El dret a la salut és un dret fonamental i és comú atribuir-ne la garantia a una bona atenció mèdica o urgències sense cues, però també suposa viure en un ambient que no ens faci emmalaltir. Dit d’una altra manera, la millor atenció sanitària no tornarà la salut als milers de malalts per contacte amb l’amiant.
Prioritzar el cotxe perquè així ho exigeix un sector de l‘Upper Diagonal és menystenir el bè comú de la majoria de ciutadans, no nomès de Barcelona sino del conjunt dels 9 municipis al que donaria servei el tramvia unificat. Desbloquejar el tramvia és governar per a les persones, generar cohesió social i territorial i reivindicar una política per a les persones i pel medi ambient.
Quan parlem de transició energètica sovint pensem en eficiència energètica o amb energies renovables. Però hi ha un aspecte clau que no pot passar per desapercebut: l’accés i l’ús de les dades vinculades a tota la cadena del sector energètic. Concretament, els comptadors digitals del sector residencial obren la porta a la transformació del sector elèctric. Però, serà així a l’Estat espanyol?
Sabemos desde hace tiempo que los residuos plásticos van fragmentándose una y otra vez hasta constituir esa amalgama de micro partículas que se ha convertido en un problema ambiental de primer orden tanto en la tierra como en los océanos.
El capitalisme és sexy. És molt bo generant desig. Prometent-nos –i sovint, aconseguint– vides, o trossets de vida, atractives i seductores. No sents plaer quan estrenes un Iphone? I si una cosa és capaç de generar agregació de voluntats socials –i electorals– és la il·lusió per, simplement, viure millor.
Les noves tendències en la gestió i manteniment del verd urbà caminen cap a un concepte molt interessant: la naturalització dels municipis. Consisteix en transformar els espais verds i altres indrets perquè esdevinguin hàbitats favorables als processos naturals, de manera que aquests processos s’hi puguin desenvolupar amb la màxima espontaneïtat possible.
Avui no he comprat res. No necessitava res. Tampoc sóc persona de rebaixes. Serà perquè no m’acabo d’organitzar bé, però tinc la mala costum de comprar allò que necessito quan ho necessito. Si coincideix una necessitat amb una baixada de preus, doncs per què no aprofitar-ho. Però, en el meu cas, no sol coincidir. Avui, doncs, el que sí compro és l’aposta de ‘residu zero’.
Aquests dies a Bonn es reuneix el món per debatre sobre el canvi climàtic. Amb la incorporació de Síria al debat, els EUA es queden sols en el seu rebuig de l'Acord de París. Es dóna la paradoxa que el govern americà ha presentat la major quantitat de dades científiques sobre el problema. És política ambiental? Cultura ambiental? Educació ambiental?
A diferència del paper higiènic, que es desfà, les tovalloletes es desfilen i es barregen amb altres residus fins a provocar grans embussos a les canonades de casa, al clavegueram i a les depuradores. La gestió inadequada de residus de tovalloletes humides comporta un sobrecost de 500 a 1.000 milions d’euros a tot Europa per any que paguem entre tots al rebut de l’aigua.
Entenc que s’ha de cercar un espai perquè aquells que volen ‘fer millor les coses’ o ‘menys malament’ a nivell ambiental siguin reconeguts i serveixin d’exemple a la resta. Però d’aquesta manera el que s’està aconseguint és que aquestes iniciatives siguin això, iniciatives puntuals, anecdòtiques, una opció més, una opició més verda. Però així també deixen de ser considerades com l’única manera de fer les coses, la millor per a tothom.