arribi el 2050.


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista

 

Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats.  Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.

Notícia
Laura Zúñiga Càceres assisteix a la Cimera Social del Clima

Berta Càceres va ser assassinada al 2016 pel seu compromís  amb la defensa del territori de la comunitat lenca, a Hondures.  I s’ha convertit en un símbol dels més de 1.500 activistes ambientals que han sigut assassinats en els últims 15 anys.  La seva filla, Laura Zúñiga Càceres, va assistir a la Cimera Social pel Clima, el passat 11 de diciembre 2019 per explicar quina és la realitat del que està passant a Hondures i l’assassinat de la seva mare com un femicidi polític i territorial.

Entrevista

Joan Herrera, exdirector de l’IDAE i actual director d’acció ambiental i energia de l’Ajuntament del Prat, ens explica en aquesta entrevista com la pandèmia hauria d’accelerar la transició energètica i la reconnexió entre el planeta, la ciutadania i biosfera. Insisteix que hauríem de sortir de la crisi preparant-nos per la propera crisi climàtica i apunta al món local com a protagonista i motor de la nova transició energètica, accelerada pel canvi tecnològic i legislatiu.

Butlletí