Una agenda per transformar el món

Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)
14/06/2018 - 11:56

L’any 2015 l’Assemblea General de Nacions Unides aprovava una nova agenda global per al desenvolupament sostenible en l’horitzó de l’any 2030, amb 17 objectius (a partir d’ara, ODS) i 169 fites associades. El títol de la resolució on es recull aquesta nova agenda – “Transformar el nostre món”– marca la seva voluntat transformadora davant d’uns reptes que cal abordar urgentment i que requereixen visions i actuacions transversals, integradores i a múltiples nivells[1].

Responent a aquest caràcter transformador, es pretén que els ODS i les seves fites (1) siguin integrats i indivisibles, (2) tinguin naturalesa global i siguin aplicables universalment, (3) tinguin en compte les diverses realitats nacionals, capacitats i nivells de desenvolupament, i (4) s’apliquin respectant les polítiques i realitats de cada territori.

Aquests quatre punts tenen una importància cabdal per concretar els ODS en actuacions concretes, de caràcter intersectorial, i que tinguin el fonament en una lectura sistèmica de les tendències econòmiques, socials i ambientals que amenacen la sostenibilitat del planeta. Actuacions que han de formar part d’una agenda global, per tant, però que requereixen concrecions sobre territoris ben acotats, com expressava de forma clara l’informe del CADS sobre l’aplicació de l’Agenda 2030 a Catalunya que introduirem posteriorment[2].

Aquests quatre punts, i la generalitat amb la que foren redactats els ODS i les seves fites –explicable per la necessitat d’assolir formulacions que poguessin ser assumides de forma consensuada per la Comunitat Internacional– plantegen reptes importants per als governs d’arreu del món, als quals la resolució “Transformar el nostre món” dona el mandat de desenvolupar, tan aviat com sigui possible, respostes ambicioses per aplicar l’Agenda 2030.

Transformar Catalunya, millorar el món
Encara que el mandat de Nacions Unides estigui adreçat directament als governs dels estats, són moltes les autoritats regionals i locals que treballem per donar-hi resposta. En aquest sentit, l’any 2016, el Govern de Catalunya es va comprometre a desenvolupar un pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 i elaborar un sistema integrat d’objectius i indicadors per avaluar el nivell de compliment dels ODS. Partint d’aquest compromís, i tenint present la complexitat de l’agenda i la necessitat de vincular uns objectius globals amb un context territorial com el català,  el CADS va emetre l’informe “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món”, on s’apunten els reptes que caldria abordar en el pla.

El febrer de 2017 es va començar a treballar en el pla, encara en fase d’elaboració, que s’ha concebut des d’una perspectiva transversal, vetllant per la coordinació efectiva dels 13 departaments de la Generalitat. Per aconseguir-ho s’han definit estructures de coordinació política i tècnica, s’ha assignat cada ODS al departament que hi té més vinculació d’acord amb les seves competències. Cadascun d’aquests departaments ha coordinat grups de treball integrats pels departaments amb responsabilitats o capacitat d’incidència en l’assoliment del respectiu ODS.

La garantia de transversalitat i la creació de dinàmiques de treball plenament coordinades són dos dels principals reptes que s’observen en els processos d’aplicació de l’Agenda 2030. Tot i la dificultat de superar-los, aconseguir-ho implica un canvi molt substancial i positiu. També són reptes molt transcendents la concreció dels ODS i les seves fites, la seva integració amb les polítiques públiques, i la coherència d’aquestes últimes. És per això que el pla s’ha plantejat amb un enfocament eminentment pràctic i analitza els instruments de planificació i la normativa vigents i en fase d’elaboració o tramitació. Això ha permès identificar prop de 700 compromisos a assolir des de 2018 fins a 2030, molts d’ells de caràcter quantitatiu i avaluables.

Aquesta anàlisi deixa oberta la porta a incorporar-ne de nous a partir d’un procés de participació pública ampli que permeti la identificació de nous reptes per part d’experts, actors de la societat civil organitzada i de la ciutadania. La definició, planificació i gestió d’un procés de participació estructurat i integrador, ben pautat i amb mecanismes efectius de recollida de les aportacions dels participants, és un altre dels reptes en relació a l’Agenda 2030. Aconseguir-ho, o no, determinarà la qualitat del pla.

Finalment, un dels altres reptes de l’aplicació de la nova agenda global és com s’integra la dimensió internacional i la dimensió estatal, regional i/o local. Per aconseguir-ho, el pla inclou compromisos a assolir a escala global a partir de l’aplicació de les polítiques públiques catalanes, però també i sobretot de compromisos a assolir a Catalunya. Només transformant Catalunya, es podrà millorar el món. Només concretant els ODS i les seves fites a Catalunya serà possible contribuir a assolir-los a escala global.

Article publicat a .ambiental, la revista del COAMB

Article publicat a .ambiental, la revista del COAMB

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Article

L’equip de govern de l'Ajuntament de Terrassa va participar en un taller per implementar a Terrassa l’Agenda 2030 de l’ONU. A continuació es destaquen les principals accions que desenvolupa l’Ajuntament de Terrassa per contribuir a la localització dels Objectius de desenvolupament sostenible al municipi.

Notícia
El repte de l'Agenda 2030 eix de la 19ena Assemblea de la Xarxa

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible han sigut l’eix de la 19ena Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat celebrada aquest 20 de febrer al Mon Sant Benet, a Sant Fruitós del Bages, en el marc del IV Fòrum de Medi Ambient i Món Local. La Xarxa ha acordat a través de la “Declaració de Sant Fruitós del Bages” assumir l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible com a paradigma d’actuació de les ciutats i els pobles per al proper decenni.

Reportatge

La creixent complexitat dels reptes ambientals, econòmics, socials o migratoris està superant la capacitat dels estats-nació per abordar les seves solucions; essencialment  per ser una estructura massa allunyada del contacte directe i de les demandes quotidianes de la ciutadania. Cercar les solucions al conjunt de reptes transnacionals i donar respostes als problemes quotidians dels ciutadans i de les ciutadanes, sembla que passa per retornar a les institucions públiques locals que estan en la gènesi de la democràcia i han acompanyat als regnes, imperis i estats dels darrers segles: les ciutats.

Butlletí